Ciutat de Luxemburg

ciutat capital de Luxemburg

Coord.: 49° 36′ 42″ N, 06° 07′ 48″ E / 49.61167°N,6.13000°E / 49.61167; 6.13000

Ciutat de Luxemburg (en luxemburguès: Stad Lëtzebuerg, en alemany: Stadt Luxemburg, en francès: Ville de Luxembourg) és la capital del Gran Ducat de Luxemburg, del districte i del cantó homònims.

Infotaula de geografia políticaCiutat de Luxemburg
Stad Lëtzebuerg (lb)
Luxembourg (fr)
Luxemburg (de) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Luxembourg (city).svg Blason ville lu Luxembourg-ville.svg
Luxemburg.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map Luxembourg.PNG Modifica el valor a Wikidata
 49° 36′ 38″ N, 6° 07′ 58″ E / 49.6106°N,6.1328°E / 49.6106; 6.1328
EstatLuxemburg
CantonsCantó de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total122.273 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2.386,28 hab/km²
Geografia
Superfície5.124 ha Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAlzette i Pétrusse Modifica el valor a Wikidata
Altitud146 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuConsell comunal de la ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataLydie Polfer (4 desembre 2013) Modifica el valor a Wikidata
Economia
PIB per càpita104.498 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Reserves totals878.080.634 $ (2017) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc webvdl.lu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Ville.de.Luxembourg Twitter: CityLuxembourg Instagram: villedeluxembourg Youtube: UCoyeReMRqQN-5R8QeAiAZpw Modifica els identificadors a Wikidata

HistòriaModifica

La ciutat de Luxemburg fou fundada pels voltants de l'any 963 amb la construcció d'un castell sobre els vestigis d'un antic castillum romà anomenat Lucilinburhuc (petit castell). El nou castell, propietat de Sigifred I, fou protegit immediatament amb un primer mur el 965. L'any 1050 un nou mur exterior paral·lel a l'anterior fou construït per protegir la ciutat en expansió.

El títol de Comtat de Luxemburg és utilitzat per primera vegada per Guillem I el 1096. En 1244 la duquessa Ermesinda I concedeix a la ciutat la carta de ciutat franca. El 1320 comencen nous treballs per a la fortificació de la ciutat sota el regne de Joan el Cec, treballs que foren acabats en 1398. El 1354 Luxemburg esdevingué ducat sota la regència de Wenceslau I.

Després que la ciutat fos conquerida per les tropes borgonyones dirigides per Felip el Bo, Luxemburg va entrar definitivament a l'esfera de les grans fortaleses europees, que li va valer el sobrenom de Gibraltar del Nord. Al trobar-se enclavada entre les grans potències de l'època va patir múltiples setges. El 1477, Luxemburg passa juntament amb totes les altres possessions burgundias a mans dels Habsburgs austríacs. El 1542, les tropes franceses sota el comandament de Francesc I s'apoderen de la fortalesa, que és reconquerida per l'imperi austríac el 1554. Després del setge de 1683-1684, les tropes franceses del Marquès de Vauban reconquereixen la fortalesa.

Entre 1684 i 1688, Vauban fa construir fortificacions de defensa. Després de la signatura del tractat de Ryswick, l'administració espanyola va gestir l'enclavament a partir del 1698, però va ser substituïda per la francesa tres anys més tard. Després del tractat d'Utrecht en 1713, els holandesos van substituir als francesos durant dos curts anys, abans que les tropes austríaques reprenguessin el control del ducat en 1715 per quedar-se amb ell durant vuitanta anys.

 
La Plaça d'Armes

El 1795, després d'onze mesos de setge i bloqueig francès, la ciutat es rendeix, per convertir-se en el Departament dels Bois, que fou incorporat a la República i més endavant a l'Imperi Francès. El 1815 la sobirania de Luxemburg va ser reconeguda al congrés de Viena, elevant-se el seu status al de Gran Ducat. A la conferència de Londres del 1867 Luxemburg es va declarat neutral. En temps moderns, la ciutat de Luxemburg ha estat envaïda durant les dues guerres mundials, la primera de 1914 a 1918 i la segona de 1940 a 1944. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, la ciutat no ha sofert cap altra invasió.

GeografiaModifica

 
Vista del pont Adolphe sobre la vall de Péitruss.

La ciutat de Luxemburg està situada a l'encreuament dels rius Alzette i Pétrusse. La ciutat està dividida en vint-i-quatre barris: Beggen, Belair, Nord Bonnevoie-Verlorenkost, Sud Bonnevoie, Ville Haute, Cents, Cessange, Clausen, Dommeldange, Eich, Gare, Gasperich, Grund, Hamm, Hollerich, Kirchberg, Limpertsberg, Merl, Muhlenbach, Neudorf-Weimershof, Pfaffenthal, Pulvermuhl, Rollingergrund-Nord Belair i Weimerskirch.

Capital EuropeaModifica

Ciutat natal d'un dels fundadors de l'Europa unida, Robert Schuman, Luxemburg és una de les tres seus de la Unió Europea. La ciutat alberga algunes de les institucions més importants de la UE, entre elles es troben el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Banc Europeu d'Inversions, el Tribunal de Comptes Europeu, el secretariat general del Parlament Europeu, l'ofici de publicacions, així com diferents serveis de la Comissió Europea.

EconomiaModifica

 
L'estació de nit.

Luxemburg és el principal centre bancari i administratiu del Gran Ducat. La ciutat compta amb uns cent mil ocupacions ocupats pels residents de la ciutat i per habitants d'altres ciutats frontereres. Luxemburg presenta a més una gran concentració de bancs i centres financers, que fan que el nivell de vida sigui alt, i que en l'actualitat la ciutat ostenti la cinquena posició de ciutats amb millor nivell de vida del món.

PoblacióModifica

La ciutat es troba en un cicle expansiu des de fa dècades, però que s'ha accelerat a l'últim decenni. El 1991 tenia uns 75.377 habitants, el 2004 la seva població havia augmentat a 83.832 persones, i el desembre del 2018 es comptabilitzaven ja 119.214 habitants, per a un total de 602.000 a tot el Gran Ducat. Una dada rellevant, comuna a països petits com Luxemburg o Mònaco, és que la població autòctona és minoritària. Menys d'un 40% dels habitants de la ciutat són luxemburguesos, mentre que més del 60% de la població és estrangera i procedeix de més de 143 països diferents. La colònia més representativa és la portuguesa amb un sisè de la població total de la ciutat. Altres colònies en ordre d'importància demogràfica són: francesos, italians, belgues, alemanys, anglesos, espanyols, iugoslaus i suecs.

A més, la ciutat rep cada dia un flux molt important d'entrades i sortides laborals des d'Alemanya i França, sobretot relacionades amb el sector serveis, bàsicament banca, assessoria legal i treballs relacionats amb la Unió Europea.

Llocs d'interèsModifica

Els llocs d'interès de la ciutat inclouen la Catedral de la Mare de Déu de Luxemburg, les fortificacions de l'edat mitjana, el Palau Gran Ducal, la Plaça d'Armes, ajuntament de la ciutat, entre algunes altres construccions. També destaca l'anomenat Parc de la Ville o Parc Municipal de Ciutat de Luxemburg, un jardí públic urbà de 20 hectàrees situat al situat al bell mig de la ciutat dissenyat pel situat al bell mig de la ciutat dissenyat per l'arquitecte, paisatgista i botànic francès Edouart André.

CuriositatsModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica


Precedit per:
 Lisboa
Capital Europea de la Cultura
1995
Succeït per:
 Copenhaguen
  Comunes de Luxemburg  

  Bertrange  Contern  Hesperange  Luxemburg  Niederanven  Sandweiler  Schuttrange  Steinsel  Strassen  Walferdange  Weiler-la-Tour