Adolphe Thiers

polític francès

Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.

Infotaula de personaAdolphe Thiers
Louis Adolphe Thiers 2.jpg
Biografia
Naixement(fr) Marie-Joseph-Louis-Adolphe Thiers
15 abril 1797
Marsella (França)
Mort3 setembre 1877 (80 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França)
Lloc d'enterramentCementiri del Père-Lachaise, 55 (1887–) 48° 51′ 40″ N, 2° 23′ 35″ E / 48.861111°N,2.392972°E / 48.861111; 2.392972
Cementiri del Père-Lachaise, 30 (1877–1887)
Armoiries république française.svg President de la República francesa
31 agost 1871 – 24 maig 1873
← Napoleó IIIPatrice Mac-Mahon, duc de Magenta →
Coat of arms of Andorra.svg Copríncep d'Andorra
31 agost 1871 – 24 maig 1873
← Napoleó IIIPatrice Mac-Mahon, duc de Magenta →
Cap de Govern de França
24 febrer 1848 – 24 febrer 1848
← Mathieu MoléJacques-Charles Dupont de l'Eure →
Cap de Govern de França
1r març 1840 – 29 octubre 1840
← Nicolas Jean de Dieu SoultNicolas Jean de Dieu Soult →
Cap de Govern de França
22 febrer 1836 – 6 setembre 1836
← Achille Léonce Victor Charles de BroglieMathieu Molé →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Senador de la Tercera República Francesa
Seat 38 of the Académie française (en) Tradueix
Dades personals
FormacióLycée Thiers
Universitat d'Ais-Marsella
Activitat
OcupacióAdvocat, polític, periodista, historiador i escriptor
PartitOrléanism (en) Tradueix
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeÉlise Thiers
Cronologia
8 setembre 1877 funeral (Els Invàlids)
Signatura
Adolphe THIERS autograph.svg
Modifica les dades a Wikidata
Adolphe Thiers a la seva joventut

Va col·laborar amb el diari Le Constitutionnel, i el 1830 fundà Le National, des d'on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda del rei Carles X de França. Diputat pel partit moderat, Lluís Felip I de França el nomenà d'antuvi ministre de l'interior el 1832 i el 1834-36, i reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry (1832) com les revoltes republicanes de París i Lió (1834). Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip. El 1848 fou nomenat cap de govern, però no pogué evitar la Revolució de 1848. Va ser elegit diputat i donà suport inicialment Lluís Napoleó, però s'oposà al cop d'estat de desembre de 1851, que augmentà els poders del president (un pas cap a l'imperi), i per això fou desterrat (1851-52). Al seu retorn, s'apartà uns anys de la política.

Després de la caiguda del Segon Imperi Napoleònic, va guanyar rellevància política en suprimir la Comuna revolucionària de París el 1871. De 1871 a 1873 va servir com a president provisional de França, però s'enemistà amb els monàrquics, que eren majoritaris a l'Assemblea Nacional, i es va veure obligat a dimitir.[1]

ObresModifica

  • Histoire de la Révolution Française (Història de la revolució francesa) (1823-27)
  • Histoire du Consulat et de l'Empire (Història del Consolat i de l'imperi) (1845-1862)

ReferènciesModifica

  1. «Mac-Mahon succède à Thiers à l'Élysée» (en francès). Herodote, 24-05-1873. [Consulta: 29 desembre 2017].



Càrrecs públics
Precedit per:
Louis Jules Trochu
President de la República francesa
1871 - 1873
Succeït per:
Patrice Mac-Mahon, duc de Magenta
Precedit per:
Victor de Broglie
Primer Ministre de França
1836–- 1836
Succeït per:
Nicolas Jean De Dieu Soult
Precedit per:
Nicolas Jean De Dieu Soult
Primer Ministre de França
1840–- 1840
Succeït per:
Louis, comte Molé
Precedit per:
Louis, comte Molé
Primer Ministre de França
1848–- 1848
Succeït per:
Jacques-Charles Dupont de l'Eure