Obre el menú principal

Metz (pronunciat [mɛs] en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est. L'any 2013 tenia 118.634 habitants.

Infotaula de geografia políticaMetz
Bandera de Metz Escut de Metz
Metz vu du belvédère de l'Esplanade.JPG

Localització
Map commune FR insee code 57463.png
 49° 07′ 11″ N, 6° 10′ 37″ E / 49.119722222222°N,6.1769444444444°E / 49.119722222222; 6.1769444444444
EstatFrança
RegióGran Est
DepartamentMosel·la
Capital de
Població
Total 117.492 (2015)
• Densitat 2.801,43 hab/km²
Geografia
Superfície 41,94 km²
Banyat per Mosel·la i Seille Tradueix
Altitud 179 m
Limita amb
Organització política
• Mayor of Metz Tradueix Dominique Gros (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal 57000, 57050 i 57070
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Twitter: MairiedeMetz
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

EconomiaModifica

És un important nucli industrial i port fluvial situat a l'aiguabarreig dels rius Mosel·la i Seille. Hi ha indústria metal·lúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària.

HistòriaModifica

Conserva diverses restes arqueològiques de l'època romana. Centre del poble gal dels mediomàtrics, aleshores coneguda com a Divodurum ("Plaça dels déus") es convertí en una de les ciutats més importants de la Gàl·lia romana, fins que fou atacada pels bàrbars i destruïda parcialment per Àtila (451). Més tard fou capital del regne d'Austràsia.

Al segle VII fou un nucli de renaixement carolingi. Ciutat imperial, fou conquerida per Enric II de França el 1552. Passada a l'imperi alemany el 1871, tornà a França el 1919, pel tractat de Versalles.

CuriositatsModifica

Entre els monuments antics hi ha l'aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle (segle IV). Entre les esglésies en destaquen: la Catedral de Metz, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin (segles XII-XV), la de Saint-Vincent (segles XIII-XIV) i la de Saint-Martin (segles XIII-XVI). D'època gòtica hi ha nombrosos hotels, entre els quals destaca el de Saint-Livier. La reforma urbanística del segle XVIII fou causa de la construcció de grans conjunts arquitectònics, entre els quals destaca la Place des Armes.

EducacióModifica

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica