<< Febrer 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29
Tots els dies

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 317 dies per a finalitzar l'any i 318 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

modifica
Països Catalans
Resta del món

Naixements

modifica
Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

modifica
Països Catalans
Resta del món

Festes i commemoracions

modifica

Església Catòlica[45]

modifica

Església Copta

modifica

Església Apostòlica Armènia

modifica
  • 28 Arac': Anuf, mestre de Pemó; Diodor, Claudià i Pàpies d'Atalia, màrtirs; Isidor de Pelúsion, monjo; Tarasi el Pastor, màrtir a Cilícia.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

modifica
  • Se celebren els corresponents a l'1 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

modifica

Corresponen als sants del 4 de febrer del calendari julià.

  • Sants: Jador i Isidor, màrtirs sota Deci (ca. 250); Fileas de Tmuis i Filorom el Magistrat, màrtirs (303); Talaleu, màrtir; Teodosi el Just; Abraham d'Arbela, bisbe (345); Joan d'Irenòpolis, bisbe (s. IV); Isidor de Pelúsion, eremita; Nicolau Estudita, abat (868); Avraamij i Koprij de Petxengsk (s. XV); Jordi de Vladímir, príncep (1238); Dositea de Moscou, reclosa (descobriment de les relíquies, 1810); Ciril de Novoezersk, monjo (1532); Josep d'Alep, màrtir (1686); Metodi de Petropavlovsk, màrtir (1921); Nikolaij, Nikolaij, Eustafij, Fiodor, Aleksandr i companys màrtirs (1938).
Església Ortodoxa Grega
modifica
  • Jasim, el Taumaturg, monjo; Teoctist, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
modifica
  • Evagri Mgwimeli, monjo (s. VI).

Esglésies luteranes

modifica

Anglicanisme

modifica

Referències

modifica
  1. Cabeza Fontseca, José. «Una revolución fotográfica» p. 11. La Vanguardia, 16-02-1929. [Consulta: 2 gener 2021].
  2. «A Catalunya es crea el Servei de Biblioteques al Front | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4. 
  4. Calpena, E. «Què van jurar els cavallers de Felip el Bo sobre un faisà viu guarnit amb un collar d'or?». Sàpiens. [Consulta: 11 octubre 2020].
  5. Riera, Josep; Roca, Miquel. Van Barça: el Futbol Club Barcelona i Holanda, més que una relació. Cossetània Edicions, 2007, p.61. ISBN 8497912721. 
  6. «Paulina Andreu i Bustos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
  7. «Raimon Carrasco Azemar». Enciclopèdia de l'Esport Català. [Consulta: 4 gener 2024].
  8. «Delegada del Govern. Teresa Cunillera i Mestres». Ministerio de Política Territorial y Función Pública. Arxivat de l'original el 2020-02-14. [Consulta: febrer 2020].
  9. «Susanna Castilla Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
  10. Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1. 
  11. Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6. 
  12. 12,0 12,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  13. Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 141. ISBN 9788441434400. 
  14. Thion Soriano-Mollà, Dolores «Joaquina García Balmaseda: una escritora isabelina al servicio de la mujer.». Anales, 23. Université de Pau et des Pays de l'Adour, 2011, pp. 381-403.
  15. Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-92040-7. 
  16. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
  17. «Otto Stern. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
  18. Bates, Gerri. Coordinadors: Cary D. Wintz, Paul Finkelman. Encyclopedia of the Harlem Renaissance. Routledge, 2012. ISBN 9781135455361. 
  19. Pérez, Teresa E.; Raya Prida, Rocío; Santos Aláez, Evangelina. «Rózsa Péter (1905-1977): jugando con el infinito | Vidas científicas» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-12-2017. [Consulta: 19 desembre 2021].
  20. Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound. Routledge, 2004. ISBN 9781135949495. 
  21. «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. [Consulta: 30 maig 2022].
  22. «Beverly Ann Willis. b. febrer 17, 1928». Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: febrer 2020].
  23. «Ruth Rendell». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  24. Gray, Andreas. «Rita Süssmuth (nee Kickuth)» (en alemany). Konrad-Adenauer-Stiftung. [Consulta: gener 2022].
  25. Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8. 
  26. «Alison Hargreaves» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
  27. Biografia de Michael Jordan, 15 de gener de 2007. (anglès)
  28. «Leila Guerriero». Escritores.org, 12-05-2016. [Consulta: febrer 2020].
  29. «Julia Cagé» (en anglès). Harvard University. [Consulta: gener 2024].
  30. «Olympedia – Támara Echegoyen». [Consulta: 6 gener 2024].
  31. «Bonnie Wright» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 18 desembre 2020].
  32. Gelonch Viladegut, Antoni. 100 pioneres catalanes. Viena Edicions, 11-02-2020, p. 224. ISBN 978-84-17998-28-8. 
  33. «Clementina Arderiu i Voltas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
  34. «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 19-02-1996, pàg. 32.
  35. «Antoinette du Ligier de la Garde Deshoulières» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 novembre 2022].
  36. «Maria Angela Ardinghelli» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 31 març 2023].[Enllaç no actiu]
  37. Scalessa, Gabriele. «TURRISI COLONNA, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 26 febrer 2022].
  38. Belchem, John; Price, Richard. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 230. ISBN 978-84-460-1848-3. 
  39. «Dorothy Gibson». Find A Grave. [Consulta: febrer 2020].
  40. «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].
  41. Rocchetti, Luigi. «BANTI, Luisa» (en italià). Treccani. [Consulta: 31 maig 2024].
  42. «莫应丰_中国作家网». [Consulta: 7 juliol 2021].
  43. «Chönz, Selina» (en alemany). Historischen Lexikons der Schweiz. HLS (Lèxic històric de Suïssa). Acadèmia Suïssa d'Humanitats i Ciències Socials. [Consulta: 4 juny 2020].
  44. Schäfer, Joachim. «Kalender - 17. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
  45. Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de febrer.