Eleccions generals espanyoles de 1896
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.
Tipus | eleccions generals espanyoles | ||
---|---|---|---|
Data | 5 abril 1896 | ||
← 1893
1898 → | |||
Estat | Espanya | ||
Jurisdicció | Espanya | ||
Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, tot i que el sector Unió Conservadora dirigit per Francisco Silvela es presentà pel seu compte. Quan als republicans, el federals, centralistes i progressistes decidiren no presentar-se a eleccions. Només es presentaren els possibilistes dirigits per Emilio Castelar i obtingueren una representació minsa.
Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon, i com a president del Senat José Elduayen. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo fins al seu assassinat el 8 d'agost de 1897. La legislatura fou marcada pel llarg conflicte amb Cuba, que provocà nombroses protestes populars a causa de les lleves dels soldats, i l'assassinat de Cànovas a mans d'un jove anarquista que volia venjar als executats a causa del procés de Montjuïc, i que desfermà una forta lluita pel poder dins el Partit Conservador, cosa provocaria eleccions anticipades el març de 1898.
Composició de la Cambra
modifica← Eleccions generals espanyoles, 5 d'abril de 1896 → | ||||||
Partit | Escons | Líder | ||||
Unió Conservadora Partit Liberal | 272 | Antonio Cánovas del Castillo | ||||
Partit Liberal | 98 | Práxedes Mateo Sagasta | ||||
Unió Conservadora | 12 | Francisco Silvela | ||||
Comunió Tradicionalista | 10 | Marquès de Cerralbo | ||||
Republicans possibilistes independents | 4 | Emilio Castelar | ||||
Catòlics independents | 1 | Marquès de Santillana | ||||
Independents i altres | 4 |
Resultats per circumscripcions
modificaCatalunya
modifica- Barcelona
- Joaquim Badia i Andreu (Conservador)
- Francesc de Paula de Borbó i Castellví
- Bartomeu Bosch i Puig (Conservador)
- Timoteo Bustillo López (liberal)
- Joan Coll i Pujol (Conservador)
- Josep Maria Cornet i Mas (Conservador)
- Josep Elias i de Molins (Conservador)
- Carles Godó i Pié (Liberal)
- Eduard Maluquer i Tirrell (Liberal)
- Joaquim Marin i Carbonell (Conservador)
- Joan Baptista Orriols i Comas (Conservador)
- Josep Maria Planas i Casals (Conservador)
- Manuel Planas i Casals (Conservador)
- Joan Puig i Saladrigas (Conservador)
- Marià Puig i Valls (Conservador)
- Josep Maria Rius i Badia (Conservador)
- Joan Rosell i Rubert (Liberal)
- Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Conservador)
- Domènec Sert i Badia (Conservador)
- Girona
- José de la Cerda y Alvear, comte de Villar (Conservador)
- Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba (Comunió Tradicionalista)
- José Muro y Carratalá (Conservador)
- Josep Pella i Forgas (Conservador)
- Ferran Puig-Mauri i Gisbert (Conservador)
- Pompeu de Quintana i Serra (Conservador)
- Frederic Rahola i Trèmols (Conservador)
- Mariano Vilallonga e Ibarra (Conservador)
- Lleida
- Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal)
- Gustau Bofill i Capella (Conservador)
- Rafael Cabezas Montemayor (Conservador)
- Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (Conservador)
- Ricardo García Trapero Veragua (Liberal)
- Joan Maluquer i Viladot (Conservador)
- Ramón Martínez Campos y Rivera (Liberal)
- Ramon Soldevila i Claver (Conservador)
- Emilio Vivanco Menchaca (Conservador)
- Tarragona
- Joan Cañellas i Tomàs (Liberal)
- Miquel Castellá i Borràs (Conservador)
- Luciano López Dávila (Conservador)
- Jerónimo Marín Luis (Conservador)
- Salvador de Samà i Torrents (Liberal)
- Josep de Suelves i Montagut (Comunió Tradicionalista)
- Francesc Xavier Tort i Martorell (Conservador)
- Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal)
Illes Balears
modifica- Jorge Abrí-Dezcallar y Moisi (Conservador)
- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Joan Massanet i Ochando (Conservador)
- Antoni Maura i Montaner (Conservador)
- Joan Orfila Pons
- Pasqual Ribot Pellicer (Liberal)
- Fernando de Velasco e Ibarrola (Conservador)
País Valencià
modifica- Alacant
- Federico Arrazola Guerrero
- Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
- José Canalejas i Méndez (Liberal)
- Diego Fernández Arias (Conservador)
- Juan Poveda García (Conservador)
- Ramón Puchol y Ferrer (Conservador)
- José de Rojas Galiano (Conservador)
- Juan de Rojas y Pascual de Bonanza (Liberal)
- José María Santonja y Almella (Conservador)
- Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
- Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
- Antonio Torres Orduña (Conservador)
- Castelló
- Eduardo Cassola Sepúlveda (Conservador)
- Esteban Crespí de Valldaura y Fortuny (Conservador)
- Bernardo de Frau y Mesa (Conservador)
- Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador)
- Joaquín López-Dóriga y Ruiz de la Escalera (Conservador) tetuanista
- Juan Muñoz Vargas (Liberal)
- Juan Navarro Reverter (Conservador)
- Vicente Navarro Reverter y Gomis (Liberal)
- València
- Manuel Antón Ferrandiz (Conservador)
- Eduardo Berenguer Vilanova (Conservador)
- José Camaña Laymón (Conservador)
- Antonio Espinós Julián (Conservador)
- José María Gadea Orozco (Conservador)
- Luis Ibáñez de Lara y Escoto (Conservador)
- Antonio Lázaro Tensa (Conservador)
- Rafael Martínez Agulló y López Vergés (Conservador)
- José Manteca Oria (Liberal)
- Vicente Noguera y Aquavera (Conservador)
- Manuel Polo y Peyrolón (Comunió Tradicionalista)
- Aracadio Roda Rivas (Conservador)
- Rafael Sarthou Calvo (Liberal)
- Vicente Tatay Mandingorra (Conservador)
Enllaços externs
modifica- Resultats de les eleccions
- Relació de Diputats
- El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.