Gertrude Abercrombie

pintora estatunidenca

Gertrude Abercrombie (17 de febrer de 1909, Austin - 3 de juliol de 1977, Chicago) fou una artista pintora americana, actualment adscrita al corrent surrealista. Coneguda com «la reina dels artistes bohemis», fou una figura clau del món cultural del Chicago dels anys trenta i quaranta del segle XX. L'artista s'interessà per l'escena del jazz de Chicago, fou propera a músics com Dizzy Gillespie, Charlie Parker i Sarah Vaughan, i la seva música inspirà el seu propi treball creatiu.[1][2][3][4][5]

Infotaula de personaGertrude Abercrombie
Gertrude Abercrombie.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 febrer 1909 Modifica el valor a Wikidata
Austin (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 1977 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Illinois a Urbana-Champaign - llengües romàniques
Universitat d'Illinois a Chicago
Acadèmia Americana d'Art - commercial art (en) Tradueix
School of the Art Institute of Chicago Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballXilografia, il·lustració, misticisme i surrealist technique (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Chicago Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióartista (1932–), pintora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWorks Progress Administration (1934–1940)
Sears, artista Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge, natura morta, autoretrat i vista interior Modifica el valor a Wikidata
MovimentSurrealisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Cronologia
1948-1964matrimoni
1942part
1940-1948matrimoni Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Originària de Texas, Gertrude Abercrombie era filla de Tom i Lula Janes Abercrombie, tots dos cantants d'òpera ambulants que es trobaven a Austin el dia del naixement de Gertrude.[6] L'any 1913, la família es traslladà a Berlín per tal d'impulsar la carrera artística de Lula Janes Abercrombie, però el començament de la Primera Guerra Mundial els empenyé altre cop als Estats Units. S'instal·laren aleshores a Aledo, Illinois, abans d'anar definitivament a Chicago, l'any 1916. Fou educada segons els principis de la ciència cristiana.[7][8]

L'any 1929 Gertrude Abercrombie es llicenci en llengües romàniques a la Universitat d'Illinois. Després d'haver estudiat dibuix a l'Institut d'Art de Chicago, seguí un curs d'un any en art comercial a l'American Academy of Art de Chicago.[9] Començà llavors a dibuixar per a la publicitat dels Grans magatzems Mesirow. I treballà també breument com a artista visual per a la companyia Sears.[10]

El 1940 es va casar amb l'advocat Robert Livingston i el 1942 va tenir la seva filla Dinah. El 1948 la parella es va divorciar. El mateix any es va tornar a casar amb el crític musical Frank Sandiford i el músic Dizzy Gillespie estigué convidat a actuar durant la vetllada. La parella reivindicava un estil de vida bohemi i gaudia de l'escena del jazz de Chicago. Coneixien molts músics i Gertrude Abercrombie també destacava com a pianista d'improvisació. La parella es va separar el 1964.[11][7][12]

Al final dels anys 1950, l'estat de salut de Gertrude Abercrombie es deteriorà a causa de problemes financers, l'alcoholisme i l'artritis, va necessitar una cadira de rodes i feia una vida molt solitària. Després de 1959, la seva producció disminuí i moria el 3 de juliol de 1977 a Chicago.

Carrera artísticaModifica

Reina de la bohèmia artísticaModifica

El 1933, Gertrude Abercrombie va fer la seva primera venda en una fira d'art a l'aire lliure celebrada a Chicago. Rebé una menció honorífica al diari local que cobria l'esdeveniment. A mitjans de la dècada de 1930 va marxar de casa i es va fer molt activa en l'escena artística regional. El 1934, la Societat d'Artistes de Chicago va organitzar una exposició personal de la seva obra. Durant les dècades de 1930 i 1940 també va començar a practicar el gravat en fusta.[7]

Temàtica pictòricaModifica

Gertrude Abercrombie va pintar moltes variants dels seus temes predilectes: interiors poc moblats, paisatges nus i desolats, autoretrats amb llunes, i naturaleses mortes, amb gats, mobles senzills, portes, quadres i colors freds. Moltes composicions presenten una dona solitària vestida amb un vestit fluid, sovint representada amb atributs de bruixeria: un mussol, un gat negre, una bola de cristall o una escombra.[7] Aquestes obres són sovint autoretrats. Alta i forta, es tenia per una dona lletja, i de vegades es posava un barret punxegut de vellut per accentuar la seva aparença de bruixa, aprofitant el poder que aquest artifici li conferia sobre els que la temien o es revoltarien contra ella.[10] Les dècades de 1940 i 1950 es descriuen com el seu període més prolífic i productiu. Una època en què ja no pintava gaires retrats, però conservava els temes esmentats més amunt.[13][4]

Les anomenades obres madures de Gertrude Abercrombie estan pintades amb un estil precís i controlat. S'interessà poc per l'obra d'altres artistes, tot i que admirava René Magritte.[10] De formació autodidacta, la pintora no considerà mai un obstacle la seva falta de formació aprofundida: “No m'interessen les coses complicades ni els llocs comuns. M'agrada i vull pintar coses senzilles, una mica estranyes. El meu treball prové directament de la meva consciència interior i ha de venir fàcilment. És un procés de selecció i reducció".[10][14]

El seu treball va evolucionar per integrar el seu amor pel jazz, inspirat per les festes i les jam-sessions que organitzava a casa seva, una enorme casa victoriana de Hyde Park, el saló cultural més interessant de la ciutat. Músics com Sonny Rollins, Max Roach, Jackie Cain i el Modern Jazz Quartet constituïen el seu cercle d'amics propers. Per a Dizzy Gillespie «Gertrude Abercrombie ha captat l'essència de la nostra música i l'ha transportada a una altra forma d'art».[15][16]

Col·leccions notablesModifica

 
White Cat, de Gertrude Abercrombie
  • Ackland Art Museum, Chapel Hill, Carolina del Nord
  • Institut d'art de Chicago, Chicago, Illinois
  • Illinois State Museum, Springfield, Illinois
  • Museu de les arts i de les ciències Lakeview, Peoria, Illinois
  • Museu d'art contemporani de Madison, Madison, Wisconsin
  • Museu d'art de Milwaukee, Milwaukee, Wisconsin
  • Museu d'art contemporani, Chicago, Illinois
  • Museu d'art americà Smithsonian, Washington, D.C.
  • Universitat Western Illinois, Macomb, Illinois

ReconeixementModifica

L'any 2012, les obres de Gertrude Abercrombie formaren part de l'exposició In Wonderland: The Surrealist Adventures of Women Artists in Mexico and the United States, proposada al museu d'art del comtat de Los Angeles.[17][18]

L'últim any de la seva vida es va fer una important retrospectiva de la seva obra al Hyde Park Art Center.[10]

L'any 2018, la Galeria Karma de Nova York va rescatar la seva obra injustament oblidada i va organitzar una retrospectiva que reintroduí la seva pintura en els circuits artístics internacionals, a la qual seguiren altres exposicions en altres grans museus.[4][19]

Recreacions i memòriaModifica

En el si del cercle avantguardista i de l'escena del jazz de Chicago, Gertrude Abercrombie esdevingué la font d'inspiració de la cançó Gertrude's Bounce, del pianista Richie Powell, que afirmava que caminava «exactament com el so del ritme a la introducció».[13]

L'artista apareix en el seu propi paper a l'obra Gertrude of Stony Island Avenue, de James Prudy, i inspirà un personatge de ficció a Malcolm, Eustace Chisholm, del mateix autor.[20]

Com s'establia en el seu testament, després de la seva mort es va crear la fundació Gertrude Abercrombie amb l'objectiu de distribuir la seva obra, així com la d'altres artistes les obres dels quals eren propietat seva en institucions culturals de tot l'Oest Mitjà.[21]

ReferènciesModifica

  1. Richard Vine «Where the Wild Things Were» (en anglais). Art in America, Mai 1997, pàg. 98-111.
  2. «Gertrude Abercrombie» (en anglès americà). Art in America, 01-11-2018. [Consulta: 14 juny 2019].
  3. Lynn Warren. Art in Chicago 1945-1995 (en anglès). Thames & Hudson, 1996. ISBN 978-0-500-23728-1. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Villalba, Juanjo. «La extraña soledad de los cuadros de Gertrude Abercrombie: el otro gran hallazgo del libro del año | Placeres» (en castellà). El País, 13-01-2021. [Consulta: 30 maig 2022].
  5. «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. [Consulta: 30 maig 2022].
  6. Esther Sparks. A Biographical Dictionary of Painters and Sculptors in Illinois 1808-1945 (en anglès). Northwestern University, 1971, p. 235. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 «A Finding Aid to the Gertrude Abercrombie papers, 1880-1986, bulk, 1935-1977» (en anglès). www.aaa.si.edu. [Consulta: 27 febrer 2019].
  8. «Gertrude Abercrombie | Artists | Modernism in the New City: Chicago Artists, 1920-1950» (en anglais). www.chicagomodern.org. Arxivat de l'original el 2019-02-25. [Consulta: 27 febrer 2019].
  9. June Skinner Sawyers. Chicago Portraits (en anglès). Northwestern University Press, 2012, p. 361. ISBN 978-0-8101-2649-7. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Susan Weininger. Gertrude Abercrombie (en anglès). Springfield, 1991, p. 95. ISBN 0-89792-132-1. 
  11. «Gertrude Abercrombie, Dizzy Gillespie and Frank Sandiford at an outdoor art exhibition, 1956 Aug., from the Gertrude Abercrombie papers, 1880-1986, bulk, 1935-1977» (en anglès). www.aaa.si.edu. [Consulta: 3 març 2019].
  12. Smith, Roberta «This Surrealist Is Having a Moment, 66 Years After Her Last New York Show» (en anglès). The New York Times, 30-08-2018. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 3 març 2019].
  13. 13,0 13,1 «Magic Realism in Paintings by Chicago’s ‘Queen of Bohemian Artists’» (en anglès). WTTW News. [Consulta: 3 març 2019].
  14. Robert Storr. Gertrude Abercrombie (en anglès). Karma, 2018, p. 488. ISBN 978-1-949172-02-7. 
  15. «Gertrude Abercrombie» (en anglès americà), 2018. [Consulta: 3 març 2019].
  16. Thomas L. Dyja. The Third Coast (en anglès). Penguin Books, 2014, p. 544. ISBN 978-0-14-312509-9. 
  17. «In Wonderland: The Surrealist Adventures of Women Artists in Mexico and the United States | LACMA». www.lacma.org. [Consulta: 3 març 2019].
  18. Ilene Susan Fort, Tere Arcq, Terri Geis (Author), Dawn Ades, Maria Buszek. In Wonderland : The Surrealist Adventures of Women Artists in Mexico and the United States (en anglès), 2012. 
  19. «Gertrude Abercrombie» (en anglès). Karma. [Consulta: 30 maig 2022].
  20. Jon Michaud «The Strange, Unsettling Fiction of James Purdy» (en anglès). The New Yorker, 21-07-2015. ISSN: 0028-792X [Consulta: 3 març 2019].
  21. «Gertrude Abercrombie: Portrait of the Artist as a Landscape» (en anglès). Issuu. [Consulta: 3 març 2019].