Obre el menú principal

Abilio Calderón Rojo (* Grijota, 22 de febrer de 1867 - † Palència, 10 de juliol de 1939) fou un advocat i polític espanyol, fou Ministre de Foment i ministre de Treball, Comerç i Indústria durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaAbilio Calderón Rojo
Abilio Calderón, Director General de Obras Públicas.jpg
Retrat d'Abilio Calderón publicat en 1908 a La Ilustración Financiera
Biografia
Naixement 28 de febrer de 1867
Grijota
Mort 10 de juliol de 1939(1939-07-10) (als 72 anys)
Palència
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
22 d’abril de 1898 – 15 de setembre de 1923
Circumscripció Palència
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador civil de la província de Madrid
13 de juny de 1917 – 26 de novembre de 1917
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministeri de Foment
20 de juliol de 1919 – 20 de desembre de 1919[1]
President Joaquín Sánchez de Toca Calvo
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministeri de Treball
8 de març de 1922 – 7 de desembre de 1922[1]
President José Sánchez Guerra
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
3 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Palència
Dades personals
Nacionalitat Espanya
Educació Universitat de Madrid
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Partit Liberal Conservador
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Membre del Partit Conservador inicia la seva carrera política com diputat al Congrés a l'obtenir un escó en les eleccions de 1898 en representació de Palència, escó que tornaria a obtenir en tots els processos electorals celebrats fins a 1923 i, després de la dictadura del general Primo de Rivera, en les tres eleccions celebrades durant la II República formant part, en la primera d'elles, de la facció política denominada castellanista agrària independent (l'únic que figura en l'arxiu del Congrés dels Diputats amb tal adscripció)[2] i a les dues següents com a independent.

Va ocupar el càrrec de director general d'Administració Local i d'Obres Públiques, sent autor de la llei que feia el Canal de Castella un canal de reg. També fou governador civil de Madrid en 1917. Va ser nomenat ministre de Foment entre el 20 de juliol i el 12 de desembre de 1919 en el govern que va presidir Sánchez de Toca i ministre de Treball, Comerç i Indústria entre el 8 de març i el 7 de desembre de 1922 en el gabinet presidit per Sánchez Guerra.[3]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta de 1936 qui, designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938, van elaborar el “dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936”.

El seu nebot-besnét, Ramón Calderón, va ser elegit president del Reial Madrid en 2006.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abilio Calderón Rojo  


Càrrecs públics
Precedit per:
Ángel Ossorio y Gallardo
Ministre de Foment
 

1919
Succeït per:
Amalio Gimeno y Cabañas
Precedit per:
Leopoldo Matos y Massieu
Ministre de Treball
 

1922
Succeït per:
Joaquín Chapaprieta Torregrosa