La batalla de Fortín va ser un enfrontament armat ocorregut el 19 d'abril de 1862 a Fortín, a l'Estat de Veracruz, Mèxic, entre tropes de l'exèrcit mexicà de la República, sota el comandament del coronel Félix Díaz Mori,[1] i tropes franceses al servei del Segon Imperi Francés durant la Intervenció francesa a Mèxic.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Fortín
Intervenció francesa a Mèxic
Batalla de Fortín (Mèxic)
Batalla de Fortín
Batalla de Fortín
Batalla de Fortín
Coord.: 18° 53′ 49″ N, 96° 59′ 52″ O / 18.89694°N,96.99778°O / 18.89694; -96.99778
Tipusbatalla
Data19 d'abril de 1862
Coordenades18° 53′ 49″ N, 96° 59′ 52″ O / 18.8969°N,96.9978°O / 18.8969; -96.9978
LlocFortín de las Flores (Estat de Veracruz)
EstatMèxic
Resultatvictòria francesa
Bàndols
Mèxic Estats Units de Mèxic França Segon Imperi Francès
Mèxic Segon Imperi Mexicà
Comandants en cap
Mèxic Félix Díaz Mori
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

El 1859 els conservadors mexicans van contactar a Maximilià d'Habsburg, ja que buscaven un príncep europeu per a ocupar la corona del planejat Segon Imperi Mexicà amb el suport de França i de l'Església catòlica, ja que el govern republicà mexicà, en mans dels liberals, havia proclamat les Lleis de Reforma que afectaven llurs interessos. El 1861 Mèxic va realitzar una cessació temporal dels pagaments del seu deute al Regne Unit, Espanya, i França, i aquest tres països van decidir pressionar al govern enviant als seus exèrcits, que arribaren al port de Veracruz en gener de 1862.[2] El president Benito Juárez es va comprometre a realitzar els pagaments, i els exèrcits britànic i espanyol es van retirar pel tractat de la Soledad,[3] però no pas l'exèrcit francès, ja que Napoleó III tenia altres plans amb els conservadors. El 1862 es va realitzar la Intervenció Francesa, començant al port de Veracruz cap a la ciutat de Mèxic l'abril, emprendre la campanya militar cap al centre del país.

La batallaModifica

El resultat va ser una victòria francesa. És el primer combat entre tropes franceses i mexicanes.[4]

ConseqüènciesModifica

Acabada la Guerra Civil dels Estats Units, Andrew Johnson va reconèixer Benito Juárez com a legítim president, i França hagué de retirar les tropes en saber que Prússia es preparava per atacar-la. L'emperador va concentrar les seves tropes a Querétaro, on fou assetjat pels liberals comandats per Mariano Escobedo,[5] i les tropes de reforç de la capital foren interceptades per Porfirio Díaz, que assetjà la capital. Finalment l'emperador es lliurà.[6]

El president entrà a la capital en 15 de maig de 1867, i l'emperador i els generals Miramón i el general Mejía foren afusellats el 21 de juny en el Cerro de las Campanas, acabant amb el Segon Imperi Mexicà.[6]

ReferènciesModifica

  1. de Lara, María Eugenia; Gómez Tepexicuapan, Amparo; Carrasco Altamirano, Diódoro. Liberales Mexicanos Del Siglo XIX (en castellà). Secretaría de Gobernación, 2000, p. 86. ISBN 9686873708. 
  2. Rendón Garcini, Ricardo. Dos haciendas pulqueras en Tlaxcala: 1857-1884 (en castellà). Universidad Iberoamericana, 1990, p. 47. ISBN 9688590142. 
  3. Orlando Gomez, 1974, p. 172.
  4. Munguía Castillo, Manuel. Crónica de una expedición contenida en Puebla (en castellà). Editorial Las Ánimas, 2012, p. 205. ISBN 607924666X. 
  5. Vázquez Segura; Gómez Sañudo; Lugo Vázquez, 2002, p. 212.
  6. 6,0 6,1 Vázquez Segura; Gómez Sañudo; Lugo Vázquez, 2002, p. 213.

BibliografiaModifica