Obre el menú principal

El Gran Orient d'Espanya, va ser una obediència maçònica espanyola.

Infotaula d'organitzacióGran Orient d'Espanya
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Símbol de la maçoneria

HistòriaModifica

En 1760 el comte d'Aranda va fundar la Gran Lògia que a partir de 1780 va passar a anomenar-se Gran Orient d'Espanya, molt influïda per la francmaçoneria francesa En 1800 comptava amb 400 lògies i estava sota la direcció del comte de Montijo que havia succeït Aranda.[1]

Gràcies a la llibertat que es va viure durant el Sexenni Democràtic el Gran Orient d'Espanya va poder donar-se a conèixer públicament i manifestar els seus punts de vista. L'1 de maig de 1871 va aparèixer el primer nombre del Boletín del Gran Oriente de España i en el número 2 publicat quinze dies després es va definir així a la Maçoneria:[2]

« Maçoneria és la reunió d'home lliures i honrats que, sent veritables apòstols de la veritat, la ciència i de la virtut, marxen sempre a l'avantguarda del progrés; instrueixen sense parar amb l'ensenyament i amb la pràctica el que és bo i el que és bell, i procuren fer de la humanitat una sola família de germans, unida pel treball, l'amor i pel pensament. »

Al setembre de 1889 el Gran Orient d'Espanya va ser dissolt per Miguel Morayta Sagrario, després d'unir el Gran Orient d'Espanya (GOdE) i el Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE), per donar lloc al Gran Orient Espanyol (GOE).

Lògies que van pertànyer al Gran Orienti d'EspanyaModifica

Grans MestresModifica

ReferènciesModifica

  1. Arribas Macho, José María. «Masonería». A: Miguel Artola. Enciclopedia de Historia de España. V. Diccionario temático. Madrid: Alianza Editorial, 1991, p. 785. ISBN 84-206-5241-5. 
  2. Martínez de las Heras, Agustín. «Masonería». A: Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes. Diccionario político y social del siglo XIX español. Madrid: Alianza Editorial, 2003, p. 442. ISBN 84-206-8603-4. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica