Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Salvatella i Gibert (Barcelona, 19 de novembre de 1881 - Madrid, 4 de juny de 1932[1]) fou un advocat i polític català.

Infotaula de personaJoaquim Salvatella i Gibert
Joaquín Salvatella.JPG
Nom original(es) Joaquín Salvatella
Biografia
Naixement19 novembre 1881
Barcelona
Mort4 juny 1932 (50 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
2 de novembre de 1905 – 16 de març de 1916
CircumscripcióFigueres

9 de novembre de 1916 – 2 d'octubre de 1920
← -
- →
CircumscripcióGranada

24 de desembre de 1920 – 15 de setembre de 1923
- →
CircumscripcióAlcoi
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
7 de desembre de 1922 – 15 de setembre de 1923
PresidentManuel García Prieto

5 de desembre de 1918 – 15 d'abril de 1919
PresidentÁlvaro Figueroa y Torres Mendieta
Activitat
OcupacióPolític
PartitUFNR
Partit Liberal
Modifica les dades a Wikidata
Salvatella vist per Ramon Casas (MNAC).

BiografiaModifica

Joaquim Pau Pere Salvatella i Gibert va néixer al carrer del Baluard de Barcelona, segon fill de Joaquim Salvatella i Buxó i de Carme Gibert i Serra, natural de Tossa de Mar.[2]

Després d'estudiar a la Universitat de Barcelona, va treballar com passant de Josep Maria Vallès i Ribot i es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal. Fou elegit diputat per Figueres en representació del Partit Republicà Federal a les eleccions de 1905 i 1907. En 1910, va presidir la minoria de la conjunció entre republicans i socialistes i va ser un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana amb la qual concorrerà a les eleccions de 1910 i 1914 per la mateixa circumscripció territorial (província de Girona); com a tal va signar el 1914 el Pacte de Sant Gervasi, que va suposar la derrota del partit i perdre l'acta de diputat. En 1916 s'instal·la a Madrid i s'uní al Partit Liberal (fracció del comte de Romanones) amb el qual novament serà diputat en les eleccions de 1916, per Granada, 1918 i 1919, per Guadalajara, i 1920 i 1923, pel districte d'Alcoi.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 5 de desembre de 1918 i el 15 d'abril de 1919 en el govern que va presidir el Comte de Romanones. Entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 tornaria a ocupar la cartera ministerial sota la presidència de Manuel García Prieto. En 1923, a l'instaurar-se la dictadura del general Primo de Rivera va abandonar la política. El 1930 fou jutjat pel fet d'haver acusat Alfons XIII d'ésser l'instigador del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.[3] Va resultat absolt dels càrrecs.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Los políticos que mueren - Fallecimiento del ex ministro Don Joaquín Salvatella». La Voz [Madrid], 06-06-1932, pàg. 4.
  2. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, número de registre 5972. El primer fill, nascut el 27 de gener de 1880, es deia Joan Joaquim Josep. El nom Joaquim, el del pare, es repetia en tots dos germans.
  3. Mendoza 1995: p. 194

BibliografiaModifica

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 

Enllaços externsModifica

Càrrecs públics
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1918 - 1919
Succeït per:
César Silió y Cortés
Precedit per:
Isidoro de la Cierva y Peñafiel
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1922 - 1923
Succeït per:
Alfonso Pérez Gómez-Nieva