Rafael Gasset Chinchilla
Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927)[1] fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia
modificaFill del periodista i polític gallec Eduardo Gasset y Artime[2] i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.[a] Fou director del periòdic El Imparcial després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.[4] Inicià la carrera política com a independent en les eleccions generals espanyoles de 1891 a les quals obté un escó com a diputat per la circumscripció de Santiago de Cuba.[5]
Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques a dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,[6] i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903.[7] Va ser el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola.
Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre Francisco Silvela i el general Camilo García de Polavieja.[8] Des d'El Imparcial recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític regeneracionista aragonès Joaquín Costa i la seva «política hidràulica»,[9][10] que intentaria dur a la pràctica durant el seu primer mandat com a ministre d'Agricultura al govern del conservador Silvela.[9] En 1903, durant el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals al govern de Fernández Villaverde. No obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per Maura, que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.[11] El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, Manuel Allendesalazar.[12] Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de Segismundo Moret,[13] finalment es passaria al Partit Liberal, en entrar com a ministre de Foment al govern de Moret l'1 de desembre de 1905.[14]
Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de Santiago de Cuba, A Estrada, Noia, Ciudad Real i Alcázar de San Juan.[5] En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,[15] entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,[16] entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,[17] entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,[18] entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,[19] entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,[20] i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.[21] Va donar nom a la primera llei d'espanyola de parcs nacionals, aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador Pedro Pidal.[22]
Es va casar dos cops, en primeres noces amb María Concepción Alzugaray y Lapeyra[b]i més tard amb Rita Díez de Ulzurrun.[c] Va morir l'11 d'abril de 1927.[1] Fou enterrat a Galapagar,[26] on també reposaven les despulles de la seva segona esposa.[1] La ciutat de Burgos li havia dedicat un pont, el «puente Gasset», construït el 1926 sota el seu impuls i demolit el 2010.[27] A Ciudad Real hi ha el parc de Gasset, endegat el 1915, per ser qui va portar l'aigua a la ciutat a través del proper pantà de Gasset, al qual també dona nom.[28]
Notes
modifica- ↑ Segons Sánchez Illán, neboda de Francisco Serrano.[3]
- ↑ El matrimoni se celebrà en 1887.[23] En el diari La Época, María Concepción Alzugaray y Lapeyra és anomenada «Úrsula Alzugaray». Amb ella va tenir tres fills: Ricardo, Úrsula i Carmen.[24]
- ↑ Amb la seva segona muller va tenir cinc fills: Eduardo, José, Rita, Caridad i Luis.[24]De ellos, Rita tendría a su vez una hija en 1941 con el fundador de la Legión, José Millán-Astray.[25]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ayer de madrugada falleció en Madrid el ilustre ex ministro don Rafael Gasset». ABC, 12-04-1927, pàg. 21-22.
- ↑ Sánchez Illán, 1996, p. 261, 270.
- ↑ Sánchez Illán, 1999, p. 30.
- ↑ Sánchez Illán, 1996, p. 270.
- ↑ 5,0 5,1 Sánchez Illán, 1997, p. 323.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 86.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 89.
- ↑ Sánchez Illán, 1998, p. 224-229.
- ↑ 9,0 9,1 Sánchez Illán, 1997, p. 325-327.
- ↑ Sánchez Illán, 1998, p. 225-226.
- ↑ Sánchez Illán, 1997, p. 334-336.
- ↑ Sánchez Illán, 1997, p. 335.
- ↑ Sánchez Illán, 1997, p. 337.
- ↑ Urquijo i Goitia, 2008, p. 92.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 92.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 93.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 95.
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 96-97.
- ↑ «Reinado de Alfonso XIII». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 abril 2015].
- ↑ Urquijo y Goitia, 2008, p. 99.
- ↑ Urquijo i Goitia, 2008, p. 106.
- ↑ Casado de Otaola, Santos. Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1996, p. 393. Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine.
- ↑ Sánchez Illán, 1999, p. 30, 391.
- ↑ 24,0 24,1 «Muerte de don Rafael Gasset». La Época, 27.228, 11-04-1927, pàg. 1. ISSN: 2254-559X.
- ↑ Fernández, Carlos «Fundador de la Legión y autor de la frase «Viva la muerte, muera la inteligencia»». La Voz de Galicia, 23-01-2010.
- ↑ «Entierro de don Rafael Gasset». ABC, 13-04-1927, pàg. 22.
- ↑ «Sobre las aguas de la historia». Diario de Burgos, 09-05-2010.
- ↑ Ruipérez, Soledad «99 años de vida nos contemplan». Lanza Digital, 08-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-14 [Consulta: 14 abril 2015]. Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine.
Bibliografia
modifica- Bibliografia citada
- Sánchez Illán, Juan Carlos «Los Gasset y los orígenes del periodismo moderno en España, El Imparcial, 1867-1906». Historia y comunicación social, 1, 1996, pàg. 259-276. ISSN: 1137-0734.
- Sánchez Illán, Juan Carlos «Rafael Gasset y la política hidráulica de la Restauración, 1900-1923». Revista de Historia Económica - Journal of Iberian and Latin American Economic History, 15, 2, 1997, pàg. 319-362. ISSN: 0212-6109.
- Sánchez Illán, Juan Carlos «El ascenso político de la elite periodística: Rafael Gasset, primer Ministro de Agricultura, Industria, Comercio y Obras Públicas». Studia historica. Historia contemporánea, 16, 1998, pàg. 221-243. ISSN: 0213-2087.
- Sánchez Illán, Juan Carlos. Prensa y política en la España de la Restauración: Rafael Gasset y El Imparcial, 1890-1917. Biblioteca Nueva, 1999. ISBN 9788470306440.
- Urquijo y Goitia, José Ramón de. Gobiernos y ministros españoles en la edad contemporánea. Editorial CSIC - CSIC Press, 2008. ISBN 9788400087371.
- Bibliografia addicional
- García Sanz, Fernando. España e Italia en la Europa contemporánea: desde finales del siglo XIX a las dictaduras. Editorial CSIC - CSIC Press, 2002. ISBN 9788400080433.
- Villanueva Larraya, Gregoria «Rafael Gasset: La política hidráulica en la acción de gobierno». Espacio, tiempo y forma, 1, 1988, pàg. 439-459. ISSN: 1130-0124.
- Villanueva Larraya, Gregoria «Apuntes para una biografía política de Rafael Gasset, un liberal regeneracionista». Espacio, tiempo y forma, 3, 1990, pàg. 159-172. ISSN: 1130-0124.