Obre el menú principal

Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927)[1] fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaRafael Gasset Chinchilla
Rafael Gasset.JPG
Biografia
Naixement 23 de setembre de 1866
Madrid
Mort 11 d'abril de 1927(1927-04-11) (als 60 anys)
Sant Sebastià
Lloc d'enterrament Galapagar
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Foment
7 de desembre de 1922 – 3 de setembre de 1923
President Manuel García Prieto

30 d'abril de 1916 – 11 de juny de 1917
President Álvaro Figueroa y Torres Mendieta

13 de juny de 1913 – 27 d'octubre de 1913
President Álvaro Figueroa y Torres Mendieta

2 de gener de 1911 – 13 de març de 1912
President José Canalejas y Méndez

2 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
President Segismundo Moret y Prendergast

30 de novembre de 1906 – 4 de desembre de 1906
President Segismundo Moret y Prendergast

1 de desembre de 1905 – 6 de juliol de 1906
Segismundo Moret y Prendergast
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Agricultura i Comerç
20 de juliol de 1903 – 5 de desembre de 1903
President Antoni Maura i Montaner

8 d'abril de 1900 – 23 d'octubre de 1900
President Francisco Silvela
Activitat
Ocupació Polític, periodista i advocat
Partit Partit Liberal
Família
Fills Ricardo Gasset Alzugaray
Pare Eduardo Gasset y Artime
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del periodista i polític gallec Eduardo Gasset y Artime[2] i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.[a] Fou director del periòdic El Imparcial després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.[4] Inicià la seva carrera política com a independient, participant en les eleccions generals espanyoles de 1891 i obtenint un escó com a diputat per la circumscripció de Santiago de Cuba.[5]

 
El Isidro del ministerio, a Gedeón, 1900.

Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,[6] i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903,[7] sent el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola.

Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre Francisco Silvela i el general Camilo García de Polavieja.[8] Des de El Imparcial recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític regeneracionista aragonès Joaquín Costa i la seva «política hidràulica»,[9][10] que intentaria dur a la pràctica durant la seva primera cartera com a ministre d'Agricultura en un govern del conservador Silvela.[9] En 1903, en el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals en un Govern de Fernández Villaverde, no obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per Maura, que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.[11] El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, Manuel Allendesalazar.[12] Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de Segismundo Moret,[13] finalment es passaria al Partit Liberal, en entrar com a ministre de Foment en un govern de Moret l'1 de desembre de 1905.[14]

 
Caricatura de Rafael Gasset, publicada en la revista satírica Gedeón, en febrer de 1903.

Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de Santiago de Cuba, A Estrada, Noia, Ciudad Real i Alcázar de San Juan.[5] En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,[15] entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,[16] entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,[17] entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,[18] entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,[19] entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,[20] i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.[21] Va donar nom a la primera llei d'espanyola de parcs nacionals, aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador Pedro Pidal.[22]

Es va casar dos cops, en primeres noces amb María Concepción Alzugaray y Lapeyra[b]i més tard amb Rita Díez de Ulzurrun.[c]Va morir l'11 d'abril de 1927,[1] fou enterrat a Galapagar,[26] on també reposaven les despulles de la seva segona esposa.[1] La ciutat de Burgos tenia un pont, «puente Gasset», construït en 1926 i demolit en 2010, dedicat a Rafael Gasset, degut a la seva contribució com a ministre per a la sevau construcció.[27] A Ciudad Real el parc de Gasset, construït en 1915, està dedicat al polític madrileny per ser qui va portar l'aigua a la ciutat a través del proper pantà de Gasset, al qual també dóna nom.[28]

NotesModifica

  1. Segons Sánchez Illán, neboda de Francisco Serrano.[3]
  2. El matrimoni se celebrà en 1887.[23] En el diari La Época, María Concepción Alzugaray y Lapeyra és anomenada «Úrsula Alzugaray». Amb ella va tenir tres fills: Ricardo, Úrsula i Carmen.[24]
  3. Amb la seva segona muller va tenir cinc fills: Eduardo, José, Rita, Caridad i Luis.[24]De ellos, Rita tendría a su vez una hija en 1941 con el fundador de la Legión, José Millán-Astray.[25]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Ayer de madrugada falleció en Madrid el ilustre ex ministro don Rafael Gasset». ABC, 12-04-1927, pàg. 21-22.
  2. Sánchez Illán, 1996, p. 261, 270.
  3. Sánchez Illán, 1999, p. 30.
  4. Sánchez Illán, 1996, p. 270.
  5. 5,0 5,1 Sánchez Illán, 1997, p. 323.
  6. Urquijo y Goitia, 2008, p. 86.
  7. Urquijo y Goitia, 2008, p. 89.
  8. Sánchez Illán, 1998, p. 224-229.
  9. 9,0 9,1 Sánchez Illán, 1997, p. 325-327.
  10. Sánchez Illán, 1998, p. 225-226.
  11. Sánchez Illán, 1997, p. 334-336.
  12. Sánchez Illán, 1997, p. 335.
  13. Sánchez Illán, 1997, p. 337.
  14. Urquijo i Goitia, 2008, p. 92.
  15. Urquijo y Goitia, 2008, p. 92.
  16. Urquijo y Goitia, 2008, p. 93.
  17. Urquijo y Goitia, 2008, p. 95.
  18. Urquijo y Goitia, 2008, p. 96-97.
  19. «Reinado de Alfonso XIII».
  20. Urquijo y Goitia, 2008, p. 99.
  21. Urquijo i Goitia, 2008, p. 106.
  22. Casado de Otaola, Santos. Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1996, p. 393. 
  23. Sánchez Illán, 1999, p. 30, 391.
  24. 24,0 24,1 «Muerte de don Rafael Gasset». La Época, 27.228, 11-04-1927, pàg. 1. ISSN: 2254-559X.
  25. Fernández, Carlos «Fundador de la Legión y autor de la frase «Viva la muerte, muera la inteligencia»». La Voz de Galicia, 23-01-2010.
  26. «Entierro de don Rafael Gasset». ABC, 13-04-1927, pàg. 22.
  27. «Sobre las aguas de la historia». Diario de Burgos, 09-05-2010.
  28. Ruipérez, Soledad «99 años de vida nos contemplan». Lanza Digital, 08-06-2014.

BibliografiaModifica

Bibliografia citada
Bibliografia addicional

Enllaços externsModifica