El luxemburguès o luxemburgués[2] és la llengua germànica pròpia de Luxemburg. Fins fa poc de temps, era una llengua reclosa en el si de la llar sense cap presència oficial i un desconeixement forà de la seva existència. El 24 de febrer del 1984, va esdevenir llengua oficial del país mitjançant una llei específica. Avui en dia, ja és llengua oficial en un país que en té tres: l'alemany, el francès i el luxemburguès.

Infotaula de llenguaLuxemburguès
Lëtzebuergesch  (ˈlətsəbuəjəʃ)
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants400.000[1]
Parlants nadius391.200 Modifica el valor a Wikidata (2012 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aSaarland i Sankt Vith Modifica el valor a Wikidata
Oficial aLuxemburg
Autòcton deEuropa
EstatLuxemburg, Franja oriental de la Província de Luxemburg, regíó de Sankt-Vith (Bèlgica)
Distribució geogràfica del luxemburguès (ratllat) i dels dialectes fràncic-mosel·lans
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany inferior
alemany central occidental
fràncic central
fràncic mosel·là
fràncic mosel·là occidental Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióConseil fir d'Lëtzebuergers Sprooch
Consell per a la llengua luxemburguesa
Codis
ISO 639-1lb
ISO 639-2lb
ISO 639-3ltz
SILltz
Glottologluxe1244 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-ACB-db Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueltz Modifica el valor a Wikidata
ASCL1302 Modifica el valor a Wikidata
IETFlb Modifica el valor a Wikidata

No ha estat gairebé a cap moment una llengua literària, encara que es conserven documents escrits que van fer possible ja fa alguns centenars d'anys la seva identificació com a llengua independent de l'alemany.

Existeix actualment un fort moviment a Luxemburg en pro de la llengua, que ha aconseguit a introduir-la en l'ensenyament, la ràdio i la televisió. La principal demanda és l'eliminació de l'alemany com a llengua "franca" del país i la seva substitució pel luxemburguès. El luxemburguès, tot i la seva llarga travessia pel desert, és entès i parlat per prop de 100% de la població, que la té com a llengua materna. Els principals autors en llengua luxemburguesa són: Guy Rewenig, Roger Mandercheid, Nico Helminger i Josy Braun.

Nombre de parlants

modifica

Uns 280.000 com a primera llengua o llengua materna i uns 110.000 com a segona llengua. D'aquests, uns 350.000 viuen al Gran Ducat de Luxemburg. Hi ha una comunitat de luxemburguesoparlants a Bèlgica estimada en uns 30.000.[3] Tradicionalment, a França, els miners de carbó de la vall del riu Mosel·la, vora la frontera entre Luxemburg i Alemanya, han parlat el luxemburguès en una varietat anomenada fràncic (frankesch) o platt. No hi ha estimacions del nombre de parlants. A Alemanya hi ha petites comunitats frontereres que parlen luxemburguès, sense estimacions fiables.

Filiació

modifica

Llengua indoeuropea, germànica, germànica occidental.

  • Bon dia - moien
  • Adeu - addi
  • Si us plau - wann ech gelifft
1 eent
2 zwee
3 dräi
4 véier
5 fënnef
6 sechs
7 siwen
8 aacht
9 néng
10 zéng

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Birgit Pfaus-Ravida Es gibt ein neues Selbstbewusstsein!, entrevista amb Fernand Fehlen i Peter Gilles de la Universitat de Luxemburg al diari Luxemburger Wort, 26 de febrer de 2010
  2. Luxemburgués en pronúncia occidental i luxemburguès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
  3. Fernand Fehlen, Es gibt ein neues Selbstbewusstsein! Arxivat 2010-03-01 a Wayback Machine. al diari Luxemburger Wort, 26 de febrer de 2010

Enllaços externs

modifica