Torrevella

municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura
No s'ha de confondre amb Torre Vella.

Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTorrevella
Torrevieja (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.977777777778°N,0.68333333333333°O / 37.977777777778; -0.68333333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaBaix Segura Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorrevella Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població89.290 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.249,86 hab./km²)
Gentilicitorrevellenca, torrevellenc Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície71,44 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud7 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniImmaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEduardo Jorge Dolón Sánchez (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03181–03188 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03133 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03133 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webtorrevieja.es Modifica el valor a Wikidata

Les activitats econòmiques principals són el turisme, l'extracció de sal i la pesca. Està situat en un paratge d'alt valor paisatgístic i ecològic a la vora del Mediterrani i al costat de les llacunes de la Mata i Torrevella. Amb 105.205 habitants (INE 2013) és la cinquena ciutat valenciana en nombre d'habitants i la tercera de la província d'Alacant, només superada per Alacant i Elx.

Geografia modifica

Situada a la planura litoral, prop del Mediterrani. Més de la meitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural el 1989 per la Generalitat Valenciana. La costa de Torrevella és rocosa i amb nombroses cales, com la del Mojón, la Redonda, la del Cura o la Cornuda, totes al nord del port. Al sud apareixen platges més amples i arenoses.

Platges modifica

 
Platja del Cura
 
Nord de Torrevella vista des de la Platja de Los Locos
 
Torre del Moro
 
Entrada a Torrevella per l'avinguda de les Corts Valencianes amb un monòlit que representa la Senyera i l'escut del País Valencià.

Clima i vegetació modifica

El clima és subàrid, amb precipitacions mitjanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentre que les temperatures mitjanes varien entre els 11 °C de gener i els 26-27 °C d'agost, el que determina una vegetació caracteritzada per l'espinar.

Nuclis de població modifica

Límits modifica

El terme municipal de Torrevella limita amb els termes d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots a la comarca del Baix Segura.

Accés modifica

A Torrevella s'accedix per la carretera nacional N-332, paral·lela a l'AP-7 que compta amb una eixida al municipi, la 77.

Història modifica

Fins al 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dona topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella es traslladà a eixe lloc i es va autoritzar la construcció de cases. Fins al 1820 en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol[1] i reconstruïda posteriorment. La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida del lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producció artesanal es limitava en el segle xix a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins al 1954. A mitjan segle xix, l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de vaixells suecs i holandesos. El mercat nacional d'eixe producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior s'ha mantingut en el segle xx: una quarta part és consumida a l'Estat espanyol i la resta és exportada. Torrevella era també en el segle xix l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola.

El valencià era la llengua que es parlava a tot el Baix Segura des de la conquesta de Jaume el Just a finals del segle xiii. Posteriorment, als segles xviii i xix, es va consumar la substitució lingüística del valencià pel castellà.

Els historiadors han explicat la desaparició del català a partir de dos factors: en primer lloc, el despoblament de la comarca provocada per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta al llarg del segle xvii: ambdues circumstàncies provocaren un despoblament gairebé total de la comarca que posteriorment fou repoblada principalment de murcians, que hi portaren la seua llengua. En segon lloc, el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707, que deixava la llengua pròpia fora de la legalitat.

Davant d'esta conjuntura hostil, l'únic llogaret que ha mantingut viu el valencià fins als nostres dies ha sigut la pedania oriolana de Barba-roja. El valencià actualment només és present a la toponímia torrevellenca (cabo Roig o cabo Cervera) i en alguns elements lèxics del parlar torrevellenc: al recer 'a recer', bajoca (pronunciat amb fricativa uvular sorda) 'bajoca', blea 'bleda', calbote o calbotaso 'calbot', camal 'camal', chicón 'xicon', embolicar 'embolicar', estar amagaíco 'estar al llit ben tapat', esclatar 'esclatar', llampo 'llamp', milocha 'milotxa', pésoles 'pésols', etc.

Hi ha una dita popular que es diu molt a Guardamar (localitat valencianoparlant situada a 9 km) sobre les xiques de Torrevella:

« Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil. »

Demografia modifica

El creixement de la ciutat als últims anys és el més fort de tot Espanya i ha motivat la urbanització de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 en 1991, 60.172 en 2001, 75.530 en 2004 i 92.034 en 2006, per la qual és la cinquena ciutat del País Valencià, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 50.189 58.828 69.763 77.943 75.530 84.348 92.034 94.006 101.381 101.792 101.091 102.136 103.720 105.205

Economia modifica

L'activitat econòmica dels ciutadans es basa principalment en el turisme residencial i els serveis. Antigament va ser de gran importància la pesca i la indústria de la sal a partir de les llacunes de Torrevella i la Mata. Mitja dotzena de vaixells de cèrcol, tres arrossegadors i una vintena d'embarcacions d'arts menors tenen base en la badia de Torrevella. La llacuna de Torrevella és una de les principals explotacions salineres d'Espanya, amb una mitjana d'extracció de 600.000 tones anuals. Estes salines compten amb una bona situació geogràfica amb sortida al mar a través del port de Torrevella. En contrast amb altres explotacions de sal marina les llacunes li permeten mantenir activitat durant gairebé tot l'any. Fins a mitjans del segle xx, les salines eren la principal font d'ocupació dels habitants de la ciutat. Una profunda transformació tecnològica, i no tant el declivi de la indústria, ha reduït la plantilla a unes 160 persones.

En dues dècades Torrevella ha passat de ser un tranquil poble en el qual venien treballadors d'altres parts del país o d'Europa en la seva època de vacances, a una ciutat on la construcció és un dels principals factors de creixement econòmic. Eixa evolució va generar un creixement demogràfic, passant dels 13.000 veïns censats a principis dels 80 als més de cent mil actuals.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 14 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Los Verdes de Torrevieja-Compromís Municipal (LV-Compromís), 1 de Sueña Torrevieja (Sueña), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Torrevella

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Eduardo Dolón Sánchez 12.640 56,07% 16 ( +2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Bárbara Soler Torregrosa 4.704 20,86% 6 ( +1)
Vox   Salvador Ruso Pacheco 2.144 9,51% 2 ( +1)
Sueña Torrevieja Pablo Samper Hernández 1.169 5,19% 1 ( )
Altres candidatures[a][b]   1.888 8,38% 0 (  -4)
Vots en blanc   206 0,9%
Total vots vàlids i regidors 22.751 100 % 25
Vots nuls 222 0,97%
Participació (vots vàlids més nuls) 22.973 52,9%**
Abstenció 20.464* 47,1%**
Total cens electoral 43.437* 100 %**
Alcalde: Eduardo Dolón Sánchez (PP) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts:
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2019 l'alcalde de Torrevella és Eduardo Dolón Sánchez (PP), qui ja va ser alcalde entre 2011 i 2015.[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Rosa Mazón Valero PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Rosa Mazón Valero
Joaquín García Sánchez
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
?/?/1985
Dimissió/renúncia[5]
--
1987–1991 Joaquín García Sánchez
Pedro Ángel Hernández Mateo
PSPV-PSOE
AP
30/06/1987
20/05/1988
Moció de censura AP+CUT
--
1991–1995 Pedro Ángel Hernández Mateo PP 15/06/1991 --
1995–1999 Pedro Ángel Hernández Mateo PP 17/06/1995 --
1999–2003 Pedro Ángel Hernández Mateo PP 03/07/1999 --
2003–2007 Pedro Ángel Hernández Mateo PP 14/06/2003 --
2007–2011 Pedro Ángel Hernández Mateo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Eduardo Dolón Sánchez PP 01/07/2011 --
2015–2019 José Manuel Dolón García Los Verdes 13/06/2015 --
2019-2023 Eduardo Dolón Sánchez PP 15/06/2019 --
Des de 2023 Eduardo Dolón Sánchez PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Corrupció política modifica

 
Els dos últims alcaldes del PP a Torrevella: Eduardo Dolón Sánchez (a l'esquerra) i Pedro Hernández Mateo (a la dreta).

En els últims anys l'Ajuntament de Torrevella s'ha vist involucrat en diferents casos de corrupció:

Monuments modifica

Monuments religiosos modifica

 
Església de la Inmaculada Concepció
  • Església de la Immaculada Concepció. Aixecada en 1789 i reconstruïda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclàssic, allotja diferents obres d'art.
  • Església de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata construïda l'any 1772.
  • Església del Sagrat Cor. Construïda en 1971 sobre una antiga ermita de 1921.

Monuments civils modifica

  • Plaça de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen romà on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparació i comerç del garum, salaó del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants de la zona.
  • Torre del Moro, del Cap Cerver o Cervera. És un dels símbols de la ciutat que es troba inclòs en el seu escut. La planta és redona i la seua estructura és cilíndrica, amb accés interior a través d'una escalinata en espiral que arriba fins a la seua part superior. Després de múltiples restauracions, l'actual monument reproduïx exactament l'estructura primitiva que s'usava com a torre defensa.
  • Torre de la Mata. Torre del segle xiv, restaurada en 1982, es troba en la mateixa plaça que l'Embarcador de la Sal. Les investigacions determinen que a l'origen no va ser només un lloc de sentinella i que podria tindre funcions defensives a causa de l'aparició d'un mur de protecció contigu. El seu principal objectiu era la vigilància i seguretat de l'Era de la Sal de la Mata i del moll d'embarcament.
  • Monuments a l'Home del Mar. Inaugurat el 10 de maig de 1975 i esculpit pel català Josep Ricart i Maimir. Gran símbol de Torrevella que representa l'homenatge a l'home del mar de Torrevella. Amb la remodelació del passeig Marítim Juan Aparicio, el monument va ser traslladat uns metres des de la seua original ubicació, per a integrar-se en el nou paisatge urbà.
  • Casino. Edifici de 1896. Es troba en primera línia de la costa, en ple centre de la ciutat. És un edifici modernista de principis del segle xx, amb el seu cèlebre saló d'estil neonassarita.
  • Pont. Sobre l'Acequión, de 1482.
  • Antiga Estació de Ferrocarril. En desús i convertida en complex cultural.
  • Submarí S61 Delfín. Vaixell de l'Armada reconvertit en museu flotant.

Llocs d'interés modifica

 
Centre de visitants del Parc Natural de les Llacunes de Torrevella i la Mata
  • Llacunes de la Mata i Torrevella. És un parc natural, declarat el 1989, on des de temps ancestrals s'ha desenvolupat una important activitat salinera i que conserva rellevants valors naturals.
  • Parc del Molí de l'Aigua. El seu nom prové de l'antiga extracció d'aigua d'este paratge en un aqüífer ja esgotat. Amb una extensió de més de 500.000 m², és el sistema de dunes fòssils més ampli i millor conservat de la localitat. La seua vegetació està principalment formada per pi blanc i pinyoners, fruit de repoblacions per a fixar les dunes, així com diverses plantes com el borró, roja de mar, clavellina de platja, entre altres. En el seu interior hi ha una xarxa de camins per als amants del senderisme. Ha estat protegit com paratge natural municipal.

Cultura, gastronomia, tradicions i esports modifica

Museus modifica

  • Museu del Mar i de la Sal. En instal·lacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicació en les Eres de la Sal, conjunt històric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dècades com a embarcador i magatzem de la sal.
  • Museu de Setmana Santa Tomás de Valcàrcel.
  • Museu Maestro Ricardo Lafuente. Dedicat al mestre Ricardo Lafuente Aguado director del cor i orquestra Salinas de Torrevieja i creador de nombroses havaneres.

Música modifica

En l'àmbit de la música, Torrevella és coneguda per la tradició de les havaneres, que fou importada pels torrevellencs que comerciaven amb Cuba, antiga colònia espanyola. Ricardo Lafuente Aguado és un dels autors més destacats del gènere, que cada any congrega a moltes corals al Certament Internacional d'Havaneres i Polifonia, celebrat des de 1955. La Coral Francisco Vallejos, fundada el 1954, és la més representativa de les que interpreten l'havanera a Torrevella.

També goja de merescuda fama la Unión Musical Torrevejense, amb més de cent anys d'història. De recent creació és l'orquestra de càmera de l'Associació Musical i Cultural Ars Ætheria.

Literatura modifica

També és molt important el Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella, que ja duu sis edicions, el segon, després del Premi Planeta de major quantia econòmica per al guanyador, uns 360.000 €.

Gastronomia modifica

El plat típic per excel·lència és l'arròs amb pèsols i aladroc, amb el brou del qual preparen el caldero, variant autòctona de l'arròs a banda; altres dinars torrevellers són els guisats amb bacallà, bonítol, cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp «en sangochao» i polp sec. També hem comentat l'afició local als fruits de la mar en salaó.

Esports modifica

La institució esportiva més important de Torrevella és el club Handbol Torrevella, que competix a la lliga ASOBAL, amb uns 1.400 socis i competix al Pavelló Infanta Cristina amb una capacitat per a 4.500 espectadors.

Festes i celebracions modifica

 
Gegants i capgrossos a Torrevella
  • Carnestoltes. Festivitat que reunix a gran quantitat de visitants per la vistositat i l'enginy dels vestits i les disfresses de què participen en les diferents desfilades. Se celebra el darrer cap de setmana de febrer, una setmana abans però, se celebra l'anomenat precarnestoltes de manera més informal.
  • Setmana Santa. Les catorze confraries participen de forma activa en les processons que comencen el Dijous Sant, data en què, a partir de les 11 de la nit, l'única llum que il·lumina el municipi és la que procedix dels ciris dels natzarens. El Diumenge de Resurrecció, la processó comença a les huit del matí quan la imatge de La Inmaculada Concepció, de dol, es troba amb el Santíssim Sagrament.
  • Fira de Maig. El darrer cap de setmana de maig se celebra una fira seguix l'estil de la Fira d'Abril sevillana. En el recinte portuari s'ubiquen les casetes a què acudixen més de tres-cents mil festers amb el vestit típic andalús per a ballar sevillanes o gaudir del fino de Torrevella. Les activitats es complementen amb els passos de cavalls, els enganxalls i degustacions de productes típics.
  • Festes Patronals. Les festes en honor de la Puríssima, patrona de la localitat des de 1789, se celebren en dos vessants. D'una part, els actes religiosos, entre els quals destaca la processó amb la imatge de la santa i l'ofrena floral. D'altra banda, s'organitzen diferents actes lúdics durant estes dates com a esdeveniments esportius o cercaviles amb la participació de gegants i nans, dolçaines o tambors. De l'1 al 8 de desembre.

Personatges destacats modifica

Notes modifica

  1. També participaren a les eleccions de 2023: Los Verdes de Torrevieja: Acuerdo para Ganar (910 vots, 4,04%), Izquierda Unida - Unidas Podemos - Alianza Verde: Sumando por Torrevieja (692 vots, 3,07%), Ciudadanos-Partido de la Ciudadania (Cs) (202 vots, 0,90%) i España Viva (84 vots, 0,37%).
  2. Perderen la representació obtinguda en 2019: Los Verdes de Torrevieja: Acuerdo para Ganar (-3) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (-1).

Referències modifica

  1. (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V.
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  4. 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torrevieja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. Pamies, Manuel; Redacció «Despiden a su primera alcaldesa, Rosa Mazón Valero» (en castellà). Información, 02-07-2012 [Consulta: 1r juny 2016].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica