Gabriel Maura Gamazo

Gabriel Maura Gamazo (Madrid, 1879 - 1963) fou un polític i historiador espanyol. Era fill d'Antoni Maura i Montaner, polític i president del govern espanyol en diverses ocasions amb Alfons XIII. Es va casar amb la V Comtessa de la Mortera, i va ser nomenat I Duc de Maura.

Infotaula de personaGabriel Maura Gamazo
Gabriel Maura Gamazo, de Kaulak.jpg
Gabriel Maura Gamazo, retratat per Kaulak
Biografia
Naixement1879
Madrid
Mort1963
Madrid
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
5 de febrer de 1904 – 10 de gener de 1918
CircumscripcióCalataiud
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de Treball
18 de febrer de 1931 – 14 d'abril de 1931
PresidentJuan Bautista Aznar-Cabañas
Activitat
OcupacióHistoriador i polític
PartitPartit Liberal Conservador
Família
CònjugeJulia Herrera y Herrera
FillsJulia Maura
María del Carmen Maura y Herrera
ParesAntoni Maura i MontanerConstancia Gamazo (en) Tradueix
GermansConstancia Maura Gamazo (en) Tradueix, Susana Maura Gamazo (en) Tradueix, Miguel Maura Gamazo i Honorio Maura Gamazo
ParentsGermán Gamazo y Calvo (avi)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916,[1] representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, en la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici en 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà, Miguel Maura Gamazo, va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.

Va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola. Va presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol des d'abril de 1915 fins a la seua renúncia, al maig de 1920.

La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.

Obra historiogràficaModifica

  • Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
  • Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
  • Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
  • El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
  • Por qué cayó Alfonso XIII. En col·laboració con Melchor Fernández Almagro. 1948.
  • Dolor de España.
  • María Luisa de Orleans, reina de España.
  • Documents inèdits al·lusius a les acaballes de la Casa d'Àustria.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabriel Maura Gamazo


Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Sangro y Ros de Olano
Ministre de Treball
 

1931
Succeït per:
Francisco Largo Caballero
Precedit per:
Francisco García Molina
President de la R.F. Espanyola de Futbol
1915-1920
Succeït per:
Luis Argüello Brague
Premis i fites
Precedit per:
Marcelino Menéndez Pelayo
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 22

1912-1963
Succeït per:
Jaime Oliver Asín
Precedit per:
Julio Burell y Cuéllar
 
Reial Acadèmia de la Llengua
Cadira e

1920-1963
Succeït per:
Julio Guillén Tato