Tomás Castellano y Villarroya

polític espanyol

Tomás Castellano y Villarroya (Saragossa, 5 de març de 1850Madrid, 11 de juny de 1906) fou un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena i d'Hisenda durant el regnat d'Alfons XIII. S'ha destacat la seva íntima amistat amb Antonio Cánovas del Castillo.[1][2]

Plantilla:Infotaula personaTomás Castellano y Villarroya
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 març 1850 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juny 1906 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Ultramar
18 d'abril de 1895 – 6 de març de 1897
  Ministre d'Hisenda
16 de desembre de 1904 – 27 de gener de 1905
  Governador del Banc d'Espanya
desembre de 1903 – desembre de 1904
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Conservador

Biografia

modifica

Era copropietari de la banca Villarroya y Castellano, origen del Banco de Aragón (creat en 1910), també era propietari del Diario de Zaragoza. Fou president de la Junta del Pantà de la Peña i del Pantà de Mezalocha, president de la primera Junta constituïda pel traçat del ferrocarril Saragossa-Canfranc, conseller de la Societat General Sucrera d'Espanya i president de la Societat General Alcoholera d'Espanya.[3]

Membre del Partit Conservador, era vinculat a la comarca de Cinco Villas i va ser membre de la diputació de Saragossa de 1878 a 1879 per Eixea i Borja (Aragó). Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per Saragossa en les successives eleccions parlamentàries celebrades en 1879,[4] 1881 (1334 vots, 3er lloc),[5] 1884 (1626 vots, 1.er lloc),[5] 1886 (1492 vots, 2.º lloc),[6] 1891 (9938 vots, 1.er lloc),[7] 1893 (7664 vots),[8] 1896 (12.662 vots),[8] 1898 (12.774 vots),[8] 1899 (8801 vots),[8] 1901 (7789 vots, 1.er lloc)[9] 1903 (6848 vots, 2.º lloc)[10] 1905 (8536 vots, 1.er lloc).[11]

Va ser ministre d'Ultramar als governs que successivament van presidir Antonio Cánovas del Castillo i Marcelo Azcárraga y Palmero entre el 23 de març de 1895 i el 4 d'octubre de 1897, i ministre d'Hisenda entre el 16 de desembre de 1904 i el 27 de gener de 1905 en un gabinet presidit per novament per Azcárraga.[12]

Va ostentar també el càrrec de president del Banc d'Espanya entre l'11 de desembre de 1903 i el 20 de desembre de 1904.[13]

Referències

modifica

Bibliografia

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Buenaventura Abarzuza Ferrer
Ministre d'Ultramar
 

1895-1897
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
José Sánchez Guerra y Martínez
Governador del Banc d'Espanya
 

1903-1904
Succeït per:
Manuel Allendesalazar Muñoz
Precedit per:
Guillermo Joaquín de Osma y Scull
Ministre d'Hisenda
 

1904-1905
Succeït per:
Antonio García Alix