Napoleó III

polític francès

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).[1] Darrer monarca de França, tercer fill del rei Lluís Bonaparte i de la reina Hortense de Beauharnais; ambdós monarques del regne d'Holanda durant les guerres napoleòniques, i nebot de Napoleó Bonaparte.[1]

Infotaula de personaNapoleó III
Napoleon III by Mayer & Pierson c1860.png
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Napoléon III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles Louis Napoléon Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1808 Modifica el valor a Wikidata
París (Primer Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1873 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Chislehurst (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Sèpsia Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaSarcòfag de Napoleó III Modifica el valor a Wikidata
Grandes Armes Impériales (1804-1815)2.svg Emperador dels Francesos
2 desembre 1852 – 4 setembre 1870
Cap de Govern de França
26 octubre 1851 – 2 gener 1870
← Léon FaucherÉmile Ollivier →
Armoiries république française.svg President de la República francesa
20 desembre 1848 – 2 desembre 1852
← Louis-Eugène CavaignacAdolphe Thiers →
Historical Coat of Arms of French Prince of Andorra.svg 22è Copríncep laic d'Andorra
20 desembre 1848 – 4 setembre 1870
← Lluís Felip I de FrançaAdolphe Thiers →
Gran mestre de la Legió d'Honor
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióWaffenplatz Thun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGuillaume-Henri Dufour Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperador Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bonaparte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEugènia de Montijo (1853–1873) Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlice Ozy Modifica el valor a Wikidata
FillsNapoleó Eugeni Lluís Bonaparte
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Eugènia de Montijo)
Eugène Bure
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Eléonore Vergeot)
Alexandre Bure
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Eléonore Vergeot) Modifica el valor a Wikidata
ParesLouis Bonaparte Modifica el valor a Wikidata  i Hortènsia de Beauharnais Modifica el valor a Wikidata
GermansNapoléon Louis Bonaparte, Napoléon Louis Charles Bonaparte i Charles de Morny Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Autograph of Louis-Bonaparte the third.png Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms Second French Empire (1852–1870)-2.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7414 Modifica el valor a Wikidata

Era casat amb Eugènia de Montijo (comtessa de Teba), una noble espanyola d'ascendència escocesa i espanyola. Amb ella va tenir un fill, Eugéne Bonaparte (1856-1879), qui a la seva mort es convertí en cap de la família i fou nomenat pels seus partidaris Napoleó IV.

Napoleó III va morir exiliat a Anglaterra el 9 de gener de 1873. És enterrat a la Cripta Imperial de l'Abadia de Saint Michael (Anglaterra).

JoventutModifica

El 1816, quan tota la família Bonaparte hagué d'exiliar-se a Arenenberg (Suïssa) amb la seva família, un antic militar al servei del seu oncle el va instruir en les arts militars. El 1830 ingressà a l'exèrcit suís i el 1834 assolí el rang de capità. Conspirador amb el seu germà gran per a la unitat italiana, es va fer hereu del tron imperial després de les successives morts del seu germà gran Napoleó-Lluís el 1831 i del seu cosí el duc de Reichstadt el 1832. L'octubre del 1836 intentà un cop d'estat a Estrasburg i el govern de Lluís Felip I de França el va exiliar als Estats Units d'Amèrica. El 1839 va imprimir 500.000 exemplars del seu ideari polític (barreja de liberalisme autoritari, socialisme utòpic i romanticisme)

 
El castell de Ham abans del seu enderroc

El 1840 intentà novament un cop d'estat a Boulogne-sur-Mer, que també fracassà. Aquest cop fou condemnat a cadena perpètua en còmodes condicions de detenció al Castell de Ham en un apartament de diverses habitacions i possibilitat de rebre llibres i visites a l'exterior. Va aprofitar la captivitat per dedicar-se a estudiar i avançar en la seva causa en l'opinió pública escrivint fullets i articles a revistes locals. El 25 de maig de 1846, després de sis anys de captivitat, va escapar de la seva presó amb l'ajut d'Henri Conneau, prenent la roba i els papers d'un pintor anomenat Pinguet. Quan es va descobrir la seva fugida ja era a Bèlgica i, l'endemà, a Anglaterra.[2] Exiliat a Londres, no tornaria fins al 1848, de cara a presentar-se a les eleccions.

La Segona RepúblicaModifica

Vegeu també: Cop d'Estat francès de 1851

El 4 de juny del 1848 fou escollit com a diputat a l'Assemblea Nacional. Quan el 4 de novembre fou promulgada la Segona República Francesa, es presentà a les eleccions presidencials, les primeres per sufragi universal. Fou escollit President de la República francesa el 10 de desembre del 1848[1] amb el 75% dels sufragis. Durant el 1849 s'enfrontà sovint a la política conservadora l'Assemblea, i reclamà més poders.

El matí del 2 de desembre, seixanta mil homes, recolzats per més de cent peces d'artilleria liderades per Jacques Leroy de Sant Arnaud ocupava punts estratègics de París, de l'Avinguda dels Camps Elisis al Palau de les Teuleries,[3] assumeix poders dictatorials el març 1852 per un període de 10 anys, i el 2 desembre del 1852 es proclama Emperador del Segon Imperi francès.[1] Els principals líders de l'oposició, republicans o monàrquics van ser detinguts i promulgats sis decrets per establir l'estat de Lluís Napoleó. Es van ocupar totes les impremtes, inclosa la Imprimerie Nationale[4] i només es va permetre continuar apareixent diaris favorables a l'Elisi.[5] Els cafès (llocs per a la discussió política) i els estables (on es podien llogar cavalls per escapar de París) es van tancar. L'Assemblea Nacional es va dissoldre, i el sufragi universal es va restaurar. Lluís Napoleó va declarar que s'estava preparant una nova constitució i va dir que pretenia restaurar el "sistema establert pel Primer Cònsol."

Com a reacció a aquest cop d'Estat, els parlamentaris es van refugiar a l'oficina de l'alcalde del districte 20 de París i 220 d'ells van votar a favor d'expulsar Lluís Napoleó del poder. Els més destacats entre aquests van ser els liberals com Rémusat i els moderats com Pascal Duprat, que van ser detinguts poc després. Una insurrecció parisenca liderat pels admiradors de Victor Hugo i Victor Schoelcher va esclatar tot haver-hi un control estricte per part de l'exèrcit. Els insurgents van ser ràpidament derrotats. El 3 de desembre, el parlamentari Alphonse Baudin va morir i el 4 de desembre, 200 persones més van ser víctimes de la revolució. El periodista italià Ferdinando Petruccelli della Gattina va ser un dels rebels i va ser expulsat de França. A la tarda, la revolta de París va ser suprimida i la ciutat va tornar a la normalitat. El mateix any, començà a enviar presos i criminals polítics a colònies penals com l'Illa del Diable o Nova Caledònia. El 28 d'abril de 1855 va sobreviure a un intent d'assassinat.

Campanyes militarsModifica

 
Napoleó III

La resposta de Napoleó a la demanda de Rússia per a influir en l'Imperi Otomà va dur a una victoriosa participació de França a la Guerra de Crimea (març 1854 - març 1856). També aprovà enviar una expedició naval el 1858 per a castigar els vietnamites i forçar la seva monarquia a acceptar una presència francesa al territori. El 14 de gener de 1858 Napoleó patí un altre intent d'assassinat.

La segona guerra de la independència italiana de 1859 va enfrontar al Segon Imperi Francès i el Regne de Sardenya-Piemont amb l'Imperi Austríac, i es va tancar amb el Tractat de Zuric el novembre, pel qual els Habsburg van cedir la Llombardia a França, la qual la va cedir a la casa de Savoia. Àustria conservà el Vèneto, el Trentino, el Tirol del Sud, el Friül - Venècia Júlia i les fortaleses de Mantova i Peschiera. Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.[6] Però la invasió francesa de Mèxic (gener 1862- març 1867) acabà amb la derrota i execució de l'emperador Maximilià I de Mèxic.

L'octubre de 1865 a Biarritz, el canceller prussià Otto von Bismarck va obtenir de Napoleó III que França restés al marge d'un previsible conflicte austroprussià, mentre Prússia es comprometia a donar suport al Regne d'Itàlia per aconseguir l'annexió de Venècia, en mans austríaques. Napoleó va pensar que el conflicte seria llarg i li permetria actuar de mitjancer i potser aconseguir nous avantatges territorials. L'emperador es va comprometre a fer de mediador davant dels italians, i així aconseguí una aliança ofensiva-defensiva contra Àustria firmada l'abril de 1866. Però Prússia derrotà fàcilment Àustria en la Guerra austroprussiana.

Guerra francoprussianaModifica

Article principal: Guerra francoprussiana

El 1870 una hàbil jugada diplomàtica d'Otto von Bismarck provocà que Napoleó III mobilitzés el seu exèrcit el 15 de juliol de 1870 i va llançar una ofensiva abans que Helmuth von Moltke poggués mobilitzar i desplegar tota la seva força, declarant la guerra a Alemanya, i el 31 de juliol l'exèrcit va avançar cap al Saar per apoderar-se de Sarrebruck.[7]

La batalla de Wissembourg, la batalla de Spicheren i la batalla de Spicheren foren tres derrotes franceses crítiques, i els francesos es van retirar a Metz, on van ser assetjats per més de 150.000 tropes prussianes del primer i segon exèrcit. La inactivitat de François Achille Bazaine va permetre a Helmuth von Moltke millorar les seves línies al voltant de Metz i intensificar la caça de MacMahon.[8] En aquest moment Napoleó III i Patrice de Mac Mahon van formar el nou exèrcit francès de Châlons, per marxar cap a Metz a rescatar Bazaine. Les tropes franceses foren assetjades i derrotades el 2 de setembre a Sedan, i el mateix Emperador hi fou fet presoner a la batalla de Sedan.[9] A Alemanya, Guillem I i Otto von Bismarck proclamaren el Segon Reich, mentre a París Napoleó III era destituït i es proclamava el Govern de Defensa Nacional encapçalat pel General Louis Jules Trochu, sota el setge prussià de París,[10] i la Tercera República Francesa. La Guerra francoprussiana fou un autèntic desastre per a França.

Política internaModifica

Vegeu també: Reforma urbana de París
 
Els principals eixos creats o transformats entre 1850 i 1870 al centre de París

Una de les fites més importants del seu regnat fou la reconstrucció de París. Això es va fer per a reduir la capacitat de futurs revolucionaris en desafiar el govern. Grans seccions de la ciutat foren demolides i el traçat de carrers vells i complicats es va substituir per amples avingudes, amb la intenció de permetre l'ús de canons fàcilment dins de la ciutat. La reforma urbanística de París fou dirigida per Georges Eugène Haussmann, prefecte del Sena. La idea oficial dels treballs va ser una millor circulació de l'aire i dels homes, adient-se amb les teories higienistes, heretades de les «Llums» i aleshores en ple desenvolupament, però també en reacció a l'epidèmia de còlera de 1832. Un altre objectiu, menys reconegut, era de dominar eventuals aixecaments populars, en record dels de 1830 i 1848[11] i l' especulació immobiliària.[12] Aquesta campanya fou titulada «París embellida, París ampliada, París sanejada».

El baró també dirigí la construcció de la xarxa de vies fèrries. El disseny no era gaire afortunat, ja que totes les vies portaven a París. Va fer els traçats entre París i Lió, Caen, i Marsella, però cap línia que connectés aquestes ciutats entre si. Per a viatjar de Marsella a Bordeus calia anar a París. Això era econòmicament ineficaç i també, militarment, provocà que els francesos fossin més lents en organitzar-se que no pas els prussians.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Napoleó III». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Albigès, Luce-Marie. «Louis Napoléon Bonaparte s'évade du fort de Ham» (en francès). L'Histoire par l'image. [Consulta: 7 juliol 2016].
  3. Willette, Luc. Le coup d'État du 2 décembre 1851. La résistance républicaine au coup d'État. París: Aubier, 1982, p. 132. ISBN 2-7007-0285-9. 
  4. «Mémoire et tourisme. Les monuments provençaux de 1851». Revue d'histoire du XIXe siècle, 2001, pàg. 184,189.
  5. Girard, Louis. Napoléon III. París: Fayard / Hachette, 2002, p. 148. ISBN 2-01-279098-4. 
  6. Schneid, Frederick C. The Second War of Italian Unification 1859-61 (en anglès). Osprey Publishing, 2012, p. 82. ISBN 1780964501. 
  7. Wawro, 2003, p. 108.
  8. Wawro, 2003, p. 201.
  9. Howard, Michael. The Franco-Prussian War: The German Invasion of France 1870–1871 (en anglès). New York: Routledge, 1991, p. 173. ISBN 978-0-415-02787-8. 
  10. Guillemin, Henri. «L'héroïque défense de Paris (1870-1871)». A: Les origines de la Commune (en francès). Gallimard, 1959, p. 430. 
  11. Espinosa, Horacio «Les vertus de la violence. La légitimation d'un projet de rénovation urbaine par le néo-hygiénisme» (en francès). Espaces et sociétés, 3, 2017, pàg. 173-186.
  12. Benjamin, Walter. Paris arcades = Pariser passagen (en alemany). Ostfildern: Hatje Cantz, 1927-. ISBN 978-3-7757-2894-2. 

BibliografiaModifica

  • Wawro, Geoffrey. The Franco-Prussian War: The German Conquest of France in 1870–1871 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-58436-4. 


Precedit per:
Lluís Felip I de França
President de la República francesa
Des de 1852, Emperador dels francesos
 

1848 - 1870
Succeït per:
Louis Jules Trochu
Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos
del 987 a 1870
987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226
   Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII   
1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350
   Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI   
1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559
   Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II   
1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792
   Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI   
1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870
     -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III   

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte