Josep Maria Vallès i Ribot
Josep Maria Vallès i Ribot (Barcelona, 18 de juliol de 1849 - Vallvidrera, Barcelonès 1911)[1][2] fou un polític republicà català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
Biografia
modificaFill de Joan Vallès i Tutuach fabricant de productes químics al Carrer Tallers, 61 i Josefa Ribot i Fontseré.[3] Estudià dret criminal a Barcelona, i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid, i esdevingué un dels advocats més prestigiosos de la seva època. Des de molt jove milità al Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall. El 1873 fou elegit diputat a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola.[4]
El 1882 formà part del Consell Federal Espanyol i el 1883 ocupà la vicepresidència del Consell Regional Català, que va aprovar el projecte de Constitució per a l'Estat Català, de la redacció del qual havia estat encarregat ell. En aquest mateix Congrés va ser elegit president del Consell Regional, i representà diversos districtes catalans a les Corts de Madrid des de 1872 fins a la seva mort.
Fundà els periòdics republicans El Federalista, La Voz de Cataluña i La Región Catalana. El 1898 fou empresonat per oposar-se a l'embarcament de tropes cap a la Guerra de Cuba. El 1903 es va unir a la Unió Republicana de Nicolás Salmerón, i a la mort de Francesc Pi i Margall esdevingué el líder més destacat del federalisme català,[5] alhora que protestà enèrgicament quan foren prohibides les societats obreres.
Sensible la reivindicació catalanista, el 1905 representà el seu partit, que presidí a la mort de Salmerón, dins la Solidaritat Catalana. El 1910 va promoure la fusió de diferents grups federalistes i catalanistes d'esquerra que doneria lloc a la Unió Federal Nacionalista Republicana, de la qual fou president fins a la seva mort.[6]
Obres
modifica- La asociación, el municipio, el cantón y la federación (1872)
Referències
modifica- ↑ «Hemeroteca de La Vanguardia dia 2 d'agost de 1911.Pàg.1.Esquela». La Vanguardia, 02-08-1911. [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Naixements. 1849. Llibre 3. Registre núm.35.
- ↑ «esquela Josefa Ribot Fontseré». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1878, No. 230 (28 agosto 1878) Ed. Tarde, 28-08-1878, pàg. 5821.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724.
- ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Republicanismos y Federalismos en la España del siglo XIX. El Federalismo catalán». : Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales, 6 (Ejemplar dedicado a: Pi y Margall y el Federalismo en España), 2001, pàg. 31-56 [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ Izquierdo Ballester, Santiago «El nacionalisme republicà a Catalunya (1904-1910)». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXIII, 2012, pàg. 19-63. DOI: 10.2436/20.1001.01.82 [Consulta: 25 juliol 2015].
Bibliografia
modifica- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282 pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5.
- Madrenas, José María. Un Político fin de siglo : notas biográficas sobre el personaje don José María Vallés y Ribot, federal, jesuita y masón. Barcelona: Establecimineto tipográfico de Timoteo Susany, 1893, p. 56 pp..