Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda (Trubia, Oviedo, 31 de gener de 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i polític asturià, ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Plantilla:Infotaula personaManuel González-Hontoria y Fernández Ladreda

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Manuel González-Hontoria y Fernández-Ladreda Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1878 Modifica el valor a Wikidata
Trubia (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1954 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
14 agost 1921 – 8 març 1922
← Salvador Bermúdez de Castro y O'LawlorJoaquín Fernández Prida →
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
15 abril 1919 – 20 juliol 1919
← Álvaro Figueroa y Torres MendietaSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor →
Diputat al Congrés dels Diputats
17 abril 1916 – 2 octubre 1920
← Augusto González-Besada y MeinJoaquim Salvatella i Gibert →
Circumscripció electoral: Alcoi
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióDiplomàtic
PartitPartit Conservador
Membre de
Família
FillsGuadalupe González-Hontoria Modifica el valor a Wikidata
PareJosé González Hontoria Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascut el 31 de gener de 1878 a Trubia, era fill del Mariscal de Camp i Brigadier de l'Armada Espanyola José González Hontoria. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on vencé el republicà Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es presentà pel Partit Conservador maurista, però fou vençut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. En 1921 va passar al Senat com a senador vitalici. Va ser també Gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfonso XIII.

Va ser ministre d'Estat entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919,[1] en un govern presidit per Antoni Maura cartera que tornaria a ocupar entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922[1] en un nou gabinet Maura.

Com a diplomàtic va participar en la Conferència d'Algesires (1906), i en la negociació del tractat hispano-francès de 1912. És autor d'un Tratado de Derecho Internacional i El protectorado francés en Marruecos.

Després de la Guerra Civil Espanyola va formar part del comitè monàrquic fundat al març de 1943 per promoure la causa del pretendent al tron Joan de Borbó enfront del general Franco que es negava a abandonar el poder i donar pas a la restauració de la monarquia.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 De Urquijo y Goitia, 2008, p. 248.
  2. Heine, Hartmut. La oposición política al franquismo. De 1939 a 1952. Grijalbo: Crítica, 1983, p. 268. ISBN 84-7423-198-1. 

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Ministre d'Estat
 

(abril-setembre) 1919
1921-1922
Succeït per:
Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Joaquín Fernández Prida
Premis i fites
Precedit per:
Rafael Marín Lázaro
 
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1927-1959
Succeït per:
Pablo Garnica y Echevarría