Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor

Salvador Bermúdez de Castro O'Lawlor (Madrid, 1 de novembre de 1863 - 20 de gener de 1945) va ser un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.

Infotaula de personaSalvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Salvador Bermúdez de Castro.JPG
Salvador Bermúdez de Castro
Nom original(es) Salvador Bermúdez de Castro, 2º Duque de Ripalda
Biografia
Naixement1 de novembre de 1863
Madrid
Mort20 de febrer de 1945(1945-02-20) (als 81 anys)
Madrid
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre d'Estat
27 d'octubre de 1913 – 9 de desembre de 1915
PresidentEduardo Dato e Iradier

11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917
PresidentEduardo Dato e Iradier

20 de juliol de 1919 – 14 d'agost de 1921
PresidentJoaquín Sánchez de Toca Calvo
Eduardo Dato e Iradier
Manuel Allendesalazar Muñoz
Escudo de España 1874-1931.svg  Governador del Banc d'Espanya
març de 1922 – gener de 1923
Coat of Arms of Madrid City (1859-1873 and 1874-1931).svg  Alcalde de Madrid
25 de juliol de 1903 – 23 de desembre de 1904
Activitat
OcupacióPolític i diplomàtic
PartitPartit Conservador
Família
PareManuel Bermúdez de Castro y Díez
ParentsJoseph O'Lawlor (avi matern)
Salvador Bermúdez de Castro y Díez (oncle patern)
Joaquín Sánchez de Toca Calvo (sogre)
Modifica les dades a Wikidata

TrajectòriaModifica

Fill de Manuel Bermúdez de Castro y Díez, ministre d'Isabel II, i de María de la Encarnación O'Lawlor y Caballero, filla petita de Joseph O'Lawlor, general espanyol nascut a Irlanda.[1] El seu cosí Richard Lalor fou un polític nacionalista irlandès. A la mort del seu pare fou II Marquès de Lema i Duc de Ripalda. Es casà el 1901 amb María Sánchez de Toca y Ballester.[2] Va ser alcalde de Madrid entre 1903 i 1904, governador del Banc d'Espanya entre 1922 i 1923, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua i de la Reial Acadèmia de la Història.[3][4]

Membre del Partit Conservador, va ser elegit diputat pel districte de Tinéu (Astúries) i Vall-de-roures (Aragó) en les eleccions celebrades entre 1891 i 1923.[5][6] Va ser ministre d'Estat entre el 27 d'octubre de 1913 i el 9 de desembre de 1915 en un govern presidit per Eduardo Dato. Entre l'11 de juny i el 30 de novembre de 1917 tornaria a ocupar la cartera d'Estat en un gabinet presidit novament per Dada. Finalment, entre el 20 de juliol de 1919 i el 14 d'agost de 1921 tornaria a ocupar la cartera de ministre d'Estat als successius governs que van presidir Sánchez de Toca, Allendesalazar i Dato.[7]

Fou un dels vint-i-dos juristes addictes a la revolta els qui designats pel Ministeri de Governació el 21 de desembre de 1938 van elaborar el dictamen sobre la il·legitimitat dels poders actuants el 18 de juliol de 1936.[8]

ObresModifica

  • Estudios históricos y críticos (1913)
  • Mis recuerdos (1881-1901) (1930)
  • De la revolución a la restauración (1927)
  • Cánovas o el hombre de estado (1931)
  • La política exterior española a principios del siglo XX (1935

ReferènciesModifica

  1. Encarnación O'Lawlor a geneall.net
  2. Fitxa a geneall.net
  3. Fitxa de la Reial Acadèmia de la Llengua
  4. Medalla 35 de la RAH
  5. Fitxa del Congrés dels Diputats
  6. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923). José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú. 2001
  7. Biografia a xtec.es
  8. En l'Apèndix I al Dictamen de la Comissió sobre il·legitimitat de poders actuants el 18 de juliol de 1936 (Editora Nacional; Barcelona, 1939) els revoltats van publicar acusacions de frau i de coaccions durant les eleccions de febrer de 1936 a Càceres, La Corunya, Lugo, Pontevedra i altres províncies amb l'objectiu de legitimar el Cop d'Estat

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor
Càrrecs públics
Precedit per:
Vicente Cabeza de Vaca
Alcalde de Madrid
 

1903-1904
Succeït per:
Gonzalo de Figueroa y Torres
Precedit per:
Juan Navarro Reverter
Juan Alvarado y del Saz
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Ministre d'Estat
 

1913-1915
(juny-novembre) 1917
1919-1921
Succeït per:
Miguel Villanueva Gómez
Manuel García Prieto
Manuel González-Hontoria y Fernández Ladreda
Precedit per:
Lluís Sedó i Guichard
Governador del Banc d'Espanya
 

1922-1923
Succeït per:
Tirso Rodrigáñez y Sagasta
Premis i fites
Precedit per:
Alejandro Pidal y Mon
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla n. 35
 

1913-1945
Succeït per:
Ramón Carande Thovar
Precedit per:
Julià Ribera Tarragó
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira O
 

1935-1945
Succeït per:
Félix de Llanos y Torriglia
Precedit per:
Vicente Santamaría de Paredes
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 13

1924-1945
Succeït per:
Josep Maria Trias de Bes i Giró