Obre el menú principal

Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

TrajectòriaModifica

Fill de Manuel Bermúdez de Castro y Díez, ministre d'Isabel II, i de María de la Encarnación O'Lawlor y Caballero, filla petita de Joseph O'Lawlor, general espanyol nascut a Irlanda.[1] El seu cosí Richard Lalor fou un polític nacionalista irlandès. A la mort del seu pare fou II Marquès de Lema i Duc de Ripalda. Es casà el 1901 amb María Sánchez de Toca y Ballester.[2] Va ser alcalde de Madrid entre 1903 i 1904, governador del Banc d'Espanya entre 1922 i 1923, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.[3][4]

Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat pel districte de Tinéu (Astúries) i Vall-de-roures (Aragó) en les eleccions celebrades entre 1891 i 1923.[5][6] Va ser ministre d'Estat entre el 27 d'octubre de 1913 i el 9 de desembre de 1915 en un govern presidit per Eduardo Dato. Entre l'11 de juny i el 30 de novembre de 1917 tornaria a ocupar la cartera d'Estat en un gabinet presidit novament per Dada. Finalment, entre el 20 de juliol de 1919 i el 14 d'agost de 1921 tornaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat als successius governs que van presidir Sánchez de Toca, Allendesalazar i Dato.[7]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936.[8]

ObresModifica

  • Estudios históricos y críticos (1913)
  • Mis recuerdos (1881-1901) (1930)
  • De la revolución a la restauración (1927)
  • Cánovas o el hombre de estado (1931)
  • La política exterior española a principios del siglo XX (1935

ReferènciesModifica

  1. Encarnación O'Lawlor a geneall.net
  2. Fitxa a geneall.net
  3. Fitxa de la Reial Acadèmia de la Llengua
  4. Medalla 35 de la RAH
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú. 2001
  7. Biografia a xtec.es
  8. En l'Apèndix I al Dictamen de la Comissió sobre il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936 (Editora Nacional; Barcelona, 1939) els revoltats van publicar acusacions de frau i de coaccions durant les eleccions de febrer de 1936 a Càceres, La Corunya, Lugo, Pontevedra i altres províncies amb l'objectiu de legitimar el Cop d'Estat

Enllaços externsModifica