Josep de Suelves i Montagut

polític espanyol

Josep de Suelves i de Montagut (Tortosa, 27 d'agost de 1850 - Madrid, 1926) fou un aristòcrata i polític català, novè marquès de Tamarit i primer vescomte de Montserrat, fill d'Antoni de Suelves i d'Ustáriz.

Infotaula de personaJosep de Suelves i Montagut
Marquis of Tamarit.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Josep de Suelves i de Montagut Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1850 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort1926 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
27 abril 1907 – 14 abril 1910
Circumscripció electoral: Tarragona
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
24 maig 1901 – 27 març 1903
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
18 abril 1896 – 16 març 1899
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata
PartitComunió Tradicionalista
Carrera militar
LleialtatGreater Royal Coat of Arms of Spain (c.1883-1931) Golden Fleece Variant.svg Carles VII
Rang militarSP-04 Teniente Coronel.svg tinent coronel
ConflicteTercera guerra carlina
Guerra russoturca

BiografiaModifica

Important propietari agrícola, va lluitar en la tercera guerra carlina com a oficial d'enllaç del pretendent Carles VII, a qui acompanyà en el seu exili a França. El pretendent carlí el va ascendir a tinent coronel i li concedí el vescomtat de Montserrat, títol que fou reconegut oficialment a Espanya per Francisco Franco en 1954. Posteriorment acompanyà al pretendent als Estats Units i a Mèxic.[1] El 1877 s'entrevistaren amb el tsar Alexandre II de Rússia i participaren en la Guerra russoturca,[2] participà en el setge de Nicòpol i en la Setge de Plevna com a part de l'estat major del rei Carles I de Romania.[3]

A la mort del seu oncle en 1886 va tornar a Catalunya, assumint el títol de marquès de Tamarit (tot i que no el va obtenir oficialment fins a 1903), i va viure al castell d'Altafulla. Fou el cap de Comunió Tradicionalista a la província de Tarragona i com a tal elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1896, 1898 i 1901. Dins el seu partit fou dels dirigents que donaren suport a l'aliança amb Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907.

ReferènciesModifica

  1. de Paula 1887, p. 54.
  2. Segons Salvador Bofarull a Un príncipe español en la Guerra Ruso-Japonesa 1904-1905, p. 55, accessible aquí, el grup era formar per Carles VII, Suelves i dos "assistents espanyols" anònims; de Paula 1887, p. 54, menciona, a part del pretendent, només Suelves i un “general Boet”
  3. de Paula 1887, pp. 54-55.

BibliografiaModifica

  • Agustín Fernández Escudero, El marqués de Cerralbo (1845-1922): biografía politica [PhD thesis], Madrid 2012
  • Joan Prats i Salas, Carlisme i caciquisme: Josep de Suelves, marquès de Tamarit, cap carlí de les comarques de Tarragona (1891-1918), [in:] Estudis altafullencs 16 (1992), pp. 123–140
  • Salvador-J. Rovira i Gómez, Joan de Montserrat Olim de Suelves, sisé marqués de Tamarit (1761-1844), [in:] Estudis Altafullencs 26 (2002), pp. 23–42
  • Salvador-J. Rovira i Gómez, Els Suelves vuitcentistes, [in:] Estudis Altafullencs 31 (2007), pp. 109–124
  • Salvador-J. Rovira i Gómez, Els nobles de Tortosa (s. XIX) s.l. 2008, ISBN 9788497913317.
  • Carmen de Suelves y de Goyeneche, Orígenes de la casa de Montserrat de los marqueses de Tamarit según datos históricos y originals que obran en el archivo de la casa, Algeciras 1942

Enllaços externsModifica