Salvador Albert i Pey

Polític i escriptor català.

Salvador Albert i Pey (Palamós, Baix Empordà, 2 de desembre de 1868[1] - Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 1944) va ser un polític i escriptor català.[2]Fill de Joan Albert i Gubert natural de La Bisbal d'Empordà i de Dolors Pey i Llobet de Sant Llorenç de Morunys. Es va casar l'any 1891a Sant Feliu de Guíxols amb Aurora Sala i Albert.[3]

Infotaula de personaSalvador Albert i Pey
Nom original(ca) Salvador Albert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1868 Modifica el valor a Wikidata
Palamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 2 maig 1933 (renúncia)
Circumscripció electoral: Girona
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
18 juny 1910 – 15 setembre 1923
← Juli Marial i Tey
Circumscripció electoral: la Bisbal d'Empordà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPeriodista, polític i escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Federal Nacionalista Republicana
Esquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la Modifica el valor a Wikidata

Acció políticaModifica

Estudià dret, però no acabà la carrera. De jove va militar en el republicanisme possibilista, representat primer per la UFNR i després pel Partit Republicà Català. A les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914 fou elegit diputat per La Bisbal, fent-se famós a tot el país per superar el que en principi era el gran favorit, Francesc Cambó.[2] Gràcies als electors de Sant Feliu de Guíxols, que el van triar massivament, va anar revalidant l'acta de diputat a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. En aquestes conteses sovint participava de coalicions republicanes, d'esquerres i catalanistes. Juntament amb Joaquim Salvatella formava part de l'anomenat "baluard empordanès" per la fidelitat que els mostraven els seus electors.[2]

Proclamada la Segona República Espanyola, fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 per ERC, essent el candidat amb més vots de tota la província de Girona. Just després fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-1934).[2] Després de la guerra civil espanyola va romandre empresonat a Girona a la mateixa cel·la que Carles Rahola i Llorens, i fou alliberat poc abans de morir.

ObresModifica

Van destacar els seus estudis sobre Amiel i Ibsen i col·laborà a la Revista de Catalunya, La Publicitat, La Jornada, i El Imparcial de Madrid.[2] També va escriure poemes molt influïts per Joan Maragall

Poesia

Novel·la

Teatre

  • El despertar d'un cor, (1896)

Assaig

Fons personalModifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Consta de 40 cartes de Salvador Albert i Pey adreçades a Encarnació Gimeno entre 1929 i 1942. Inclou també 3 cartes d'Aurora Sala, esposa de Salvador Albert, i 1 cara de Salvador Albert a Joan Borrell i Nicolau (1931). El contingut de la correspondència és privat.[5]

ReferènciesModifica

  1. «Baptismes (1866-1879). Pàg.48». Arxiu Diocesà de Girona-Llibres parroquials de Santa Maria de Palamós, 02-12-1868. [Consulta: 1r febrer 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 20
  3. «Matrimonis (1881-1891). Pàg.575». A.D.G. Llibres Parroquials de Sant Feliu de Guíxols, 05-02-1891. [Consulta: 1r febrer 2020].
  4. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1924, document 219
  5. «Salvador Albert i Pey». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].

Enllaços externsModifica