Ramón Auñón y Villalón
Ramón Auñón y Villalón (Morón de la Frontera, 25 d'agost de 1844 - Madrid, 20 de maig de 1925)[1] va ser un marí militar i polític espanyol, marquès de Los Pilares.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1844 Morón de la Frontera (Província de Sevilla) |
| Mort | 20 maig 1925 (80/81 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de San Justo |
 Governador civil de Barcelona | |
| 7 desembre 1917 – 20 gener 1918 ← Eduardo Sanz y Escartín – Carlos González Rothwoss → | |
 Senador del Regne | |
| 21 octubre 1911 – 1923 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
| Senador del Regne | |
| 24 setembre 1905 – desembre 1907 Circumscripció electoral: Cadis | |
 Ministre de Marina | |
| 18 maig 1898 – 4 març 1899 ← Segismundo Bermejo y Merelo – José Gómez-Imaz Simón → | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 30 març 1893 – 17 agost 1905 Circumscripció electoral: Cadis | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | mariner, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
| Premis | |
Biografia
modificaIngressà a la Marina en 1855 i participà en combat per primer cop al bombardeig de Larraix en 1860. Com a militar va combatre en les guerres d'Àfrica, de la Restauració dominicana (1864) i en la Guerra de Cuba.[2] Va arribar a ser ministre de Marina en 1898 sota govern de Sagasta, substituint Segismundo Bermejo, el dia 18 de maig.[3] Durant el seu mandat com a ministre de Marina va ordenar l'atac per part de l'armada espanyola de ciutats costaneres americanes, encara que finalment acabaria cancel·lant l'ordre.[4] Va recolzar l'ordre de Ramón Blanco de treure la flota del port de Santiago de Cuba, amb la consegüent derrota a les mans de l'armada nord-americana, en la qual es va conèixer com a batalla naval de Santiago de Cuba. Va justificar aquesta decisió com «una qüestió d'honor», preferint la derrota a la rendició.[5]
Va ser una persona a la qual es va tenir en bona estima a la ciutat de Cartagena.[6] Va morir el 20 de maig de 1925, sent enterrat a les 16:00 h de l'endemà al cementiri de San Justo, en una cerimònia a la qual va acudir el general Valerià Weyler.[7]
Referències
modifica- ↑ Pascual, 1999, p. 37-38.
- ↑ Pascual, 1999, p. 37.
- ↑ Tucker, 2009, p. 34-35.
- ↑ Tucker, 2009, p. 35.
- ↑ Keenan, 2001, p. 25.
- ↑ Pérez Rojas, 1986, p. 36.
- ↑ La Correspondencia Militar «Muerte del almirante marqués de Pilares». La Correspondencia Militar [Madrid], 14.200, 21-05-1925. ISSN: 1132-6441.
Bibliografia
modifica- Keenan, Jerry. Encyclopedia of the Spanish-American & Philippine-American Wars (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 467. ISBN 9781576070932.
- Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p. 220. ISBN 9788479602475.
- Pérez Rojas, Javier. Cartagena, 1874-1936 (transformación urbana y arquitectura). EDITUM, 1986, p. 189. ISBN 9788475640389.
- Tucker, Spencer. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars: A Political, Social, and Military History, Volumen 1 (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 993. ISBN 9781851099511.
Enllaços externs
modifica
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Segismundo Bermejo y Merelo |
Ministre de Marina_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1898-1899 |
Succeït per: José Gómez-Imaz Simón |
| Precedit per: Eduardo Sanz y Escartín |
Governador Civil de Barcelona 1917-1918 |
Succeït per: Carlos González Rothwos |