Obre el menú principal

José García-Berlanga Pardo

polític espanyol

José García-Berlanga Pardo (Utiel, 1886- 1952) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República Espanyola.

Infotaula de personaJosé García-Berlanga Pardo
Biografia
Naixement 1886
Utiel
Mort 1952
Utiel
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de març de 1914 – 2 d'octubre de 1920

30 de maig de 1923 – 15 de setembre de 1923
Districte Requena
Escut de la Província d'Alacant.svg  Governador civil d'Alacant
20 d'abril de 1931 – 22 d'abril de 1931
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció València
Dades personals
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Advocat
Partit PURA
Unió Republicana
Família
Fills Luis García Berlanga
Pare Fidel García Berlanga
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

És fill del polític Fidel García Berlanga i pare del cineasta Luis García Berlanga. Llicenciat en dret per la Universitat de València, fou empresari del sector vitícola. Militant del Partit Liberal, fou diputat pel districte de Requena a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1916,[1] 1918, 1919 i 1923, formant part de la fracció de Manuel García Prieto.[2]

Fou també diputat per València pel PURA a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Durant uns dies de 1931 també va ser governador civil d'Alacant.[3] Va revalidar el seu escó a les eleccions generals espanyoles de 1936 com a representant d'Unió Republicana, que formava part del Front Popular. Tot i això, en esclatar la guerra civil espanyola fou perseguit per la FAI de Requena i hagué d'amagar-se primer a València i després a Tànger. En acabar la guerra fou condemnat a mort, però li fou commutada la pena i va romandre a la presó fins al 1952..[4]

ReferènciesModifica

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats on apareix com "José García Pardo"
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Serrallonga i Urquidi, Joan «El aparato provincial durante la Segunda República. Los gobernadores civiles, 1931-1939». Hispania Nova: Revista de historia contemporánea, 2007. ISSN: 1138-7319.
  4. Giovanna Zanella «Ennio Flaiano y Rafael Azcona : historia de un universo compartido». Falta indicar la publicació. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2001, pàg. 163.

Enllaços externsModifica