Narcís Batlle i Baró
Narcís Batlle i Baró (1865 - 14 de setembre de 1945) fou un advocat i polític català, que exercí com a notari i fou diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1865 |
| Mort | 14 setembre 1945 (79/80 anys) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 2 març 1918 – 15 setembre 1923 Circumscripció electoral: Barcelona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Comunió Tradicionalista |
Va treballar com a notari a Barcelona, i com a tal fou qui va participar en el litigi de marca per comercialitzar el licor Calisay.[2] A començaments del segle XX fou president de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona[3] i milità en el carlisme. Fou elegit diputat jaumista dins les llistes amb la Lliga Regionalista pel districte de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Ell i Miquel Junyent i Rovira foren els ponents carlins en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919.[4] Després fou escollit novament diputat per la Comunió Tradicionalista a les eleccions generals espanyoles de 1920. A les eleccions de 1923 fou escollit novament diputat per Barcelona en una coalició dels tradicionalistes amb la Lliga Regionalista.[5][6]
A finals del 1930 encara participava en els aplecs carlins,[7] però el febrer de 1931 es va presentar en una candidatura de la Lliga encapçalada per Cambó per a les eleccions municipals de Barcelona.[8] L'any 1934 s'adherí formalment a la Lliga.[9]
Referències modifica
- ↑ «El muy ilustre señor don Narciso Batlle y Baró». Hoja oficial del lunes, 08-10-1945, pàg. 2.
- ↑ Joan Celdran Danés Gran Licor Calisay. Memòria d'un bon gust p.18
- ↑ Narcís Batlle al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya
- ↑ Ernest Benach i Pascual El projecte d'autonomia de la Mancomunitat de Catalunya del 1919 i el seu context històric, p. 30 i 155
- ↑ «Resultats de les eleccions a Catalunya». Patria, 03-05-1923, pàg. 2.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «En honor de un Caballero de la Legitimidad». El Cruzado Español, 19-12-1930, pàg. 8.
- ↑ «La candidatura de la «Lliga» per Barcelona». Diari de Vich, 13-02-1931, pàg. 3.
- ↑ Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXIX. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1960, p. 88.