Amalio Gimeno y Cabañas

Amalio Gimeno y Cabañas, comte de Gimeno, (Cartagena, 31 de maig de 1852 - Madrid, 13 de setembre de 1936) va ser un metge, científic i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Marina, de Governació, de Foment i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII. Amb altres metges, fou fundador de la revista «La Crònica Mèdica».

Infotaula de personaAmalio Gimeno y Cabañas

Amalio Gimeno a La Ilustración Española y Americana, 1906, retratat per Christian Franzen.
Biografia
Naixement31 maig 1852 Modifica el valor a Wikidata
Cartagena (Regió de Múrcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Foment d'Espanya
12 desembre 1919 – 14 febrer 1920
← Abilio Calderón RojoManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1918 – 15 abril 1919
← Luis Silvela y CasadoAntonio Goicoechea →
Ministre de Marina
3 novembre 1917 – 22 març 1918
← José Pidal RebolloAugusto Miranda y Godoy →
Ministre d'Estat
30 abril 1916 – 19 abril 1917
← Germán Gamazo y CalvoTrinitario Ruiz Capdepón →
Ministre de Marina
31 desembre 1912 – 27 octubre 1913
← José Pidal RebolloAugusto Miranda y Godoy →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
4 desembre 1906 – 25 gener 1907
← Pedro Rodríguez de la Borbolla AmoscóteguiFaustino Rodríguez-San Pedro →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906
← Alejandro San Martín y SatrústeguiPedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui →
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
6 juliol 1906 – 30 novembre 1906
← Alejandro San Martín y SatrústeguiPedro Rodríguez de la Borbolla Amoscótegui →
Senador al Senat espanyol
1893 – 1923
Circumscripció electoral: Universitat de València
Diputat al Congrés dels Diputats
12 abril 1886 – 29 desembre 1890
← Eduardo Maestre ToviaJosep Maria Ruiz de Lihory i Pardines →
Circumscripció electoral: Alzira
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, metge, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Fusionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolComte (1920–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Científic

modifica

Després d'estudiar Medicina en la Universitat Central de Madrid obté la càtedra de Patologia en la Universitat de Santiago de Compostel·la en 1875 i la de Terapèutica en la Universitat de València en 1877, es trasllada a Madrid en 1888 en obtenir la càtedra d'Higiene Privada i Pública a la Universitat Central passant en 1891 a la de Patologia Mèdica.

Va tenir un important protagonisme durant l'epidèmia de còlera que va assolar Espanya en 1885 i en la qual va implantar, seguint les teories de Koch i del doctor Ferran, la vacunació massiva de la població.

En 1894 va ser nomenat director de l'Institut Nacional de Bacteriologia i d'Higiene; en 1898 va passar a ser vocal del Reial Consell de Sanitat, càrrec que repetiria el 1905, el 1915 seria nomenat president de l'Institut d'Higiene Escolar, i el 1927 conseller del Reial Consell de Sanitat.

Va ser president de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, de la Reial Acadèmia de Ciències i de l'Acadèmia de Belles arts.

Entre les seves obres científiques destaquen Tratado elemental de terapéutica (1877), Tratado de patología general (1885-1886) i La inoculación preventiva contra el cólera morbo asiático.

Polític

modifica

Afiliat al Partit Liberal iniciarà la seva carrera política en obtenir una acta de diputat en les eleccions de 1886 per la circumscripció de València per a, el 1893, passar al Senat representant la Universitat de València fins que el 1908 és nomenat senador vitalici; va arribar a vicepresidir la Cambra Alta el 1910 i 1911.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 6 de juliol i el 4 de desembre de 1906 en un gabinet presidit per José López Domínguez el qual li va permetre impulsar la fundació, el 1907, de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques. Aquesta mateixa cartera ministerial tornaria a exercir-la entre el 3 d'abril de 1911 i el 12 de març de 1912, en aquesta ocasió en un Govern Canalejas.

Ministre

modifica

Fou dues vegades ministre de Marina, la primera d'elles entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913 sota la presidència del Comte de Romanones en què se li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Naval amb distintiu blanc; i posteriorment entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en aquesta ocasió en un gabinet García Prieto.

Igualment va ser ministre d'Estat entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917 i ministre de Governació entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en sengles gabinets presidits novament pel Comte de Romanones; i finalment ministre de Foment entre el 12 de desembre de 1919 i el 14 de febrer de 1920 en un govern Allendesalazar. Així mateix va ser conseller d'Estat entre 1918 i 1920.

Altres mèrits

modifica

El 1910 li va ser concedida la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons XII i després de jubilar-se el 1920 va seguir com a catedràtic numerari de la Facultat de Medicina de la Universitat Central i se li va atorgar el títol de comte de Gimeno, per a si, els seus fills i els successors legítims.

El 1923 va actuar com a delegat d'Espanya en la Quarta Assemblea de la Societat de les Nacions, celebrada a Ginebra el 3 de setembre; el 1930 va ser designat comissari regi, president del Consell d'Administració del Canal d'Isabel II.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Alejandro San Martín y Satrústegui
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

(juliol-novembre) 1906
Succeït per:
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Precedit per:
Pedro Rodríguez de la Borbolla
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1906-1907
Succeït per:
Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per:
Amós Salvador Rodrigáñez
Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1911- 1912
Succeït per:
Faustino Rodríguez-San Pedro
Precedit per:
José Pidal Rebollo
Ministre de Marina
 

1912-1913
Succeït per:
Santiago Alba Bonifaz
Precedit per:
Manuel de Flórez y Carrió
Ministre de Marina
 

1917-1918
Succeït per:
José Pidal Rebollo
Precedit per:
Miguel Villanueva Gómez
Ministre d'Estat
 

1916-1917
Succeït per:
Juan Alvarado y del Saz
Precedit per:
Luis Silvela y Casado
Ministre de la Governació
 

1918-1919
Succeït per:
Antonio Goicoechea Cosculluela
Precedit per:
Abilio Calderón Rojo
Ministre de Foment
 

(març-desembre)1922
Succeït per:
Manuel Allendesalazar y Muñoz de Salazar
Premis i fites
Precedit per:
Francisco Javier Santero y Van Baumberghem
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina
Medalla 12

1910-1936
Succeït per:
Francisco Luque Beltrán
Precedit per:
Daniel de Cortázar Larrubia
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira c

1927-1936
Succeït per:
Pedro Sainz Rodríguez
Precedit per:
José Gómez Ocaña
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 23

1919-1936
Succeït per:
Antonio García Varela