Segismundo Moret y Prendergast

Polític i escriptor espanyol

Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833Madrid, 28 de gener de 1913)[1] va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Infotaula de personaSegismundo Moret y Prendergast
Segismundo Moret, de Kaulak (cropped).jpg
Segismundo Moret, per Kaulak Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Segismundo Moret Prendergast Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juny 1833 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 1913 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de San Isidro 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.401492°N,3.726031°O / 40.401492; -3.726031 Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
valor desconegut – 22 març 1873
Circumscripció electoral: Puerto Rico

Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
19 novembre 1912 – 26 maig 1913
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaMiguel Villanueva Gómez →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
25 maig 1910 – 4 juliol 1910
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
16 maig 1910 – 26 maig 1913
Circumscripció electoral: Granada

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910
← Antoni Maura i MontanerJosé Canalejas →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
21 octubre 1909 – 9 febrer 1910
← Juan de la Cierva y PeñafielFernando Merino Villarino →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907
Circumscripció electoral: Cadis

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
10 juliol 1907 – 6 octubre 1907
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
6 maig 1907 – 14 abril 1910
Circumscripció electoral: Granada

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
30 novembre 1906 – 4 desembre 1906
← José López DomínguezAntonio Aguilar y Correa →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
23 març 1906 – 7 abril 1906
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
9 desembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
8 desembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Granada

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg President del Consell de Ministres
1r desembre 1905 – 6 juliol 1906
← Eugenio Montero RíosJosé López Domínguez →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 setembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Cadis

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1r maig 1903 – 17 agost 1905
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
15 novembre 1902 – 6 desembre 1902
← Miguel Villanueva GómezAntoni Maura i Montaner →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
17 maig 1902 – 15 novembre 1902
← Segismundo Moret y PrendergastSegismundo Moret y Prendergast →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
19 març 1902 – 17 maig 1902
← Alfonso González y LozanoSegismundo Moret y Prendergast →
Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
15 juliol 1901 – 24 abril 1902
← Antonio Aguilar y CorreaAntonio Aguilar y Correa →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
25 maig 1901 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
6 març 1901 – 15 juliol 1901
← Francisco Javier Ugarte PagésMiguel Villanueva Gómez →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1r maig 1899 – 24 abril 1901
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
2 abril 1898 – 16 març 1899
Circumscripció electoral: Saragossa

Ministre d'Ultramar
4 octubre 1897 – 18 maig 1898
← Marcelo Azcárraga y PalmeroVicente Romero Girón →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 abril 1896 – 26 febrer 1898
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
12 març 1894 – 4 novembre 1894
← Antonio Aguilar y CorreaAlejandro Groizard y Gómez de la Serna →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
5 abril 1893 – 12 març 1894
← Antonio Aguilar y CorreaSegismundo Moret y Prendergast →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
27 març 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Saragossa

Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
11 desembre 1892 – 12 març 1894
← Aureliano Linares RivasAlejandro Groizard y Gómez de la Serna →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
9 febrer 1891 – 5 gener 1893
Circumscripció electoral: Madrid

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
8 gener 1889 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Cadis

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
14 juny 1888 – 11 desembre 1888
← José Luis Albareda y SezdeTrinitario Ruiz Capdepón →
Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
9 agost 1886 – 30 agost 1886
← Venancio González y FernándezVenancio González y Fernández →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Toledo

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre d'Estat
27 novembre 1885 – 16 juny 1888
← José Elduayen GorritiAntonio Aguilar y Correa →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
26 maig 1884 – 8 març 1886
Circumscripció electoral: Toledo

Escudo de España 1874-1931.svg Ministre de la Governació
13 octubre 1883 – 18 gener 1884
← Pío Gullón e IglesiasFrancisco Romero Robledo →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
29 agost 1881 – 31 març 1884
Circumscripció electoral: Toledo

Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
29 abril 1879 – 25 juny 1881
Circumscripció electoral: Toledo

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
21 setembre 1872 – 6 novembre 1872
Circumscripció electoral: Ciudad Real

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
26 abril 1871 – 24 gener 1872
Circumscripció electoral: Ciudad Real

Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
13 abril 1871 – 17 maig 1871
Circumscripció electoral: Ciudad Real

Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Hisenda
4 gener 1871 – 10 juliol 1871
← Constantino de Ardanaz y UndabarrenaServando Ruiz Gómez →
Ministre d'Ultramar
2 desembre 1870 – 27 desembre 1870
← Segismundo Moret y PrendergastAdelardo López de Ayala →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Hisenda
2 desembre 1870 – 4 gener 1871
← Laureà Figuerola i BallesterSegismundo Moret y Prendergast →
Ministre d'Ultramar
31 març 1870 – 2 desembre 1870
← Manuel Becerra BermúdezSegismundo Moret y Prendergast →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1870 – 2 gener 1871 – Segismundo Moret y Prendergast →
Circumscripció electoral: Ciudad Real

Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
11 novembre 1863 – 12 gener 1864
Circumscripció electoral: Ciudad Real
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, economista, jutge, jurista, polític, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeConcepción Remisa de Moret Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firma de Segismundo Moret.svg Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Moret a Cadis

Durant el regnat d'Amadeu I d'Espanya va ser ministre d'Ultramar i ministre d'Hisenda; durant el regnat d'Alfons XII, ministre de Governació; durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, ministre d'Estat, ministre de Foment, novament ministre de Governació i ministre d'Ultramar; i finalment, durant el regnat d'Alfons XIII, ministre de Governació, president del Consell de Ministres i president del Congrés dels Diputats.

BiografiaModifica

OrígensModifica

Va estudiar Dret en la Universitat Central de Madrid on en 1858 va obtenir la càtedra d'Institucions d'Hisenda. El seu origen gadità i les seves relacions familiars i de negocis amb Gran Bretanya el predestinaven a ser, com va ser, un actiu defensor del lliurecanvisme.

En 1863 va ser escollit diputat independent per Almadén (Ciudad Real), escó al que aviat renunciaria. Va ser reelegit, per Ciudad Real en aquesta ocasió, en 1869 després del triomf de la Revolució de 1868 i va col·laborar en la redacció de la Constitució Espanyola de 1869.

Abolició de l'esclavitudModifica

Va ser ministre d'Ultramar en el gabinet presidit pel general Prim (1870). Durant la seva gestió es va abolir l'esclavitud a Puerto Rico, que va quedar limitada a la llibertat de ventres, coneguda com a Llei Moret, de 4 de juliol de 1870 i va promoure un text constitucional per a Puerto Rico. Poc després va ser nomenat ministre d'Hisenda en el gabinet de Prim (1869) i després en el govern de Topete (1870). Va haver de dimitir al cap de poc a causa de certes irregularitats de gestió en dues concessions de tabac.

Vegeu també: Abolicionisme

Ambaixador i ministre liberalModifica

 
Retrat de Moret a La Ilustración Española y Americana (1881).
 
Consell de ministres de Sagasta en 1902, amb Moret, a l'esquerra com a ministre de Governació; fotografia de Franzen.

Nomenat ambaixador en Londres en 1871, hi va fixar la seva residència després de la seva dimissió com a ambaixador, per dirigir un negoci bancari. En 1875, després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i va fundar el Partit Democràtic-Monàrquic, que en 1882 es va fusionar amb Izquierda Dinástica i va acabar dins del Partit Liberal de Sagasta.

Va ser nomenat en 1883 ministre de Governació sota el govern liberal de José Posada Herrera. Des de 1885 va formar part del Partit Liberal, en el qual va col·laborar amb Práxedes Mateo Sagasta com a Ministre d'Estat (1885-1888), Governació (1888, 1901 i 1902), Foment (1892), Estat (1892 i 1894) i Ultramar (1897-1898). La seva gestió com a ministre va ser molt rebatuda per l'industrial basc Víctor Chávarri, qui entenia que la gestió de Moret i el tractat amb Alemanya perjudicaven els interessos de la indústria pesant espanyola, aconseguint derrocar-lo del ministeri.

A la mort de Sagasta, va participar en les lluites per la direcció del partit, en dura pugna amb Eugenio Montero Ríos, però la seva falta de resolució i els pocs escrúpols que a vegades havia demostrat, li van tancar el camí. En 1897, sent ministre d'Ultramar, va decretar l'autonomia de Cuba i Puerto Rico, en un intent d'impedir l'emancipació d'ambdues colònies. Prop de 1902 va col·laborar en la creació de l'Institut de Reformes Socials, embrió del futur Ministeri de Treball.

PresidentModifica

Després de la dimissió d'Eugenio Montero Ríos a causa de la seva intenció de sancionar als militars implicats en els fets del diari Cu-Cut!, va ocupar la presidència del Govern (1905-1906). Durant aquest mandat, va recolzar als militars i va fer aprovar la Llei de Jurisdiccions, que va posar les ofenses a l'Exèrcit i els símbols i unitat d'Espanya sota jurisdicció militar, amb el que va conjugar en contra seva a tots els sectors polítics catalans. Una de les seves armes per lluitar contra ells va ser el suport que va concedir de sotamà a Alejandro Lerroux, qui amb el seu radicalisme demagògic podia apartar del catalanisme les masses obreres barcelonines. L'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII el maig de 1906 el va forçar a dimitir al juliol de 1906, després d'una gestió en què no havia guanyat cap prestigi, quedant sense majoria suficient en les Corts, encara que va tornar a exercir breument el càrrec del 30 de novembre al 4 de desembre del mateix any, provocant la "crisi del papelito" (novembre), però el Congrés el va fer objecte d'un vot de censura, i el nou govern de Moret va haver de presentar la dimissió a les 48 hores d'haver-se format.

Després de la caiguda de Maura, va arribar per última vegada a la direcció del Govern el 21 d'octubre de 1909), però els membres del seu propi partit el van vetar el 9 de febrer de 1910, i el van obligar a retirar-se de la política.

Caiguda i president del CongrésModifica

Després dels successos de la Setmana Tràgica en 1909, va aconseguir de nou la prefectura del govern succeint Antoni Maura, al mateix temps que exercia la cartera de Governació, però novament va haver de dimitir al febrer de l'any següent en no aconseguir la dissolució de les Corts per obtenir una majoria que recolzés el seu projecte, sent substituït per José Canalejas y Méndez i derrocat pels seus companys de partit, que el van vetar i el van obligar a retirar-se de la política activa. El 1912, quan Canalejas va ser assassinat, el govern del comte de Romanones el va escollir com a president del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins a la seva mort.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segismundo Moret y Prendergast


Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Becerra Bermúdez
Marcelo Azcárraga
Ministre d'Ultramar
 

31 de març de 1870 – 27 de desembre de 1870
4 d'octubre de 1897 – 18 de maig de 1898
Succeït per:
Adelardo López de Ayala
Vicente Romero Girón
Precedit per:
Constantino de Ardanaz y Undabarrena
Ministre d'Hisenda
 

2 de desembre de 1870 – 10 de juliol de 1871
Succeït per:
Servando Ruiz Gómez y González Llanos
Precedit per:
Pío Gullón e Iglesias
José Luis Albareda y Sezde
Francisco Javier Ugarte Pagés
Alfonso González Lozano
Juan de la Cierva y Peñafiel
Ministre de Governació
 

13 d'octubre de 1883 – 18 de gener de 1884
14 de juny de 1888 – 11 de desembre de 1888
6 de març de 1901 – 15 de juliol de 1901
19 de març de 1902 – 6 de desembre de 1902
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
Succeït per:
Francisco Romero Robledo
Trinitario Ruiz Capdepón
Miguel Villanueva Gómez
Antoni Maura i Montaner
Fernando Merino Villarino
Precedit per:
José Elduayen Gorriti
Antonio Aguilar y Correa
Ministre d'Estat
 

27 de novembre de 1885 – 14 de juny de 1888
12 de març de 1894 – 4 de novembre de 1894
Succeït per:
Antonio Aguilar y Correa
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per:
Aureliano Linares Rivas
Ministre de Foment
 

11 de desembre de 1892 – 12 de març de 1894
Succeït per:
Alejandro Groizard y Gómez de la Serna
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos
José López Domínguez
Antoni Maura i Montaner
President del Consell de Ministres
 

1 de desembre de 1905 – 6 de juliol de 1906
30 de novembre de 1906 – 4 de desembre de 1906
21 d'octubre de 1909 – 9 de febrer de 1910
Succeït per:
José López Domínguez
Antonio Aguilar y Correa
José Canalejas y Méndez
Premis i fites
Precedit per:
Benito Gutiérrez Fernández
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 25

1885-1913
Succeït per:
Rafael María de Labra y Cadrana
Precedit per:
Manuel Alonso Martínez
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1870
Succeït per:
Cristóbal Martín de Herrera
Precedit per:
Francisco Asenjo Barbieri
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira H

1894-1913
Succeït per:
Serafín Álvarez Quintero