José Pidal Rebollo

José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític

José Pidal Rebollo

Biografia
Naixement	6 juny 1849 San Fernando (província de Cadis)
Mort	4 maig 1920 (70 anys) Madrid
Ministre de Marina
3 d'abril de 1911 – 31 de desembre de 1912
← Diego Arias de Miranda y Goytia Amalio Gimeno Cabañas →
20 de juliol de 1918 – 3 de setembre de 1918
← Amalio Gimeno Cabañas Augusto Miranda y Godoy →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Almirall de l'Armada Espanyola
Partit	Partit Liberal Fusionista
Carrera militar
Rang militar	Capità General de l'Armada Espanyola
Conflicte	Guerra del Rif
Premis
Gran Creu de Sant Hermegild Gran Creu del Mèrit Naval, distintiu blanc Gran Creu del Mèrit Militar Gran Oficial de la Legió d'Honor
Llista Ministre de Marina Senador del Regne

Ingrés en l'armada

Va ingressar en el Col·legi Naval Militar, en 1862, al desembre de 1863, finalitza la seva estada en el col·legi naval com guàrdiamarina de segona classe, i embarca en diversos vaixells, per acabar els seus estudis.

En 1866, és ascendit a guardiamarina de primera classe. En 1868 va participar en la batalla d'Alcolea, en el qual va demostrar el seu heroisme i per això se li va atorgar l'ocupació de Capità de l'Exèrcit.

Servei en el Pacífic

En 1869, se'l va ascendir al grau d'alferes de navili, va passar a les Filipines, i en l'acció de Joló, pel seu mèrits en combat, se li va ascendir a l'ocupació de Comandant de l'Exèrcit.

En 1875, se li va ascendir a l'ocupació de tinent de navili de segona classe, amb el qual va romandre en aquell arxipèlag, manant successivament, els canoners Pampanga, Balanguigui i Paragua, i va estar en aquests mars per espai d'una mica més de deu anys.

Va passar destinat a l'estació naval de Bongao, on hi va romandre com a comandant, dels vapors de rodes Gaditano, Kliper i Nautilus, així com el canoner-torpeder Nueva España.

En 1887, se li va ascendir a l'ocupació de tinent de navili de primera classe, i va ser destinat a les illes Carolines Orientals, com a cap de la divisió naval formada pel creuer Velasco i el canoner Quirós, més el creuer auxiliar Alfonso XIII.

De tornada a la península

En de 1894 fou ascendit a capità de fragata, passant a manar la Fragata blindada Numancia. Va romandre un temps al comandament del vaixell i després va ser destinat a serveis en terra, com el de Comandant de Marina d'Almeria i Eivissa.

En 1905, va ascendir a l'ocupació de capità de navili, amb el qual va tornar a prendre el comandament de la Numància, transformada en 1896 en cuirassat guardacostes, en desembarcar d'aquest comandament se li va destinar, com a Comandant de Marina de Palma i com a Cap de l'Escola d'Aplicació.

En 1910 fou ascendit a capità de navili de primera classe, i fou destinat a arsenals i dependències de l'armada, entre altres, de secretari de la comandància general de l'Arsenal de la Carraca.

Senador, ministre i cap de l'estat major

En 1911, va ser nomenat Senador vitalici, en representació de la Corona. En 1912, va ascendir a vicealmirall i se li va atorgar el comandament de l'esquadra d'Instrucció, enarborant la seva insígnia indistintament, en els creuers Carlos V i Cataluña. En deixar aquest comandament, fou nomenat Segon Cap d'Estat major Central, i posteriorment, Cap de l'Arsenal de la Carraca.

Amb aquesta ocupació, va ser designat per exercir la cartera del Ministeri de Marina en el govern de José Canalejas y Méndez, en el qual va romandre poc temps, per la qual cosa es va reincorporar al seu càrrec de comandant general a l'Arsenal de Cadis.

Va ser cridat de nou a Madrid i nomenat Cap de la Jurisdicció de Marina en la Cort i al mateix temps, Conseller d'Estat. El 12 de desembre de 1914, va ser ascendit a almirall i el 16 de gener de 1915, va rebre nomenament de Cap de l'Estat Major Central.

Va romandre en aquest càrrec fins al seu ascens a Capità General de la Reial Armada en 1918, moment en el qual fugaçment, va tornar a ocupar la cartera de marina en el tercer govern d'Antoni Maura i Montaner. Va morir a Madrid, el 4 de maig de 1920, en l'exercici del seu comandament.

Condecoracions

Estava en possessió entre altres de les següents condecoracions:

• 2 Creus de primera Classe al Mèrit Naval amb distintiu Rojo, pel seu demostrat valor en les accions de guerra de Joló, dels anys de 1882 i 1883
• Creu de Sant Hermenegild, així com la Placa i la Gran Creu
• Gran Placa d'Honor i Mèrit de la Creu Roja
• Gran Oficial de la Legió d'Honor;
• Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu Blanc, atorgada per l'ocupació de Larraix i Alcázar.

Enllaços externs

• José Pidal y Rebollo a todoavante.es

Càrrecs públics
Precedit per: Diego Arias de Miranda y Goytia Amalio Gimeno y Cabañas	Ministre de Marina 1911-1912 (juliol-setembre) 1918	Succeït per: Amalio Gimeno y Cabañas Augusto Miranda y Godoy