Obre el menú principal

Simó de Guardiola i Hortoneda

bisbe d'Urgell

Simó Rojas de Guardiola i Hortoneda (l'Aleixar, Baix Camp, 6 de juny 1773 - la Seu d'Urgell, 26 d'agost 1851) fou un eclesiàstic i polític català, abat de Montserrat (1814-17) i Bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1827-1857).[1][2]

Infotaula de personaSimó de Guardiola i Hortoneda
Biografia
Naixement 6 juny 1773
l'Aleixar (Baix Camp)
Mort 26 agost 1851 (78 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Lloc d'enterrament catedral de la Seu d'Urgell
   Bisbe d'Urgell
1827 – 1851
  48è Copríncep d'Andorra
1827 – 1851
  Abat de Montserrat
1814 – 1818
← Francesc Burgués
Bernardo Bretón →
Activitat
Camp de treball Abat
Ocupació Religiós, polític i sacerdot catòlic
Família
Pares Francesc Guardiola Mas i Magdalena Hortoneda Bargalló
Signatura

Escut d'armes Simó de Guardiola i Hortoneda
Modifica les dades a Wikidata

Fill de Francesc Guardiola Mas i de Magdalena Hortoneda Bargalló, familia de la petita noblesa, estudià i ensenyà a l'abadia de Montserrat. El 27 de desembre de 1797 fou ordenat sacerdot de l'orde de Sant Benet[3] i fou capellà del convent de San Plácido de Madrid des de 1806 fins a 1814. Fou elegit abat de Montserrat des de 1814 fins a 1818 a on inicià la reconstrucció del monestir, que havia patit les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola amb motiu del conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès (1808 - 1814). També reinstaurà el culte i l'escolania.

Fou nomenat Bisbe d'Urgell el 1827 per Ferran VII. Mort el rei i començada la Primera Guerra Carlina, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. El 1835 fou expulsat d'Espanya (Reial ordre d'estranyament i ocupació de temporalitats del 16 d'octubre) i s’establí a Montpeller, des d'on governà la diòcesi durant la guerra. Des d'aquesta ciutat ordenà clandestinament els seminaristes de la Seu, cosa que provocà un decret advers del govern liberal.

Fou membre de la junta carlina de Montpeller juntament amb l'arquebisbe de Cuba i Joaquim de Sentmenat i de Vilallonga. Al mateix temps, el canonge Canal, home de la seva confiança, presidí la junta corregimental d'Urgell i el seu nebot Josep Ignasi Dalmau i de Baquer fou secretari de la Junta Governativa de Catalunya.

Els andorrans li negaren la quèstia per no comprometre llur neutralitat, i la consignaren al bisbe d'Albi, el qual, amb consentiment papal, se subrogà en la sobirania del bisbe príncep, cas únic en la història andorrana. Al mateix temps el govern espanyol intentà suprimir el bisbat i intervenir directament els afers d'Andorra. Així nomenà un comissari especial per a les Valls i, prescindint del bisbe, subscrigué convenis directament amb el síndic i el Consell General els anys 1834, 1841 i 1850. Simó de Guardiola es defensà cercant suport en el copríncep francès (memorial a Lluís Felip del 1841).

Tornà a la Seu d'Urgell l'any 1847 amb l'obligació de jurar fidelitat a la Reina Isabel II d'Espanya i a la Constitució. Morí el 26 d'agost de 1851 a La Seu d'Urgell i fou enterrat al Convent de l'Ensenyança. La partida que registra el seu òbit als llibres parroquials inclou un breu comentari que diu, entre altres coses que va ser "un veritable pare dels pobres i acèrrim defensor de l'església" i que "la seva mort fou la del just". Destacà per ser bisbe d'Urgell durant molts anys i en temps difícils i per la seva fidelitat als deures que comportava l'ofici episcopal.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. «Simó de Guardiola i Hortoneda». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 10 maig 2014].
  2. Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya. Vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 12-13. 
  3. David M. Cheney. «Bishop Simón Rojas Guardiola y Hortoneda, O.S.B.» (en angles). The Hierarchy of the Catholic Church, 1996-2013. [Consulta: 13 maig 2014].
  4. Ajuntament de L'Aleixar. «Simó de Guardiola i Hortoneda». Aleixarencs il·lustres. Arxivat de l'original el 25 març 2016. [Consulta: 13 maig 2014].
  5. Moliné i Coll, Enric «Simó de Guardiola, bisbe d'Urgell i príncep sobirà de les Valls d'Andorra (1827-1851)». Quaderns d'estudis Andorrans. Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d'Andorra [Valls d'Andorra], 9, 2012, pàg. 89-153 [Consulta: 15 maig 2014].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica