Joaquín Chapaprieta Torregrosa

Joaquín Chapaprieta i Torregrosa (Torrevella, 26 d'octubre de 1871 - Madrid, 14 d'octubre de 1951) va ser un advocat i polític valencià, ministre en diverses ocasions i president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.

Infotaula de personaJoaquín Chapaprieta Torregrosa
Joaquín Chapaprieta.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1871 Modifica el valor a Wikidata
Torrevella (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
2 març 1936 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Alacant
Ministre de la Governació
14 desembre 1935 – 30 desembre 1935
← Joaquín de Pablo-Blanco TorresManuel Portela Valladares →
President del Govern d'Espanya
25 setembre 1935 – 14 desembre 1935
← Alejandro Lerroux GarcíaManuel Portela Valladares →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre d'Hisenda
6 maig 1935 – 14 desembre 1935
← Alfredo de Zavala y LaforaManuel Rico Avello →
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
14 desembre 1933 – 7 gener 1936
Circumscripció electoral: Alacant
Ministre de Treball
7 desembre 1922 – 3 setembre 1923
← Abilio Calderón RojoLuis Armiñán Pérez →
Escudo del Senado de España.svg Senador del Regne
1918 – 1923
Circumscripció electoral: la Corunya
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
8 març 1911 – 10 gener 1918
Circumscripció electoral: Ordes
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
29 desembre 1905 – 30 març 1907
Circumscripció electoral: Loja
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya
27 maig 1901 – 27 març 1903
Circumscripció electoral: Cieza
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata

El seu pare, Vicente Chapapría Fortepiani, d'origen genovés, tenia negocis d'importació de fustes, que transportava en els seus propis vaixells i comercialitzava a Torrevella i Alacant. Va cursar els seus estudis de Batxillerat en el Seminari d'Oriola, i els de Dret a Madrid i Bolonya. Exercint en un bufet de gran categoria, com els de Francisco López Puigcerver i Santiago Alba Bonifaz, especialitzant-se en temes contenciós-administratius, va assolir gran renom en algunes causes sonades, com la derivada d'un accident ferroviari, i es va especialitzar en dret financer.

Fou diputat provincial (1898), diputat a Corts amb Sagasta (eleccions generals espanyoles de 1901),[1] i més endavant Senador per La Corunya i Valladolid, dirigint posteriorment l'esquerra liberal. En 1903 va ser Director General de Propietats i després Director General d'Administració. En 1915, Sotssecretari de Gràcia i Justícia; a l'any següent, d'Hisenda, i ja en 1922, Ministre de Treball. Va tenir el seu més destacada activitat política i hisendística durant la II República.

Diputat en 1933, des del 6 de maig de 1935 va ser Ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux. Va continuar sent-ho el 25 de setembre, quan va ocupar la presidència del Consell de Ministres (cap del govern) amb el suport de la CEDA i els agraris. Va aconseguir augmentar la cotització del deute estatal, però els escàndols de corrupció dels radicals (afer Nombela, estraperlo) van fer caure el seu govern.[2] Finalment, en el gabinet de Manuel Portela Valladares va ocupar la cartera d'Hisenda, fins al 30 de desembre, que va dimitir. A les eleccions de febrer de 1936 es va presentar pel partit Republicà Independent d'Alacant, però després de l'esclat de la Guerra Civil es va retirar de la política.

ObresModifica

  • La paz fue posible: memorias de un politico. Prologo de J. Chapaprieta Otsein. Estudi preliminar de Carlos Seco Serrano. Barcelona. Editorial Ariel, 1972.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Manuel Ferrández Andreu: Mis vivencias con D. Joaquín Chapaprieta: autobiografía, Alicante, Instituto Municipal de Cultura Joaquín Chapaprieta Torregrosa, 2000. ISBN 978-84-89974-18-0
  • Miguel Martorell Linares: “La reforma del Estado liberal. Joaquín Chapaprieta en la Crisis de la Restauración”, Hispania, vol. LVIII/1, enero-abril de 1998, pp. 261-282.
  • Miguel Martorell Linares: "Joaquín Chapaprieta: de la izquierda dinástica a la derecha republicana", en F. Comín, P. Martín-Aceña y M. Martorell (eds.): La Hacienda española y sus ministros. Del 98 a la Guerra Civil, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2000, pp. 397-433.


Càrrecs públics
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Treball, Comerç i Indústria
 

1922-1923
Succeït per:
Luis Armiñán Pérez
Precedit per:
Alfredo de Zavala y Lafora
Ministre d'Hisenda
 

1935
Succeït per:
Manuel Rico Avello
Precedit per:
Alejandro Lerroux García
 
President del Govern d'Espanya

1935- 1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares
Precedit per:
Joaquín de Pablo-Blanco Torres
Ministre de la Governació
 

1935
Succeït per:
Manuel Portela Valladares