Manuel Becerra Bermúdez

polític espanyol

Manuel Becerra Bermúdez (Castro de Rei, 20 d'octubre de 1820Madrid, 19 de desembre de 1896) va ser un matemàtic i polític gallec, ministre amb Amadeu I, Alfons XII i durant la Regència de Maria Cristina. Destacat maçó, va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya.

Infotaula de personaManuel Becerra Bermúdez
Manuel Becerra.jpg
modifica
Biografia
Naixement20 octubre 1820 modifica
Castro de Rei (Lugo) modifica
Mort19 desembre 1896 modifica (76 anys)
Madrid modifica
Lloc d'enterramentSanta María graveyard (en) Tradueix 40° 23′ 53″ N, 3° 43′ 18″ O / 40.397922°N,3.721625°O / 40.397922; -3.721625 modifica
Ministre d'Ultramar
12 març 1894 – 4 novembre 1894
← Antoni Maura i MontanerBuenaventura Abarzuza Ferrer →
Ministre d'Ultramar
11 desembre 1888 – 5 juliol 1890
← Trinitario Ruiz CapdepónAntonio María Fabié →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
19 desembre 1872 – 24 febrer 1873
← José Echegaray y EizaguirreEduardo Chao Fernández →
Ministre d'Ultramar
1870 –
Ministre d'Ultramar
6 agost 1869 – 2 abril 1870
← Juan Bautista TopeteSegismundo Moret y Prendergast →
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
1869 – 1871
Circumscripció electoral: Lugo
Escudo del Senado de España.svg Senador al Senat espanyol
modifica
Activitat
OcupacióPolític modifica
Membre de

BiografiaModifica

Matemàtic de renom, es va titular com a enginyer civil a l'Acadèmia d'Enginyers Civils i va ser membre de nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Se'l considera un dels precursors de l'educació física i fou president de la Societat Gimnàstica Espanyola.

Políticament va destacar per les seves idees progressistes i revolucionàries, cosa que el van dur a participar activament en la Revolució de 1848, raó per la qual fou empresonat algunes vegades i haver de buscar aixopluc a l'estranger. El 1849 formà part del comitè directiu del Partit Democràtic i col·laborà a El Tribunal del Pueblo. El 1854 tornarà a participar en els moviments revolucionaris que donaran lloc al Bienni Progressista (1854-1856) i, després del cop d'estat del general O'Donnell que li va posar fi, fou detingut, bandejat a Bilbao i posteriorment s'exiliaria a França. El 1866 fou representant del Partit Democràtic en el Pacte d'Oostende.

Manuel Becerra tornà a la vida política del país durant la Revolució de 1868 formant part, com diputat, de la Junta Superior Revolucionària entre el 5 d'octubre i el 19 d'octubre de 1868. Després de les eleccions generals espanyoles de 1869 va resultar escollit Diputat a Corts per Lugo, encara que finalment va optar per la circumscripció de Madrid i com a tal va ocupar la cartera de ministre d'Ultramar entre el 13 de juliol de 1869 i el 31 de març de 1870 durant la regència del general Francisco Serrano Domínguez. Fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1871 i 1872, ocuparà la cartera de ministre de Foment entre el 19 de desembre de 1872 i el 12 de febrer de 1873, ja sota el regnat d'Amadeo I. Ocuparà aquest mateix ministeri en el primer govern de la Primera República Espanyola entre el 12 de febrer i el 24 de febrer de 1873 sota la presidència d'Estanislau Figueras.

Amb la restauració borbònica va formar part de tres dels governs presidits per Práxedes Mateo Sagasta com a ministre d'Ultramar: entre l'11 de desembre de 1888 i el 21 de gener de 1890, del 21 de gener al 5 de juny de 1890 i entre el 12 de març i el 4 de novembre de 1894. El 1894 fou nomenat senador vitalici

Vida maçònicaModifica

Va ser un destacat maçó. Sobirà Gran Comanador del Suprem Consell en els anys 1884-1889. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya.

ObresModifica

  • Imperio Ibérico
  • Tratado Racional de la Gimnástica y de los Ejercicios y Juegos Corporales (1893)

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Becerra Bermúdez


Càrrecs públics
Precedit per:
José Echegaray y Eizaguirre
Ministre de Foment
 

1872-1873
Succeït per:
Eduardo Chao Fernández
Precedit per:
Juan Bautista Topete
Ministre d'Ultramar
 

1869-1870
Succeït per:
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
Trinitario Ruiz Capdepón
Ministre d'Ultramar
 

1888-1890
Succeït per:
Antonio María Fabié Escudero
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Ministre d'Ultramar
 

1894
Succeït per:
Buenaventura Abarzuza Ferrer
Premis i fites
Precedit per:
José Subercase y Jiménez
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 36

1885-1896
Succeït per:
Vicente Ventosa Martínez de Velasco
Precedit per:
Antonio Romero Ortiz
 
Sobirà Gran Comanador
1884 - 1889
Succeït per:
Miguel Morayta Sagrario