Gran Orient d'Espanya

El Gran Orient d'Espanya, va ser una obediència maçònica espanyola.

Infotaula d'organitzacióGran Orient d'Espanya
Governança corporativa
Seu 
Símbol de la maçoneria

HistòriaModifica

En 1760 el comte d'Aranda va fundar la Gran Lògia que a partir de 1780 va passar a anomenar-se Gran Orient d'Espanya, molt influïda per la francmaçoneria francesa En 1800 comptava amb 400 lògies i estava sota la direcció del comte de Montijo que havia succeït Aranda.[1]

Gràcies a la llibertat que es va viure durant el Sexenni Democràtic el Gran Orient d'Espanya va poder donar-se a conèixer públicament i manifestar els seus punts de vista. L'1 de maig de 1871 va aparèixer el primer nombre del Boletín del Gran Oriente de España i en el número 2 publicat quinze dies després es va definir així a la Maçoneria:[2]

« Maçoneria és la reunió d'home lliures i honrats que, sent veritables apòstols de la veritat, la ciència i de la virtut, marxen sempre a l'avantguarda del progrés; instrueixen sense parar amb l'ensenyament i amb la pràctica el que és bo i el que és bell, i procuren fer de la humanitat una sola família de germans, unida pel treball, l'amor i pel pensament. »

Al setembre de 1889 el Gran Orient d'Espanya va ser dissolt per Miguel Morayta Sagrario, després d'unir el Gran Orient d'Espanya (GOdE) i el Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE), per donar lloc al Gran Orient Espanyol (GOE).

Lògies que van pertànyer al Gran Orienti d'EspanyaModifica

Grans MestresModifica

ReferènciesModifica

  1. Arribas Macho, José María. «Masonería». A: Miguel Artola. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 785. ISBN 84-206-5241-5. 
  2. Martínez de las Heras, Agustín. «Masonería». A: Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes. Diccionario político y social del siglo XIX español. Madrid: Alianza Editorial, 2003, p. 442. ISBN 84-206-8603-4. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica