Obre el menú principal

Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar (Guernica, 24 d'agost de 1856 - Madrid, 17 de maig de 1923). Enginyer i polític espanyol.

Infotaula de personaManuel Allendesalazar Muñoz
Mallendesalazar.jpg
Nom original (es) Manuel Allendesalazar Muñoz de Salazar
Biografia
Naixement (es) Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
24 d'agost de 1856
Guernica, (Espanya)
Mort 17 de maig de 1923(1923-05-17) (als 66 anys)
Madrid, (Espanya)
Escudo de España 1874-1931.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920

13 de març de 1921 – 14 d'agost de 1921
Dades personals
Nacionalitat Espanyola
Activitat
Ocupació Enginyer agrònom
Partit Partit Conservador
Família
Cònjuge María de los Ángeles Bernar y Llácer
Germans Ángel Allende-Salazar y Muñoz de Salazar Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Va ser ministre d'Hisenda durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i, President del Consell de Ministres, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques, de Governació, d'Estat, de Fomento i de Marina durant el regnat d'Alfons XIII.

OrigenModifica

Va néixer a la localitat biscaïna de Guernica. Fill de Manuel María Allendesalazar y Loyzaga, 3r comte de Montefuerte, i d'Ángela Muñoz de Salazar y Martorell, 8a senyora de la vila de Villanueva de Tapias. Es va casar amb María de los Ángeles Bernar y Llácer amb qui va tenir una filla, María de la Concepción de Allendesalazar y Bernar, Dama de l'Orde de les Dames Nobles de María Luisa, casada amb Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda.

Després de llicenciar-se com a enginyer agrònom i impartir classes com a professor a l'Escola d'Enginyeria en la qual havia estudiat, va iniciar la seva carrera política en el Partit Liberal Conservador amb el qual fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1884 per la circumscripció de Biscaia, escó que tornaria a obtenir en les successives eleccions celebrades fins a 1891.

MinistreModifica

 
Allendesalazar, ministre d'Hisenda, fotografiat al seu despatx per Manuel Compañy.
 
Manuel Allendesalazar, fotografiat per Christian Franzen.

Va fer-se càrrec de l'alcaldia de Madrid d'abril a juliol de 1900. Va ser ministre d'Hisenda entre el 6 de juliol de 1900 i el 6 de març de 1901 en un govern Azcárraga; ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 6 de desembre de 1902 i el 20 de juliol de 1903 en un gabinet Silvela; ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques entre el 5 de desembre de 1903 i el 5 de desembre de 1904 en un govern Maura en el qual va desenvolupar i va afavorir els projectes de transformació del secà en regadiu; i ministre de Governació entre el 5 i el 16 de desembre de 1904 al mateix govern Maura.

Fou governador del Banc d'Espanya entre 1904 i 1905 no serà novament ministre fins que Maura el reclamà perquè ocupés, entre el 25 de gener de 1907 i el 16 de desembre de 1909, la cartera de ministre d'Estat a l'anomenat "govern llarg de Maura". Després d'aquesta etapa, Allendesalazar va preferir exercir càrrecs a empreses públiques, més rendibles econòmicament, i serà nomenat novament governador del Banc d'Espanya (1919) i director de Tabacalera.

Tornaria a ser ministre, entre les seves dues etapes com a president del Consell de Ministres, en aquesta ocasió de forma interina, en ocupar la cartera de ministre de Foment, entre el 14 i el 17 de febrer de 1920 en un gabinet Dato, i la cartera de ministre de Marina entre el 17 de març i el 5 de maig de 1920 en un govern que ell mateix presidiria.

President del Consell de MinistresModifica

El 1919 Antoni Maura li nomena president del Senat d'Espanya, i a la fi del mateix any Alfons XIII li va encarregar presidir, entre el 12 de desembre de 1919 i el 5 de maig de 1920, un nou govern. No obstant això, en ser assassinat el 7 de març de 1921 el seu successor en el càrrec, Eduardo Dato, el rei li va tornar a encarregar la confecció d'un nou gabinet que s'estendria entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 quan el desastre d'Annual va provocar una crisi al govern que va acabar de manera definitiva amb la seva carrera política sent substituït per l'incombustible Antoni Maura.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Allendesalazar Muñoz  


Càrrecs públics
Precedit per:
Ventura García-Sancho Ibarrondo
 
Alcalde de Madrid

16 d'abril de 1900-16 de juliol de 1900
Succeït per:
Mariano Fernández de Henestrosa
Precedit per:
Raimundo Fernández Villaverde
 
Ministre d'Hisenda

6 de juliol de 19006 de març de 1901
Succeït per:
Ángel Urzáiz y Cuesta
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
 
Ministre d'Educació i Belles Arts

6 de desembre de 190220 de juliol de 1903
Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Precedit per:
Rafael Gasset Chinchilla
 
Ministre d'Agricultura, Indústria, Comerç i Obres Públiques

5 de desembre de 19035 de desembre de 1904
Succeït per:
Juan Armada y Losada
Precedit per:
José Sánchez Guerra y Martínez
 
Ministre de la Governació

5 de desembre de 190416 de desembre de 1904
Succeït per:
Francisco Javier González de Castejón y Elío
Precedit per:
Tomás Castellano y Villarroya
Tirso Rodrigáñez y Sagasta
 
Governador del Banc d'Espanya

desembre de 1904–agost de 1905
(abril-octubre) 1919
Succeït per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per:
Juan Pérez-Caballero y Ferrer
 
Ministre d'Estat

25 de gener de 190721 d'octubre de 1909
Succeït per:
Juan Pérez-Caballero y Ferrer
Precedit per:
Amalio Gimeno Cabañas
 
Ministre de Foment

14 de febrer de 192017 de febrer de 1920
Succeït per:
Emilio Ortuño Berte
Precedit per:
Manuel de Flórez y Carrió
 
Ministre de Marina

17 de març de 19205 de maig de 1920
Succeït per:
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Joaquín Sánchez de Toca Calvo
 
President del Govern Espanyol

19191920
Succeït per:
Eduardo Dato e Iradier
Precedit per:
Eduardo Dato e Iradier
 
President del Govern Espanyol

19211922
Succeït per:
Antoni Maura i Montaner
Precedit per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
President del Senat d'Espanya
 

1919- 1921
Succeït per:
Joaquín Sánchez de Toca Calvo