Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
 Salvador Bermúdez de Castro | |
| Nom original | (es) Salvador Bermúdez de Castro, 2º Duque de Ripalda  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r novembre 1863 Madrid |
| Mort | 20 gener 1945 (81 anys) Madrid |
 Ministre d'Estat | |
| 27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915 | |
| 11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917 | |
| 20 de juliol de 1919 – 14 d'agost de 1921 | |
| Governador del Banc d'Espanya | |
| març de 1922 – gener de 1923 | |
.svg&lang=ca){kind=small} Alcalde de Madrid | |
| 25 de juliol de 1903 – 23 de desembre de 1904 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, diplomàtic |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Fills | Salvador Bermúdez de Castro y Bernales |
| Pare | Manuel Bermúdez de Castro y Díez |
| Parents | Joseph O'Lawlor, avi matern Salvador Bermúdez de Castro y Díez, oncle patern Joaquín Sánchez de Toca Calvo, sogre |
| Premis | |
Llista
| |
Trajectòria
modificaFill de Manuel Bermúdez de Castro y Díez, ministre d'Isabel II, i de María de la Encarnación O'Lawlor y Caballero, filla petita de Joseph O'Lawlor, general espanyol nascut a Irlanda.[1] El seu cosí Richard Lalor fou un polític nacionalista irlandès. A la mort del seu pare fou II Marquès de Lema i Duc de Ripalda. Es casà el 1901 amb María Sánchez de Toca y Ballester.[2] Va ser alcalde de Madrid entre 1903 i 1904, governador del Banc d'Espanya entre 1922 i 1923, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.[3][4]
Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat pel districte de Tinéu (Astúries) i Vall-de-roures (Aragó) en les eleccions celebrades entre 1891 i 1923.[5][6] Va ser ministre d'Estat entre el 27 d'octubre de 1913 i el 9 de desembre de 1915 en un govern presidit per Eduardo Dato. Entre l'11 de juny i el 30 de novembre de 1917 tornaria a ocupar la cartera d'Estat en un gabinet presidit novament per Dada. Finalment, entre el 20 de juliol de 1919 i el 14 d'agost de 1921 tornaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat als successius governs que van presidir Sánchez de Toca, Allendesalazar i Dato.[7]
Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936.[8]
Obres
modifica- Estudios históricos y críticos (1913)
- Mis recuerdos (1881-1901) (1930)
- De la revolución a la restauración (1927)
- Cánovas o el hombre de estado (1931)
- La política exterior española a principios del siglo XX (1935
Referències
modifica- ↑ Encarnación O'Lawlor a geneall.net
- ↑ Fitxa a geneall.net
- ↑ Fitxa de la Reial Acadèmia de la Llengua
- ↑ «Medalla 35 de la RAH». Arxivat de l'original el 2014-10-18. [Consulta: 10 maig 2015].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú. 2001
- ↑ Biografia a xtec.es
- ↑ En l'Apèndix I al Dictamen de la Comissió sobre il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936 (Editora Nacional; Barcelona, 1939) els revoltats van publicar acusacions de frau i de coaccions durant les eleccions de febrer de 1936 a Càceres, La Corunya, Lugo, Pontevedra i altres províncies amb l'objectiu de legitimar el Cop d'Estat
Enllaços externs
modifica
- Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.126.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Vicente Cabeza de Vaca |
Alcalde de Madrid.svg){kind=small} 1903-1904 |
Succeït per: Gonzalo de Figueroa y Torres |
| Precedit per: Juan Navarro Reverter Juan Alvarado y del Saz Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda |
Ministre d'Estat 1913-1915 (juny-novembre) 1917 1919-1921 |
Succeït per: Miguel Villanueva Gómez Manuel García Prieto Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda |
| Precedit per: Lluís Sedó i Guichard |
Governador del Banc d'Espanya 1922-1923 |
Succeït per: Tirso Rodrigáñez y Sagasta |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Alejandro Pidal y Mon |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla n. 35  1913-1945 |
Succeït per: Ramón Carande Thovar |
| Precedit per: Julià Ribera Tarragó |
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira O  1935-1945 |
Succeït per: Félix de Llanos y Torriglia |
| Precedit per: Vicente Santamaría de Paredes |
 Medalla 13 1924-1945 |
Succeït per: Josep Maria Trias de Bes i Giró |