Obre el menú principal


Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi política i econòmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou el Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Eduardo Dato e Iradier, però les dues fraccions del Partit Liberal dirigides per García Prieto i Romanones, en conjunt, van obtenir més vots.

Infotaula d'esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1918
Tipus eleccions generals espanyoles
Data 24 febrer 1918
Estat Espanya
Jurisdicció Espanya
Càrrec a elegir president del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats
Elegit Manuel García Prieto
Modifica les dades a Wikidata

Com a novetat, cal destacar la presentació d'una Aliança d'Esquerres, formada pel Partido Reformista (9 diputats), Federación Republicana (10 escons), PSOE (6 escons), Partit Republicà Català (4 escons), Partit Republicà Radical (2 escons), PURA (un escó), Partit Republicà Democràtic Federal (un escó) i republicans catalanistes independents (2 escons), que intentaren presentar una alternativa al turnisme sota la direcció de Melquíades Álvarez. Només va obtenir 35 escons, però amb cert ressò a Catalunya.

Fou elegit president del Congrés el liberal demòcrata Miguel Villanueva i president del Senat Alejandro Groizard. El cap de govern fou Antoni Maura, qui va dirigir un govern de concentració amb conservadors, liberals i de la Lliga. El 9 de novembre fou substituït per un govern de concentració de les forces liberals dirigit per Manuel García Prieto, però als 26 dies va dimitir i el 5 de desembre es formà un nou govern dirigit pel comte de Romanones, qui el gener de 1919 va suspendre les garanties constitucionals. El 15 d'abril de 1919 fou destituït i es convocaren noves eleccions.

Composició de la CambraModifica

Resultats per circumscripcionsModifica

CatalunyaModifica

Illes BalearsModifica

País ValenciàModifica

Enllaços externsModifica