Isidor de Pelúsion

Isidor de Pelúsion — en llatí Isidorus, en grec Ἰσίδωρος— (Alexandria, s. IV - Pelúsion, 436 o 449) fou un escriptor cristià exegètic de finals del segle iv. Mort a mitjan segle v, és venerat com a sant per totes les confessions cristianes. A occident se celebra el 4 de febrer i a les esglésies orientals se celebra el 17 de febrer, que correspon al 4 de febrer del calendari julià.

Infotaula de personaSant Isidor de Pelúsion
Isidore of Pelusium (fresco).jpg
Fresc eslau del segle xiii
Biografia
NaixementἸσίδωρος, Isidoros ('do d'Isis')
c. 370 Modifica el valor a Wikidata
Alexandria Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 440 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Egipte Modifica el valor a Wikidata
Abat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonjo Modifica el valor a Wikidata
Activitatsegle IV Modifica el valor a Wikidata –  segle V Modifica el valor a Wikidata
anacoreta
CelebracióTota la cristiandat
CanonitzacióAntiga
Festivitat4 de febrer (occident); 17 de febrer (orient, corresponent al 4 de febrer julià); 10 meixir (coptes, el 17 de febrer gregorià); 28 Arac' (armenis, és el 17 de febrer gregorià)
IconografiaVell, amb una gran barba, creu a la mà i llibre
Família
GermansUlpià de Gaza Modifica el valor a Wikidata

Tot i el seu nom, era nadiu d'Alexandria, d'una família prominent. Retirat al desert per fer-hi vida eremítica, va passar la vida a un eremitori proper a Pelúsion, on fou abat (director espiritual dels altres anacoretes) i on va practicar l'ascetisme.

Fou admirador de Joan Crisòstom i en la seva defensa va atacar els patriarques Teòfil i Ciril d'Alexandria. Va morir vers el 450.

Va escriure un llibre contra els gentils que s'ha perdut però es conserven moltes de les seves cartes (unes dos mil, tot i que en part són considerades espúries), que parlen de les Sagrades Escriptures i tenen valor per la pietat que mostren. S'adrecen a Ciril d'Alexandria, Teodosi II i altres corresponsals. Del recull en cinc llibres conformat a un monestir de Constantinoble, se'n feren còpies durant l'Edat mitjana i es van difondre. Moltes, però, són incompletes i només se'n conserven extractes, sovint una o dues frases destacades.[1]

ReferènciesModifica

  1. 6.Isidorus of Pelusium a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 626

BibliografiaModifica

  • Herbermann, Charles, ed. "St. Isidore of Pelusium", en: Catholic Encyclopedia. Robert Appleton Company, 1913.
  • Isidore of Pelusium.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isidor de Pelúsion