Província de Trento

(S'ha redirigit des de: Trentino)

La província de Trento o Trentino[1] (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia. Limita al nord amb Tirol del Sud, a l'est i sud amb el Vèneto (Província de Belluno, província de Vicenza i província de Verona) i a l'oest amb Llombardia (província de Brescia i província de Sondrio).

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Trento
Trentino (it) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 03′ 59″ N, 11° 07′ 33″ E / 46.0664228°N,11.1257601°E / 46.0664228; 11.1257601
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialTrentino - Tirol del Sud Modifica el valor a Wikidata
CapitalTrento Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Ala
Albiano
Aldeno Modifica el valor a Wikidata../... 180+
Població humana
Població541.098 (2018) Modifica el valor a Wikidata (87,18 hab./km²)
Llengua utilitzadaidioma mòcheno
ladí
alemany
vènet
llombard Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6.207 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1972 Modifica el valor a Wikidata
SegüentZona d'Operacions dels Prealps Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• President (oc) Tradueix Modifica el valor a WikidataMaurizio Fugatti (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal38121–38123 i 38010-38023-38089 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0439, 0461, 0462, 0463, 0464 i 0465 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2IT-TN Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSITH20 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT022 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprovincia.tn.it Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica

La paraula Trento prové de Tridentum,[2] que era el nom que li van donar els romans a un campament que seria l'embrió de l'actual ciutat.[3] L'origen del nom és derivat del de "trident", tres dents. Els historiadors no s'han posat d'acord quines són aquestes "dents": poden ser o les muntanyes que envolten la ciutat (Doss Trento o Verouca, Santa Aghata i Sant Roque) o els tres rius que la travessen (tres braços del riu Adigio). Els cenomanos - romans d'aquesta regió van ser coneguts com a tridentinus. La tradició llatina indica que ve de la inscripció Montes argentum mihi dant nomenque Tridentum (les muntanyes em donen la plata i el nom de tridentum), feta per Fra Bartolomeo de Trento († 1251) i que es troba al Centre Històric de la ciutat.

Geografia física

modifica
 
Cim Brenta Alta, Massís de Brenta.

La província es troba en l'extremitat septentrional d'Itàlia, des del Llac de Garda al vessant alpí. Al nord limita amb el Tirol del Sud, a l'oest amb la província de Sondrio i la província de Brescia, al sud amb la província de Verona i a l'est amb la província de Vicenza i la província de Belluno.

El territori és enterament muntanyenc, caracteritzat pels Dolomites i els Alps meridionals. El paisatge alpí es troba dominat per muntanyes impactants per la bellesa de la seva verticalitat. És una regió d'interès natural excepcional, poblada de bellíssims massissos muntanyencs com el massís de Brenta i sobretot l'extraordinària serralada de les Dolomites. El riu més important és l'Adige, que li dona nom a tota la regió i que la travessa la província amb rumb Nord-Sud.

 
Vigo di Fassa, amb les Dolomites al fons que van ser declarats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2009.

La província té una superfície de 6.212 km², la major part terra muntanyenca (un 20 % queda per sobre dels 2.000 m i un 70 % de més de 1.000 m) i està coberta per vasts boscos (50 % del territori). El clima varia per tota la província, des del clima alpí al subcontinental, amb estius temperats i variables i hiverns freds i bastant nevats. La regió sempre ha estat una destinació preferida dels turistes, tant a l'hivern per esquiar com a les altes muntanyes i en l'estiu per visitar les amples valls i molts llacs.[4]

 
Parc natural Paneveggio - Grup Pala.

Trento és ric en cursos d'aigua. El riu més important és l'Adigio, que dona el seu nom a la regió, i els seus afluents Passirio, Isarco amb el seu tributari Rienza, Adige i Noce, el Brenta, el Sarca i el Chiese. També li pertany la part septentrional del llac de Garda, el major llac italià. En Trentino s'estén la punta septentrional del llac de Garda que es troba una mica al Trentino, Vèneto i Llombardia; són nombrosos els llacs alpins, sovint de petites dimensions. Entre els més notables: llac de Ledro, llac de Levico, Llac Idro, llac de Molveno i llac de Tovel. Gran part es troben en quotes superiors als 2000 metres.

 
El Llac de Molveno.

El clima del Trentino pot ser definit de transició entre el clima semicontinental i l'alpí. Les temperatures de gener són compresos entre els -5 C° als -10° mentre que a l'estiu estan en 20°-25° fins i tot més. Presentant la gran part del territori una altura mitjana bastant elevada (al voltant del 77 % està per sobre dels 1.000 m, poc menys del 20 % sobre els 2000 m), això no presenta aquelles característiques de rigidesa pròpies d'altres àrees alpines. El clima pot subdividir-se en quatre grans àrees:[5]

  • àrea submediterránea - a la zona de l'Alt Garda i del baix Valle del Sarca. Té hiverns rarament freds, encara que no com la resta del fons de vall, i estius càlids però moderats per la brisa del Garda. La vegetació està composta essencialment per mescla submediterránea i continentals amb particular presència d'oliveres, alzines i xiprers;
  • àrea subcontinental - clima i transició que caracteritza el fons de la vall, amb hiverns bastant rígids i considerablement nevats. La vegetació està constituïda sobretot per castanyers, faigs i avets; també en aquest vessant no falten en cap cas essències submediterrànies, sobretot a les àrees protegides. En aquesta zona es practica àmpliament el cultiu de la mel. L'escassa pluviositat (menys de 500 mm de precipitacions anuals), la presència constant del sol més de 300 dies a l'any.
  • àrea continental - a les valls alpines (com les valls de Fassa o de Sole o de Primiero) amb hiverns severs i estius breus i bastant plujosos i amb vegetació composta sobretot de coníferes;
  • àrea alpina - en les parts superiors al límit de la vegetació arbòria (1800/900 m), amb neus que romanen al llarg de l'any.

Minories lingüístiques

modifica

A la província hi són present tres minories lingüístiques, tutelades per l'estatut d'autonomia regional (art. 102) i per lleis nacionals i provincials. La minoria més nombrosa és la dels ladins de la Vall de Fassa, així com les comunitats germanòfones dels mòcheni i dels cimbris:


Referències

modifica
  1. Ceresatto, Cristiano; Nicoletti, Nicola; Supino, Sandro. Trentino (en italià). Ediciclo, 2009. ISBN 978-88-88829-87-6. 
  2. Hondius, Henricus (1597-1651) Cartographe. «Dominium Venetum in Italia / Henricus Hondius» (en francès), 1600-1699. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. Micaela Vissani, Regioni d'Italia dall'A alla Z, Giunti 1999, pag. 193
  4. «Eurostat». Circa.europa.eu. Arxivat de l'original el 2007-08-05. [Consulta: 15 juny 2020].
  5. Classificació proposta per Aldo Gorfer a Atlante del Trentino. Trento, Panorama, 1988, p.65

Enllaços externs

modifica
  • Plana web oficial de la província (italià)
  • Val di Fassa (anglès)