Batalla de Navarino
La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos). Van combatre les flotes otomana i egípcia d'un costat contra les flotes combinades britànica, francesa i russa, i el triomf fou per aquesta darrera aliança.
| Guerra d'independència de Grècia i la Guerra Russo-turca de 1828-1829 | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Navarino Batalla de Navarino | |||
 Batalla de Navarino, pintura a l'oli d'Ambroise Louis Garneray. | |||
| Tipus | batalla naval | ||
| Data | 20 d'octubre de 1827 | ||
| Coordenades | 36° 56′ 09″ N, 21° 41′ 16″ E / 36.935833333333°N,21.687777777778°E | ||
| Lloc | Navarino | ||
| Resultat | Victòria decisiva britànica, francesa i russa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants en cap | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
|
| |||
 | |||
.svg){kind=small}
AntecedentsModifica
La flota britànica estava dirigida pel vicealmirall Sir Edward Codrington, amb la missió d'intervenir entre els rebels independentistes grecs i els turcs. Codrington es va endinsar a la badia per impedir que salpés la flota d'Ibrahim Paixà d'Egipte, el fill del virrei egipci Muhammad Ali Pasha. Encara que els dos estats no estaven en guerra, les potències havien decidit fer una demostració de força. La flota de l'Imperi Otomà (sota el comandament suprem d'Ibrahim però comandada de fet per Amir Tahir Pasha, almirall del sultà Mahmud II, estava composta per tres vaixells de línia, dinou fragates i nombroses embarcacions petites), i estava ancorada formant un semicercle per protegir-se mútuament i poder fer convergir el seu foc. Codrington començar a fondejar la seva flota (composta per onze vaixells de línia i onze fragates) a l'interior d'aquesta formació a les dues de la tarda.
La batallaModifica
La batalla es va iniciar cap a dos quarts de quatre de la tarda, després que una nau turca obrís foc contra una embarcació britànica i causés la mort a part de la seva tripulació. En aquests moments, encara no havien fondejat els esquadrons francesos ni els russos.
Les naus britàniques, tot i ser minoria i trobar-se en una posició tàctica desavantatjosa, van ser capaços de derrotar els seus oponents a causa del seu poder d'atac i a la seva superior força estructural, i van cobrir l'arribada dels seus aliats. Al cap de quatre hores, les dues flotes otomanes havien estat aniquilades. Al matí, tots els seus grans vaixells de guerra estaven enfonsats, en flames o danyats sense possibilitat de reparació. La flota turco-egípcia va perdre almenys 4.000 homes. Les baixes dels aliats europeus van ser de 177 morts i 469 ferits.[2]
ConseqüènciesModifica
Ibrahim Baxà va accedir a evacuar Grècia, de manera que pràcticament va concloure la Guerra d'independència grega. Això no obstant, la victòria no es va rebre amb grat a la Gran Bretanya. El primer ministre britànic Arthur Wellesley, duc de Wellington, que temia un atac rus sobre Turquia, va qualificar aquesta batalla com un "esdeveniment desfavorable" i va destituir a Codrington.
El combat de Navarino constitueix un esdeveniment fonamental de la història contemporània de Grècia i va ser un dels moments més gloriosos per l'Armada russa.
La participació en la batalla de Rússia va provocar al seu torn la Guerra Russo-Turca de 1828-1829.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Tucker, 2009, p. 1151.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tucker, 2009, p. 1152.
BibliografiaModifica
- Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009. ISBN 1851096671.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Navarino |