Josep Elias i de Molins
Josep Elias i de Molins (Barcelona, 25 de novembre de 1848 [1]- Blanes, 1928) fou un polític, advocat i economista català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1848 Barcelona |
Mort | 1928 (79/80 anys) Blanes |
Senador del Regne | |
1914 – 1923 Circumscripció electoral: província de Tarragona | |
Diputat a Corts | |
25 maig 1901 – 27 març 1903 ← Josep Maria Planas i Casals – Joaquim Sagnier i Villavecchia → Circumscripció electoral: Arenys de Mar | |
Diputat a Corts | |
18 abril 1896 – 26 febrer 1898 ← Baldomer Lostau i Prats – Joan Maria Forgas i Frígola → Circumscripció electoral: Vilafranca del Penedès | |
Diputat a Corts | |
15 febrer 1891 – 5 gener 1893 ← Josep Collaso i Gil – Baldomer Lostau i Prats → Circumscripció electoral: Vilafranca del Penedès | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | economista, polític, jurista |
Partit | Partit Conservador |
Família | |
Germans | Antoni Elias i de Molins |
Premis |
Biografia
modificaFill de Josep Antoni Elias i d'Aloy, advocat natural d'Arenys de Mar i de Ramona de Molins de Clascà natural de Barcelona. Germà d'Antoni Elias i de Molins. Llicenciat en dret, fou membre actiu tant de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya com de la Societat Econòmica d'Amics del País, membre de la junta directiva de l'Ateneu Arenyenc (1886) i redactor des del 1890 de Resumen de Agricultura. Adscrit al Partit Conservador, el 1893 va fundar el diari La Protección Nacional, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana. Fou elegit diputat pel districte de Vilafranca del Penedès a les eleccions generals espanyoles de 1891 i 1896 i pel d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1901.
Va intervenir en congressos d'economia i agricultura a nivell espanyol i internacional, fou president de Foment del Treball Nacional a Tarragona i de la Cambra Oficial Agrària de Tarragona, així com membre de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre des de 1911. Fou senador per la província de Tarragona el 1914-1915, 1916-1917, 1919-1920, 1921-1922 i 1923. Fou membre de les Comissions de Pressupostos (1916-1917), de Peticions (1919-1920) i inspectora del Deute (1922).
Obres
modifica- El sentimiento del honor en el teatro de Calderón (1881)
- Cataluña: la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo (1907)
- La crisis vinícola de España (1921)
- La hacienda y los gastos públicos (1925)
- El abandono de la tierra en España (1927)
Enllaços externs
modifica- «Josep Elias i de Molins». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Fitxa del Senat
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Referències
modifica- ↑ «Registre de Naixements.1848.Llibre 4.Registre núm.367.». Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona, 25-11-1848. [Consulta: 8 juliol 2019].