Rafael Gasset Chinchilla

Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 11 d'abril de 1927)[1] fou un advocat, periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques durant la regència de Maria Cristina d'Àustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII.

Plantilla:Infotaula personaRafael Gasset Chinchilla
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1866 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGalapagar Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Foment d'Espanya
7 desembre 1922 – 3 setembre 1923
← Luis Rodríguez de Viguri SeoaneManuel Portela Valladares →
Ministre de Foment d'Espanya
30 abril 1916 – 11 juny 1917
← Amós Salvador RodrigáñezMartín Rosales Martel →
Ministre de Foment d'Espanya
13 juny 1913 – 27 octubre 1913
← Miguel Villanueva GómezFrancisco Javier Ugarte Pagés →
Ministre de Foment d'Espanya
2 gener 1911 – 13 març 1912
← Fermín Calbetón y BlanchónMiguel Villanueva Gómez →
Ministre de Foment d'Espanya
2 octubre 1909 – 9 febrer 1910
← José Sánchez Guerra y MartínezFermín Calbetón y Blanchón →
Ministre de Foment d'Espanya
30 novembre 1906 – 4 desembre 1906
← Manuel García PrietoFrancisco de Federico y Martínez →
Ministre de Foment d'Espanya
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaManuel García Prieto →
Ministre de Foment d'Espanya
20 juliol 1903 – 5 desembre 1903
← Francisco Javier González de Castejón y ElíoManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de Foment d'Espanya
8 abril 1900 – 23 octubre 1900
← Luis Pidal y MonJoaquín Sánchez de Toca Calvo →
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Membre de
Família
FillsRicardo Gasset Alzugaray Modifica el valor a Wikidata
PareEduardo Gasset y Artime Modifica el valor a Wikidata
GermansDolores Gasset Chinchilla
Eduardo Gasset Chinchilla Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill del periodista i polític gallec Eduardo Gasset y Artime[2] i de Rafaela Chinchilla y Díaz de Oñate.[a] Fou director del periòdic El Imparcial després de la mort del seu pare, fundador del diari, el 20 de maig de 1884.[4] Inicià la carrera política com a independent en les eleccions generals espanyoles de 1891 a les quals obté un escó com a diputat per la circumscripció de Santiago de Cuba.[5]

 
El Isidro del ministerio, a Gedeón, 1900.

Va ser ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques a dues ocasions: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900,[6] i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903.[7] Va ser el primer ministre d'Agricultura de la història espanyola.

Cap a 1898 va ser un dels artífexs de l'acostament polític entre Francisco Silvela i el general Camilo García de Polavieja.[8] Des d'El Imparcial recolzaria a partir de 1899 una campanya per una millora de l'agricultura a través dels regadius, assumint idees del polític regeneracionista aragonès Joaquín Costa i la seva «política hidràulica»,[9][10] que intentaria dur a la pràctica durant el seu primer mandat com a ministre d'Agricultura al govern del conservador Silvela.[9] En 1903, durant el seu segon pas pel ministeri, impulsaria un programa que feia èmfasi en les obres hidràuliques i la construcció de camins veïnals al govern de Fernández Villaverde. No obstant això les seves propostes van quedar bloquejades a la fi de 1903, amb el canvi de president de Fernández Villaverde per Maura, que va donar prioritat a reformes relacionades amb l'Armada, l'Administració i la Llei electoral.[11] El seu programa va comptar també amb l'oposició del seu successor al capdavant del Ministeri d'Agricultura, Manuel Allendesalazar.[12] Al començament de 1905 es va apropar als liberals, a través de la figura de Segismundo Moret,[13] finalment es passaria al Partit Liberal, en entrar com a ministre de Foment al govern de Moret l'1 de desembre de 1905.[14]

 
Caricatura de Rafael Gasset, publicada en la revista satírica Gedeón, en febrer de 1903.

Entre 1891 i 1923 va tenir acta de diputat per les circumscripcions de Santiago de Cuba, A Estrada, Noia, Ciudad Real i Alcázar de San Juan.[5] En la seva etapa com a liberal seria nomenat ministre de Foment en fins a set ocasions: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906,[15] entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906,[16] entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910,[17] entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de març de 1912,[18] entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913,[19] entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917,[20] i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923.[21] Va donar nom a la primera llei d'espanyola de parcs nacionals, aprovada el 17 de desembre de 1916 i coneguda com a «Llei Gasset» per ser Gasset el llavors ministre de Foment, encara que el seu principal impulsor va ser el senador Pedro Pidal.[22]

Es va casar dos cops, en primeres noces amb María Concepción Alzugaray y Lapeyra[b]i més tard amb Rita Díez de Ulzurrun.[c] Va morir l'11 d'abril de 1927.[1] Fou enterrat a Galapagar,[26] on també reposaven les despulles de la seva segona esposa.[1] La ciutat de Burgos li havia dedicat un pont, el «puente Gasset», construït el 1926 sota el seu impuls i demolit el 2010.[27] A Ciudad Real hi ha el parc de Gasset, endegat el 1915, per ser qui va portar l'aigua a la ciutat a través del proper pantà de Gasset, al qual també dona nom.[28]

  1. Segons Sánchez Illán, neboda de Francisco Serrano.[3]
  2. El matrimoni se celebrà en 1887.[23] En el diari La Época, María Concepción Alzugaray y Lapeyra és anomenada «Úrsula Alzugaray». Amb ella va tenir tres fills: Ricardo, Úrsula i Carmen.[24]
  3. Amb la seva segona muller va tenir cinc fills: Eduardo, José, Rita, Caridad i Luis.[24]De ellos, Rita tendría a su vez una hija en 1941 con el fundador de la Legión, José Millán-Astray.[25]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ayer de madrugada falleció en Madrid el ilustre ex ministro don Rafael Gasset». ABC, 12-04-1927, pàg. 21-22.
  2. Sánchez Illán, 1996, p. 261, 270.
  3. Sánchez Illán, 1999, p. 30.
  4. Sánchez Illán, 1996, p. 270.
  5. 5,0 5,1 Sánchez Illán, 1997, p. 323.
  6. Urquijo y Goitia, 2008, p. 86.
  7. Urquijo y Goitia, 2008, p. 89.
  8. Sánchez Illán, 1998, p. 224-229.
  9. 9,0 9,1 Sánchez Illán, 1997, p. 325-327.
  10. Sánchez Illán, 1998, p. 225-226.
  11. Sánchez Illán, 1997, p. 334-336.
  12. Sánchez Illán, 1997, p. 335.
  13. Sánchez Illán, 1997, p. 337.
  14. Urquijo i Goitia, 2008, p. 92.
  15. Urquijo y Goitia, 2008, p. 92.
  16. Urquijo y Goitia, 2008, p. 93.
  17. Urquijo y Goitia, 2008, p. 95.
  18. Urquijo y Goitia, 2008, p. 96-97.
  19. «Reinado de Alfonso XIII». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 14 abril 2015].
  20. Urquijo y Goitia, 2008, p. 99.
  21. Urquijo i Goitia, 2008, p. 106.
  22. Casado de Otaola, Santos. Los primeros pasos de la ecología en España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación y Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1996, p. 393.  Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine.
  23. Sánchez Illán, 1999, p. 30, 391.
  24. 24,0 24,1 «Muerte de don Rafael Gasset». La Época, 27.228, 11-04-1927, pàg. 1. ISSN: 2254-559X.
  25. Fernández, Carlos «Fundador de la Legión y autor de la frase «Viva la muerte, muera la inteligencia»». La Voz de Galicia, 23-01-2010.
  26. «Entierro de don Rafael Gasset». ABC, 13-04-1927, pàg. 22.
  27. «Sobre las aguas de la historia». Diario de Burgos, 09-05-2010.
  28. Ruipérez, Soledad «99 años de vida nos contemplan». Lanza Digital, 08-06-2014. Arxivat de l'original el 2014-10-14 [Consulta: 14 abril 2015]. Arxivat 2014-10-14 a Wayback Machine.

Bibliografia

modifica
Bibliografia citada
Bibliografia addicional