Julio Burell y Cuéllar

Julio Burell y Cuéllar (Iznájar, 1 de febrer de 1859 - Madrid, 21 de febrer de 1919) fou un periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, i ministre de la Governació durant el regnat d'Alfons XIII

Plantilla:Infotaula personaJulio Burell y Cuéllar
Imatge
Julio Burell, fotografiat per Manuel Compañy vers 1903. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r febrer 1859 Modifica el valor a Wikidata
Iznájar (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 de juny de 1910 – 2 de gener de 1911

9 de desembre de 1915 – 19 d'abril de 1917

9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
  Ministre de Governació
19 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPeriodista i polític
PartitPartit Liberal
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis

Carrera política

modifica

Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Coruña a les eleccions generals espanyoles de 1886. a l'any 1896 ocuparia un escó representatiu de Pontevedra i el 1903 novament de La Corunya. Des de llavors i fins al 1918 tingué un escó per la província de Jaén.[1]

Va ser governador civil de Toledo entre el 6 de desembre del 1900 i el 13 de març del 1901. Els anys 1906 i 1909 fou Director General d'Obres Públiques. Després fou Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 9 de juny de 1910 i el 2 de gener de 1911 amb José Canalejas y Méndez repetiria al capdavant d'aquesta cartera ministerial entre el 9 de desembre de 1915 i el 19 d'abril de 1917 en el govern d'Álvaro Figueroa y Torres Mendieta i entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 amb el de Manuel García Prieto.[2]

També va ser ministre de la Governació entre el 19 d'abril i l'11 de juny de 1917 en un govern de Manuel García Prieto.[3]

Carrera periodística

modifica

Com a periodista va treballar a El Progreso i El Heraldo, i va fundar el 1904 El Gráfico, el primer diari il·lustrat amb fotografies que va haver-hi a Espanya. En aquests anys va travar amistat amb diversos escriptors del 98. Val a dir que de la seva amistat amb Valle Inclán - a qui va proporcionar més d'una prebenda en l'Administració- queda el personatge del ministre, inspirat en ell, a Luces de Bohemia;[4] de la qual va mantenir amb Pío Baroja la referència al viatge a Toledo que apareix en la novel·la Camino de Perfección. També fou acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el 1919, encara que no va prendre possessió a causa de la seva mort.

Referències

modifica
Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Rafael Andrade Navarrete
Álvaro Figueroa y Torres Mendieta
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
 

1910 - 1911
1915-1917
(nov.-des.) 1918
Succeït per:
Amós Salvador Rodrigáñez
José Francos Rodríguez
Joaquim Salvatella i Gisbert
Precedit per:
Joaquín Ruiz-Giménez
Ministre de Governació
 

(abril-juny) 1917
Succeït per:
José Sánchez Guerra y Martínez
Premis i fites
Precedit per:
José Echegaray y Eizaguirre
 
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira e

1919
Succeït per:
Gabriel Maura Gamazo