Qüestió d'Orient

L'anomenada qüestió d'Orient o qüestió oriental fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.[1] Aquesta expressió no fa referència a un sol problema particular, sinó que és una àmplia categoria de problemes que anaren sorgint durant els segles xviii, xix i xx, incloent-hi la inestabilitat dels territoris governats per l'Imperi Otomà situats en terres europees.

Se sol considerar que la «qüestió oriental» s'inicia el 1774, al final de la Guerra russo-turca (1768-1774), que va concloure amb la derrota otomana. Com que a l'època es creia que la desfeta total de l'Imperi Otomà tindria lloc de manera imminent, les potències europees es començaren a disputar els possibles beneficis militars, estratègics i comercials que sorgirien del nou ordre sociopolític a la part oriental d'Europa. L'Imperi Rus suposava que es beneficiaria àmpliament de la derrota otomana. D'altra banda, l'Imperi Austrohongarès i el Regne Unit creien que s'havia de preservar l'imperi per tal de mantenir els seus interessos a la regió i impedir que els russos aconseguissin accés a la mar Mediterrània.[2]

La «qüestió oriental» va deixar de ser un problema polític al final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), perquè una de les seves conclusions va ser la caiguda definitiva de l'Imperi Otomà i la seva partició.

ReferènciesModifica

  1. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 169–180. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  2. «qüestió d'Orient». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu tambéModifica