Giacomo Durando

Giacomo Durando (Mondovì, Piemont, 1807 — Roma, 1894) va ser un general i polític italià.[1]

Infotaula de personaGiacomo Durando
Pistolesi Saverio - generale Giacomo Durando - litografia - 1860.jpg
Litografia de Durando (1860) (1860) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 febrer 1807 Modifica el valor a Wikidata
Mondovì (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1894 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors del Regne d'Itàlia
1r abril 1862 – 8 desembre 1862
← Urbà RattazziGiuseppe Pasolini →
Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia
3 març 1862 – 8 desembre 1862
← Bettino RicasoliUbaldino Peruzzi →
Minister of War of the Kingdom of Sardinia (en) Tradueix
2 abril 1855 – 16 gener 1856
← Alfonso La MarmoraAlfonso La Marmora →
Diputat del Regne de Sardenya
19 desembre 1853 – 25 octubre 1857
Diputat del Regne de Sardenya
20 desembre 1849 – 20 novembre 1853
Diputat del Regne de Sardenya
30 juliol 1849 – 20 novembre 1849
Diputat del Regne de Sardenya
1r febrer 1849 – 30 març 1849
Diputat del Regne de Sardenya
8 maig 1848 – 30 desembre 1848
Ambaixador
Senador del Regne de Sardenya
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansGiovanni Durando (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va estudiar dret a Torí i va participar en un complot contra el Rei de Sardenya Carles Fèlix I motiu pel qual va exiliar-se a França i els Estats Units. Va participar en la Revolució belga i al servei de Pere de Portugal i del Regne d'Espanya.

A la seva tornada a Itàlia va participar en la Primera Guerra de la Independència italiana contra l'Imperi Austrohongarès i va exercir de senador i ambaixador a Constantinoble el 1856. El 1859 va ser nomenat ministre de la guerra i el 1862 va esdevenir ministre d’afers estrangers. També va ser president del Senat d'Itàlia (1884-87). Va escriure Della nazionalità italiana (1846), en la qual defensà la centralització política del país i l’abolició del poder del papa.

Era germà del també general Giovanni Durando.

ReferènciesModifica

  1. «Giacomo Durando». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.