Carles I de Romania

Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), Príncep de Romania (1866-1881) i després Rei de Romania (1881-1914). Pertanyent a la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen.

Carles I de Romania

Nom original	(ro) Carol I
Biografia
Naixement	20 abril 1839 Sigmaringen
Mort	10 octubre 1914 (75 anys) castell de Peleș
Lloc d'enterrament	Catedral de Curtea de Arges
Rei de Romania
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	Militar
Rang militar	Mariscal de Camp
Altres
Títol	Príncep Imperial
Família	Comtat i principat de Hohenzollern-Sigmaringen
Cònjuge	Elisabet de Wied
Fills	Princesa Maria de Romania
Pares	Prince of Hohenzollern-Sigmaringen Karl Anton, Josepa de Baden
Germans	Stephanie of Hohenzollern-Sigmaringen , Maria de Hohenzollern-Sigmaringen, Frédéric de Hohenzollern-Sigmaringen, Antoine de Hohenzollern-Sigmaringen i Léopold de Hohenzollern-Sigmaringen
Premis 28
Signatura

Fill del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen y Murat (1811-1885), Cap de la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen i primer ministre de Prússia i fill de Josefina Federica Lluïsa de Baden y Beauharnais (1813-1900), més coneguda com a Josepa de Baden, filla del Gran Duc Carles II de Baden. En Carles I era familiar de Joachím Murat.

Amb el suport del monarca francès Napoleó III va prendre possessió del seu tron, malgrat l'oposició de l'imperi Otomà i de la malfiança dels austríacs i dels russos. Es va caracteritzar pel seu liberalisme i la seva intel·ligent administració, facilitant l'entrada de Romania a la vida internacional de l'època, al mateix temps que consolidava l'estabilitat interior del país.

Quan va esclatar la Guerra russoturca (1877-1878), Carles I va donar suport al tsar de Rússia i va declarar la independència de Romania (9 de maig de 1877) i més tard es va proclamar rei (1881). La decebedora actitud dels russos, que van aprofitar l'ocasió per annexionar-se Bessaràbia, va fer que el govern de Ion Brătianu s'apropés a la Triple Aliança, tal com volia Carles I. Amb aquesta aliança, integrada per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l'imperi Otomà, se signaren acords secrets (1883). Malgrat això, quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914), el govern romanès, en contra dels desitjos i interessos del rei, va declarar la neutralitat de Romania en aquest conflicte. Carles I profundament decebut de l'actitud dels polítics romanesos va retirar-se a la seva residència reial (Palau Peleş) a Sinaia, on va morir al cap de poc temps (27 de setembre de 1914) sense descendència. El va succeir al tron romanès el seu nebot, Ferran de Hohenzollern amb el nom de Ferran I de Romania.

Palau Peleş, Sinaia, residència dels monarques romanesos

Per a molts historiadors romanesos, el regnat de Carles I, conjuntament amb el de Ferran I, va representar un dels millors períodes de la història contemporània romanesa.

Al llarg del regnat de Carles I es va instituir l'orde militar de Carol I.

Matrimoni i descendència

El rei Carles I es casà amb Elisabet de Wied i Orange-Nassau, filla del príncep Guillem V de Wied i de María d'Orange-Nassau, néta de Guillem I dels Països Baixos. El matrimoni només tingué una filla, Maria de Romania y Wied (1870-1874) que morí a l'edat de tres anys de febre escarlatina. Els reis no tingueren més descendència.

Precedit per: Alexandru Ioan Cuza	Príncep de Romania 1866- 1881	Succeït per: -
Precedit per: -	Rei de Romania 1881- 1914	Succeït per: Ferran I de Romania

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles I de Romania