Obre el menú principal

Pablo Garnica y Echevarría

polític espanyol

Pablo Garnica y Echevarría (Madrid, 28 de desembre de 1876 - Madrid, 12 de desembre de 1959) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre de Gràcia i Justícia i de Proveïments durant el regnat d'Alfons XIII. Sempre vinculat a Cantàbria,[1] va ser membre del Partit Liberal i va obtenir acta de diputat per Santander a totes les eleccions celebrades entre 1901 i 1923. El 1943 va passar a ser procurador a Corts per designació del cap de l'Estat.

Infotaula de personaPablo Garnica y Echevarría
Pablo Garnica.JPG
Pablo Garnica y Echevarría
Biografia
Naixement 28 de setembre de 1876
Madrid
Mort 12 de desembre de 1959(1959-12-12) (als 83 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Proveïments
9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
President Manuel García Prieto
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Gràcia i Justícia
12 de desembre de 1919 – 5 de maig de 1920
President Manuel Allendesalazar Muñoz
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
24 de març de 1902 – 15 de setembre de 1923
- →
Circumscripció Cabuérniga
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 21 de febrer de 1946
← -
- →
Apartat Designats pel Cap de l'Estat
Activitat
Ocupació Polític i advocat
Partit Partit Liberal
Modifica les dades a Wikidata

En l'elecció parcial celebrada el 9 de març de 1902 és triat diputat per la circumscripció de Santander, districte de Cabuérniga, obtenint 6.933 vots (tots els emesos) substituint José de Garnica y Díaz.[2] Va repetir a les eleccions de 30 d'abril de 1903, obtenint 6.702 vots dels 6.808 emesos.[3] Resulta escollit durant vuit eleccions més per aquesta circumscripció fins a les de 29 de març de 1923, abandonant el seu càrrec el 15 de setembre del mateix any.[4]

Va ser ministre de Proveïments entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 en un gabinet presidit per Manuel García Prieto. Va ser també ministre de Gràcia i Justícia entre el 12 de desembre de 1919 i el 5 de desembre de 1920 sota la presidència de Manuel Allendesalazar.

Va ser Procurador en Corts, designat pel cap de l'Estat, durant la I Legislatura, constituïdes el 16 de març de 1943.[5]

Va ser un dels disset procuradors que juntament amb altres deu personalitats signen el Manifest dels Vint-i-set, promogut pel també procurador Joan Ventosa i Calvell amb l'esperança d'una restauració monàrquica en la persona de Joan de Borbó i Battenberg i la reconstrucció del seu vell partit la Lliga Catalana.[6]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Gran Enciclopedia de Cantabria. Volumen IV.. 2002, p.110. 
Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Ventosa i Calvell
Ministre de Proveïments
 

(novembre-desembre) 1918
Succeït per:
Baldomero Argente del Castillo
Precedit per:
Pascual Amat y Esteve
Ministre de Gràcia i Justícia
 

1919 - 1920
Succeït per:
Gabino Bugallal Araujo
Premis i fites
Precedit per:
Manuel González-Hontoria
y Fernández Ladreda
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 29

1945-1959
Succeït per:
Pío Ballesteros Álava