Carles I de Romania
Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), Príncep de Romania (1866-1881) i després Rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.
 | |||
| Nom original | (ro) Carol I | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement |
20 abril 1839 Sigmaringen | ||
| Mort |
10 octubre 1914 (75 anys) castell de Peleș (Romania) | ||
| Lloc d'enterrament | Catedral de Curtea de Arges | ||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Militar | ||
| Rang militar | Mariscal de Camp | ||
| Altres | |||
| Títol | Príncep Imperial | ||
| Família | Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen | ||
| Cònjuge | Elisabet de Wied | ||
| Fills | Princesa Maria de Romania | ||
| Pares | Prince of Hohenzollern-Sigmaringen Karl Anton, Josepa de Baden | ||
| Germans |
Stephanie of Hohenzollern-Sigmaringen  , Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, Frédéric de Hohenzollern-Sigmaringen, Antoine de Hohenzollern-Sigmaringen i Léopold de Hohenzollern-Sigmaringen | ||
|
Premis | |||
 | |||
|
| |||
 | |||
|
| |||
 | |||
Fill del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen y Murat (1811-1885), Cap de la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen i primer ministre de Prússia i fill de Josefina Federica Lluïsa de Baden y Beauharnais (1813-1900), més coneguda com a Josepa de Baden, filla del Gran Duc Carles II de Baden. En Carles I era familiar de Joachím Murat.
Amb el suport del monarca francès Napoleó III va prendre possessió del seu tron, malgrat l'oposició de l'Imperi Otomà i de la malfiança dels austríacs i dels russos. Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intel·ligent administració, facilitant l'entrada de Romania a la vida internacional de l'època, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del país.
Quan va esclatar la Guerra russoturca (1877-1878), Carles I va donar suport al tsar de Rússia i va declarar la independència de Romania (9 de maig de 1877) i més tard es va proclamar rei (1881). La decebedora actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasió per annexionar-se Bessaràbia, va fer que el govern de Ion Brătianu s'apropés a la Triple Aliança, tal com volia Carles I. Amb aquesta aliança, integrada per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'Imperi Otomà, se signaren acords secrets (1883). Malgrat això, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romanès, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels polítics romanesos va retirar-se a la seva residència reial (Palau Peleş) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendència. El va succeir al tron romanès el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania.
Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, va representar un dels millors períodes de la història contemporània romanesa.
Al llarg del regnat de Carles I es va instituir l'orde militar de Carol I.
Matrimoni i descendènciaModifica
El rei Carles I es casà amb Elisabet de Wied i Orange-Nassau, filla del príncep Guillem V de Wied i de María d'Orange-Nassau, néta de Guillem I dels Països Baixos. El matrimoni només tingué una filla, Maria de Romania y Wied (1870-1874) que morí a l'edat de tres anys de febre escarlatina. Els reis no tingueren més descendència.
| Precedit per: Alexandru Ioan Cuza |
Príncep de Romania.svg) 1866- 1881 |
Succeït per: - |
| Precedit per: - |
Rei de Romania 1881- 1914 |
Succeït per: Ferran I de Romania |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Romania |