Amós Salvador Rodrigáñez
Amós Salvador Rodrigáñez (Logronyo, 31 de març de 1845 - Logronyo, 4 de setembre de 1922)[1] va ser un enginyer i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i ja durant el regnat d'Alfons XIII, ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques, novament ministre d'Hisenda, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, i ministre de Foment.
Biografia
modificaNascut a Logronyo el 31 de març de 1845,[2] era nebot de Sagasta i membre del Partit Liberal. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Terol a les eleccions generals espanyoles de 1886, i a partir de llavors va ocupar un escó per Logronyo fins a les eleccions generals espanyoles de 1899 passant, des de 1901, a ser designat senador vitalici.
Ministre d'Hisenda entre el 12 de març i el 17 de desembre de 1894[3] tornaria a ocupar aquesta cartera ministerial entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906.
Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques entre el 15 de novembre i el 6 de desembre de 1902,[3] va anar també ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 2 de gener i el 3 d'abril de 1911[3] i ministre de Foment entre el 9 de desembre de 1915 i el 30 d'abril de 1916.[3]
Va ser Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (Medalla 19) entre el 31 de desembre de 1893 i el 4 de setembre de 1922.[1]
Descendència
modificaEl fill gran d'Amós Salvador Rodrigáñez fou Amós Salvador Carreras, arquitecte, lliurepensador i polític del primer terç del Segle XX. El seu segon fill, Miguel Salvador Carreras també va arribar a ser Diputat en Corts i va ser ambaixador espanyol a Dinamarca. El seu tercer fill, Fernando Salvador Carreras va ser arquitecte, membre de la denominada Generació del 25 i actiu defensor del moviment de cases barates.
Un besnet d'Amós Salvador (en concret, net de Miguel Salvador Carreras) va ser Miguel Boyer Salvador, ministre d'Economia i Hisenda el 1982.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Académicos Históricos: Excmo. Sr. D. Amós Salvador y Rodrigáñez». Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 21 juny 2015].
- ↑ Martínez García, 1998, p. 227.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 21 juny 2015].
Bibliografia
modifica- Martínez García, María Angeles «Amós Salvador y Rodrigáñez, la enseñanza y las matemáticas» ( PDF). Matemática y región: La Rioja : sobre matemáticos riojanos y matemática en La Rioja, 1998, pàg. 227-246.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Germán Gamazo y Calvo José Echegaray y Eizaguirre |
Ministre d'Hisenda (març-desembre) 1894 1905-1906 |
Succeït per: José Canalejas y Méndez Juan Navarro Reverter |
Precedit per: Félix Suárez Inclán |
Ministre d'Agricultura, Indústria i Foment (octubre-desembre) 1902 |
Succeït per: Marquès de Vadillo |
Precedit per: Julio Burell y Cuéllar |
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (gener-abril) 1911 |
Succeït per: Amalio Gimeno y Cabañas |
Precedit per: Luis Espada Guntín |
Ministre de Foment 1915- 1916 |
Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla |
Precedit per: Manuel de Eguilior y Llaguno |
Governador del Banc d'Espanya 1916 - 1917 |
Succeït per: Lorenzo Domínguez Pascual |
Premis i fites | ||
Precedit per: Vicente Vázquez de Quiroga y Queipo de Llano |
Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (Medalla 19) 31 de desembre de 1893-4 de setembre de 1922 |
Succeït per: Luis Sánchez Cuervo |
Precedit per: Luis Silvela y de Le Villeuze |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 33 1903-1922 |
Succeït per: Marcelino Arnáiz Calvo |