Eduardo Sanz y Escartín

Eduardo Sanz y Escartín
Biografia
Naixement	8 desembre 1855 ; Pamplona (Navarra)
Mort	28 maig 1939 (83 anys); Sant Sebastià (Guipúscoa)
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
	10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Ministre de Treball d'Espanya
	13 març 1921 – 14 agost 1921 ; ← Carlos Cañal y Migolla – Leopoldo Matos y Massieu →
Governador del Banc d'Espanya
	18 octubre 1919 – març 1921 ; ← Manuel Allendesalazar Muñoz – José Maestre Pérez →
Governador civil de Barcelona
	18 setembre 1917 – 7 desembre 1917 ; ← Leopoldo Matos y Massieu – Ramón Auñón y Villalón →
Governador civil de la província de Madrid
	30 gener 1914 – 18 desembre 1915 ; ← Vicente Cabeza de Vaca y Fernández de Córdoba – Fernando Merino Villarino →
Senador al Senat espanyol
	11 octubre 1903 – 15 setembre 1923 ; Circumscripció electoral: Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Governador civil de Barcelona
	29 juliol 1899 – 30 maig 1900 ; ← José Marina Vega – Joan Dorda i Morera →
Dades personals
Formació	Universitat Central (–1880); Universitat de Saragossa
Activitat
Ocupació	sociòleg, polític, economista
Partit	Partit Liberal Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques ; Instituto de Reformas Sociales (vocal, vicepresident, president)
Altres
Títol	Comte
Premis
	(1926) Medalla al Mèrit en el Treball ;

Severiano Eduardo Sanz y Escartín (Pamplona, gener de 1855 - Sant Sebastià, 28 de maig de 1939) fou un sociòleg i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII.

Biografia

De molt jove va viatjar per Amèrica del Sud, i quan tornà el 1876 es va licenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa i en Dret per la Universitat de Madrid. En 1884 ingressa en la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i com a membre del Partit Conservador nomenat governador civil de Granada i posteriorment de Barcelona.^[1]

Comte consort de Lizárraga, va ser senador en representació de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques entre 1903 i 1923,^[2] en 1927 va passar a l'Assemblea Nacional Consultiva com a representant per dret propi.^[3]

President de l'Institut de Reformes Socials, també fou governador del Banc d'Espanya entre 1919 i 1921 i ministre de Treball entre el 13 de març i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet que va presidir Manuel Allendesalazar.

Ha estat autor de diversos llibres, treballs, discursos i conferències. Va col·laborar a publicacions com Ateneo, Revista de España i Revista Contemporánea. També fou president de l'Institut Internacional de Sociologia.

Obres

Ensayo crítico sobre el imperio de Carlomagno (1879)
La cuestión económica (1890)
El Estado y la reforma social (1893)
F. Nietzche y el anarquismo intelectual (1898)
Indicaciones acerca de la doctrina evolucionista… (1898)
La transformación del Japón (1902)
Naturaleza y Sociedad (1903)

Referències

Bibliografia

José Luis Monereo Pérez, El catolicismo social conservador: Eduardo Sanz y Escartín, Editorial Comares, Granada, 2010, 276 pàgs.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Sanz y Escartín

Biografia detallada Arxivat 2015-01-05 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: José Marina Vega	Governador Civil de Barcelona 1899-1900	Succeït per: Joan Dorda i Morera
Precedit per: Leopoldo Matos y Massieu	Governador Civil de Barcelona set-des. 1917	Succeït per: Ramón Auñón y Villalón
Precedit per: Manuel Allendesalazar Muñoz	Governador del Banc d'Espanya 1919-1921	Succeït per: José Maestre Pérez
Premis i fites
Precedit per: Carlos Cañal y Migolla	Ministre de Treball març-agost 1921	Succeït per: Leopoldo Matos y Massieu
Precedit per: Carlos María Perier y Gallego	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 19 1893-1939	Succeït per: Ramón Serrano Suñer

[1] Biografia a l'Enciclopèdia Auñamendi

[2] Fitxa del Senat

[3] Fitxa del Congrés dels Diputats

[1]

[2]

[3]