Lluís Sedó i Guichard
Lluís Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) fou un empresari i polític català, fill d'Antoni Sedó Pàmies.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1873 ![]() Madrid ![]() |
Mort | 1952 ![]() Barcelona ![]() |
![]() | |
agost 1921 – març 1922 ← José Maestre Pérez – Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor → | |
President de Foment del Treball Nacional | |
1911 – 1913 ← Lluís Muntadas i Rovira – Eduard Calvet i Pintó → | |
![]() | |
16 juny 1899 – 24 abril 1901 ![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid ![]() |
Ocupació | empresari, polític ![]() |
Partit | Partit Liberal Conservador ![]() |
Família | |
Pare | Antoni Sedó Pàmies ![]() |
Germans | Artur Sedó Guixart ![]() |
Biografia
modificaS'encarregà de la fàbrica cotonera de la seva família a Esparreguera, Manufactures Sedó. Fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions generals espanyoles de 1899.[2] Posteriorment defensà els interessos econòmics de la Lliga Regionalista i el 1912 fou assessor econòmic de José Canalejas i Méndez. Participà en les comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l'estudi del futur estatut d'autonomia de Catalunya de 1913 i 1918. Després de la vaga general de 1917 fou un dels empresaris que va promoure la Comissió Mixta per a la resolució dels problemes socials de Barcelona el 1919. En aquest aspecte, Sedó segurament representa el sector més democràtic de la patronal catalana d'inicis del segle xx.[3][4]
També fou president de Foment del Treball Nacional el 1911 (fou secretari el 1901), de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (1912-1914 i 1918-1921),[5] senador (1914-1922) i governador del Banc d'Espanya d'agost de 1921 a març de 1922[6] per iniciativa de l'aleshores ministre de finances Francesc Cambó. Participà en l'elaboració de la llei d'Ordenació Bancària.
- Expansión comercial en Marruecos (1909)
- Actuación de las Corporaciones económicas en el problema de las aguas (1912)
Fons documental de la Família Sedó
modificaL'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva la documentació de les activitats econòmiques i polítiques de la Família Sedó, entre 1868 i 1975. El fons inclou, entre d'altres, documents polítics i correspondència d'Antoni Sedó i Pàmies; discursos i correspondència de Lluís Sedó i Guichard; i discursos, conferències, articles de premsa i correspondència d'Alfredo Sedó Peris Mencheta. També forma part del fons un seguit de documents vinculats a l'empresa familiar Manufactures Sedó, S.A. (1890-1963).[8]
Referències
modifica- ↑ «Lluís Alfons Sedó i Guichard». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sedó y Guichard, Luis», Historico de Diputados 1810-1977, Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Josep Ràfols i Esteve, Els industrial i polítics al primer terç del segle xx. El cas de Lluís Alfons Sedó, Tesina de Màster d'Història Comparada, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, 102 pàgines
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ «Els presidents i secretaris de la Cambra de Comerç de Barcelona». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 febrer 2014].
- ↑ Governadors del Banc d'Espanya
- ↑ Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya[Enllaç no actiu]
- ↑ Inventari del Fons de la Família Sedó. Arxivat 2015-10-03 a Wayback Machine. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Pere Guerau Maristany i Oliver |
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1912 – 1914 |
Succeït per: Lluís Ferrer-Vidal i Soler |
Precedit per: Lluís Ferrer-Vidal i Soler |
President de la Cambra Oficial d'Indústria de Barcelona 1918 – 1921 |
Succeït per: Josep de Caralt i Sala |
Precedit per: José Maestre Pérez |
Governador del Banc d'Espanya 1921-1922 |
Succeït per: Salvador Bermúdez de Castro y O'Lawlor |
Precedit per: Lluís Muntadas i Rovira |
President de Foment del Treball Nacional 1911-1913 |
Succeït per: Eduard Calvet i Pintó |