Lògia Constante Alona

La Lògia Constante Alona és una lògia maçònica de la ciutat d'Alacant federada des de 2002 amb el n. 138, al Gran Orient de França. Treballa en el Ritu Escocès Antic i Acceptat.

Infotaula d'organitzacióLògia Constante Alona
Dades
Tipuslògia maçònica
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata
Símbol de la maçoneria

OrigenModifica

L'original Constante Alona es va fundar en 1878 i va estar treballant fins a 1939 en la seva primera etapa. En aquests primers anys va pertànyer a les obediències Gran Orient d'Espanya (GODE) i Gran Orient Espanyol (GOE).

La primera documentació que es té sobre l'existència de Lògies a la província d'Alacant és de febrer de 1870, en formar-se una Lògia a Elx. Aquest mateix any, apareix a Alacant la Lògia Alona que rep el n. 44 del Gran Orient d'Espanya (GODE). El desenvolupament d'aquesta Lògia va ser espectacular comptant a principi de 1878 amb 185 membres actius, establint tallers filials a Asp, Crevillent, Elx, Dolores, Petrer, Villena, Monòver i Tibi.

No obstant això, al febrer de 1878 una profunda crisi interna motiva l'escissió d'un grup de membres que funda la Lògia Puritans adscrivint-se al Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE) i rebent el n. 68. Va tenir filials a la Vila Joiosa, Alcoi i Santa Pola. Però al cap de quatre anys va deixar de funcionar. Més greu encara va ser la crisi que es va obrir en els mesos d'octubre i novembre de 1878, motivada per una suposada irregularitat del Gran Orient d'Espanya i que va portar a la fractura total de la Lògia Alona.

Naixement de Constante AlonaModifica

Després de la crisi intermaçònica, els maçons lleials a l'obediència funden la Lògia Constante Alona, conservant el n. 44 del GODE. Els dissidents van treballar de forma independent fins que tres anys després van tornar a reintegrar-se al GODE, continuant amb el nom d'Alona i rebent el n. 276.

Les figures més importants de la Constante Alona en aquest període són: Nicolás Almiñana, Juan Such García que va ser el primer Venerable de la Lògia, Juan Baeza i Luis Mauricio Chorro, posteriorment destacarà Eduardo Oarrichena Guijarro, simbòlic Plutón, que fou el Venerable més carismàtic en les dècades de 1880 i 1890, i "alma mater" del periòdic La Humanidad, fundat en 1881 i publicat fins al 1890.

La Lògia Constante Alona es va distingir per realitzar una activa labor de difusió dels ideals maçònics i per la creació de lògies a Sant Vicent del Raspeig, Sant Joan d'Alacant, Agost, Castalla i Denia en 1880; an Santa Pola, Beneixama, Alcoi i Monòver en 1883; i a Oriola i Novelda en 1884. Davant la problemàtica de la legalització de la maçoneria a Espanya, la Constante Alona va presentar el seu reglament com a Societat Benèfica, davant el Govern Civil d'Alacant al juny de 1883, emparant-s'hi a la resta de lògies de la ciutat. Amb el temps va arribar a convertir-se en l'associació més antiga de la ciutat. El 1886 comptava amb 143 membres actius, la Lògia d'Alacant amb major nombre de membres, entre ells l'escriptora Rosario de Acuña.

En 1886 una nova crisi provocà la desaparició del Gran Orient d'Espanya (GODE), i en febrer de 1888 la lògia va patir una nova escissió en formar 30 dissidents, ajudats pel Venerable Mestre, Enrique Guillén, la Lògia Esperanza. Finalment, totes les Lògies alacantines van passar a formar part del Gran Orient Nacional d'Espanya (GONE) de Vescomte de Ros. Els enfrontaments encara van seguir i es va produir una nova escissió. Totes les lògies alacantines, menys la Lògia Esperanza, es van passar al Gran Orient Espanyol (GOE) fundat per Miguel Morayta Sagrario. En aquest temps desapareixen la Lògia Amor de Villena i l'Harmonia de Torrevella, mantenint-se tan sols a la província la Lògia Il·licitana d'Elx. En adscriure's al Gran Orient Espanyol (GOE) les Lògies canvien el seu nombre d'ordre passant la Constante Alona a ser la n. 3.

Durant el trienni 1889 - 1892 es va produir un ressorgiment de la maçoneria a Alacant. En 1890 la Cambra d'Adopció de la Constant Alona comptava amb 21 afiliades, és a dir, 6 germanes més que en 1886. No obstant això, a partir de 1893 comença una crisi en la maçoneria alacantina produïda per una recessió en les exportacions de vi a França que va reduir el nombre de membres. En 1898 s'uniren les Lògies Constante Alona, Alona i Esperanza, sota el nom de Constante Alona n. 3 funcionant de forma independent fins que en 1901 reingressa al GOE. Entre 1889 i 1898 en foren membres els regidors alacantins Rafael Sevila i Manuel Carratalá (Constante Alona), Amando Alberola, Francisco Bernabeu Poveda i Vicente Costa Reus (Alona), i les figures més destacada en fou Enrique López Torres, Sòcrates, venerable mestre des de 1913 fins a 1918, així com el futur alcalde republicà d'Alacant Llorenç Carbonell i Santacruz.

Durant la Primera Guerra Mundial la Lògia va recaptar fons per a refugiats de tots dos bàndols i va servir-ne com a centre d'acolliment. Així mateix, es va proposar el nomenament com a fill adoptiu d'Alacant del president dels Estats Units, Thomas Woodrow Wilson, per la consecució del final de la I Guerra Mundial a través d'un armistici evitant la invasió del territori alemany.

La Dictadura de Primo de RiveraModifica

En la dècada dels anys 20, el Gran Orient Espanyol (GOE) opta per un sistema federalista, la qual cosa va produir una gran reforma en l'organització territorial i interna. En 1923, es constitueix la Gran Lògia Simbòlica Regional del Llevant d'Espanya, amb seu a València, encara que posteriorment aquesta seu passaria a Alacant. Amb aquesta nova reordenació la Constant Alona rep el nombre d'ordre 1 en la Gran Lògia Regional de Llevant.

En 1926 Josép Estruch, amb nom simbòlic Horaci Wells, de la Lògia Numància d'Alacant, va substituir Vicent Marco Miranda com a Gran Mestre Regional del Llevant. Va aconseguir el Grau 33 en 1928 i, tant ell, com el seu successor en 1933, Isidro Sánchez Martínez, van formar part del Suprem Consell del Grau 33. Estruch va donar un biaix clarament polític a la seva gestió, sent partidari del compromís polític de les lògies i de caràcter clarament contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, recolzant les activitats conspiratives de maçons valencians com Marco Miranda o Vargas Guerendiain (Sanjuanada de 1926). Davant aquesta acció política, la Dictadura va respondre amb duresa, efectuant-se una gran batuda al setembre de 1928 en la majoria de les capitals de província espanyoles, incloent gran nombre de detencions de maçons.

La Segona RepúblicaModifica

Durant les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 a Alacant membres de la lògia van vetllar per la legalitat dels comicis. La persona que va hissar la bandera durant la proclamació de la Segona República Espanyola al balcó de l'Ajuntament d'Alacant pertanyia a la lògia. 10 dels 11 diputats alacantins escollits a les eleccions generals espanyoles de 1931 eren maçons.

La Guerra Civil espanyolaModifica

Al març de 1936 hi havia a la província d'Alacant, un total de 336 maçons repartits en 6 Lògies i 2 Triangles. Ángel Vera Coronel va ser la figura política més destacada de la Lògia Amor d'Elda en la dècada dels 30. Va ocupar els Governs Civils de Càceres i Cadis durant el bienni republicà-socialista. Després del triomf del Front Popular fou nomenat Governador Civil de Saragossa, càrrec que ocupava al moment del cop d'estat de 1936. Va ser detingut i després d'estar un any a la presó, va ser afusellat al juliol de 1937.

Conforme s'apropava el final de la Guerra Civil un major nombre de maçons s'aixoplugaren a Alacant. Des d'aquí es van veure forçats a l'exili cap a França, Mèxic o Argentina, figures tan destacades com Josep Estruch que va sortir amb avió cap a Tolosa de Llenguadoc i posteriorment a Argentina, Isidro Sánchez que va anar a Mèxic, o Carlos Esplá Rizo, Rodolfo Llopis i Juan Botella Asensi que es van refugiar a França. L'últim comandant militar d'Alacant, l'última ciutat a caure i on va finalitzar la guerra civil espanyola, fou un maçó de Constante Alona de nom Manuel Hernández Arteaga.

L'abundant documentació emanada dels organismes maçònics alacantins va ser destruïda gairebé totalment setmanes abans al final de la Guerra Civil, en un intent desesperat d'eliminar les proves que involucraven als membres de l'Ordre, i així evitar represàlies del bàndol vencedor. Tota aquesta documentació es va perdre per sempre.

En 1939 el temple va ser requisat per la Delegació Provincial d'Alacant de la Recuperació de Documents i en els baixos es va instal·lar el magatzem general des d'on va sortir per a Salamanca tota la documentació que es va aconseguir confiscar al costat dels objectes i pertinences del taller, al setembre d'aquest any.

Com recull una carta enviada per la Delegació Provincial d'Alacant al Servei de Recuperació de Documents al febrer de 1940 pel que fa a la desaparició de documents "sens dubte, van haver d'inutilitzar-la abans de ser alliberada aquesta plaça (...) dies abans de l'Alliberament s'havien tret unes maletes de documents del Local de les Lògies (...) que havien anat a parar al Vice-Consolat de Cuba i Consolat Francès (...)". El Vice-Cònsol de Cuba a Alacant era Rafael Menacho Vicente, destacat membre en 1935; i les relacions amb França eren molt estretes. Amb el que no comptaven els maçons era amb la caiguda de Paris davant l'exèrcit nazi en 1940. Les SS van assaltar la seu del Gran Orient de França confiscant tota la seva documentació. L'Alemanya nazi va remetre al govern de Franco tot el relacionat amb la maçoneria a Espanya, incloent els censos de les lògies i els documents enviats durant la guerra civil.

En l'Arxiu Històric Nacional de Salamanca (AHNS) es poden observar els estendards de les Lògies Constante Alona i Numància, confeccionats en 1892. I el règim franquista es va apropiar[1] en 1940 del local de la seva propietat situat al carrer Bazán d'Alacant.

Retorn de la maçoneria a AlacantModifica

Al maig de 1997 es refunda la Lògia Constante Alona, federada en aquest moment a l'obediència Gran Lògia federal d'Espanya.

Després de la Lògia Blasco Ibáñez, que va ser la primera Lògia espanyola que va passar a estar sota els auspicis del Gran Orient de França l'any 2000, la segona lògia espanyola va ser la Constante Alona al juliol de 2002.[2] Des de llavors ha servit de canal administratiu per a la federació en el Gran Orient de França de la Lògia Luz Atlàntica formada amb anterioritat a Las Palmas de Gran Canaria i com a lògia mare per a molts dels membres de les actuals Lògia W. A. Mozart i Lògia Siete de Abril ambdues de Madrid, recolzant també la creació de la Lògia Rosario de Acuña de Gijón. També es van iniciar en el seu si la totalitat dels membres fundadors de la Lògia Hèracles de Màlaga en 2007.[3] Una part dels seus membres (residents a la regió de Múrcia) van formar el Triángulo Luz de Levante a Múrcia, que es va constituir com a Lògia al maig de 2008.[4] Es calcula en més de 80 persones iniciades o regularitzades a través de la Lògia Constante Alona en el període 2002-2007.

Des de gener de 2008, la lògia Constante Alona torna a tenir un temple en propietat a la ciutat d'Alacant des del final de la Guerra Civil.

NotesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica