Gregori l'Il·luminador

Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325). Considerat l'evangelitzador d'Armènia, després dels apòstols Bartomeu i Tadeu. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

sant Gregori l'Il·luminador, o
Gregori l'Armeni

Fresc del segle XIV
Nom original	(hy) Գրիգոր Լուսավորիչ
Biografia
Naixement	Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich; grec: Γρηγόριος Φωστήρ, Gregórios Fostér 257 Armènia
Mort	325 Mont Sepouh (Armènia)
Lloc d'enterrament	Mà esquerra a Etxmiadzin (Armènia); mà dreta a la catedral d'Antelias (Líban; fins al 1920 a Sis, avui Turquia); crani a San Gregorio Armeno (Nàpols)
Catolicós de tots els armenis
Dades personals
Religió	Cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació	Sacerdot i clergue
bisbe i confessor
sant
Celebració	Tota la cristiandat
Festivitat	30 de setembre; 23 de març (luterans)
Esdeveniment significatiu	Primer patriarca i fundador de l'Església Armènia
Iconografia	Com a bisbe; batejant Tiridates III
Patró de	Armènia
Altres
Títol	Patriarques d'Armènia
Família	Gregòrides
Fills	St. Vrtanes I St. Aristaces I
Pare	Anak the Parthian

Biografia

Va néixer el 257 i es pensa que el seu pare fou Anak, noble part de la família reial dels arsàcides, de Suren, que va assassinar al rei Khosrov I d'Armènia. La família, arran d'aquest fet, va haver de marxar a refugiar-se a Cesarea de Capadòcia per evitar la revenja. La seva mare Okohe era cristiana i va tenir una influència decisiva sobre l'educació del seu fill. A Cesarea, Gregori fou instruït per Eutali, noble també cristià. Es va casar amb Mariam, de família noble, i va tenir dos fills, Vrtanes i Aristakes.

Retorn a Armènia

Ja convertit al cristianisme, va voler introduir-lo a Armènia. Hi regnava Tiridates III d'Armènia, fill de Khosrov I, a qui havia mort el seu pare. Tiridates considerava els cristians com a perillosos, ja que alteraven l'statu quo de la societat romanitzada, i en perseguí els primers missioners. Quan Gregori començà la seva predicació, aconseguint bons resultats, el rei el va fer empresonar a Khor Virap (Artashat), on hi fou tancat durant tretze anys.

La llegenda vol que el rei emmalatís i cap metge pogués guarir-lo; la seva germana va tenir un somni que li revelà el poder guaridor de Gregori, que era empresonat: el rei acceptà de cridar-lo i Gregori el guarí. Segons aquesta tradició, Tiridates es convertí al cristianisme vers el 301, fet que va convertir Armènia en el primer regne on el cristianisme era religió oficial, ja que l'instaurà com a religió de l'Estat.

Evangelització d'Armènia

Gregori era un prevere, només; anà a Cesarea i va rebre del metropolità Leonci la seva consagració com a bisbe d'Artaxata i patriarca, el primer katholikós de l'Església Armènia, considerant-se per això com a fundador de l'Església Apostòlica Armènia. Va fer construir esglésies i monestirs arreu del país, com també escoles cristianes, amb el suport financer del rei. Entre les fundacions destaca Etxmiadzin, considerada la primera catedral del món, que esdevingué el centre del cristianisme armeni.

Gregori recorregué el país predicant, malgrat les nombroses amenaces de diversos senyors locals que continuaven fidels al paganisme. Finalment, es retirà a fer vida eremítica a les muntanyes d'Akilisene, deixant l'administració de la comunitat cristiana al seu fill Aristakes, consagrat bisbe el 318, i que va participar en el Concili de Nicea en 325. Aquell mateix 325, Gregori va morir com a eremita al mont Sepouh.

Veneració

La font més autoritzada de la vida de Gregori és la Història de Tiridates escrita per Agatàngelos. També apareix àmpliament en la Historiae Armenicae de Moisés de Chorene, i en l'obra de Simeon Metaphrastes. El 1749 es va publicar a Venècia una biografia de Gregori escrita en armeni per Vartabed Mateo, que va ser traduïda a l'anglès per S.C. Malan el 1868.

És venerat com a sant per totes les confessions cristianes, especialment per l'Església Apostòlica Armènia, que el considera com a pare fundador.

Les relíquies del sant foren primer al poble de Tharotan (Armènia), però se'n repartí una bona part: la mà esquerra és a Etxmiadzin, on es feia servir per beneir els nous Katholikos; la dreta era a Sis, i amb la diàspora es portà a la nova Seu de Cilícia a Antelias (Líban); el cap arribà a l'església de San Gregorio Armeno de Nàpols, a través de Constantinoble.

• 

  Mosaic del s. XIV (Istanbul, església de Pammakaristos)

• 

  Mà dreta de Gregori, al museu de la Seu de Cilícia (Líban, Antelias)

• 

  Quadre amb el baptisme de Tiridates III per Gregori, s. XVII (Venècia)

• 

  Catedral d'Etxmiadzin, fundada per Gregori

Bibliografia

• Thomson W. Robert, The Teaching of Saint Gregory: an early armenian cathechism, Cambridge, Harvard University Press, 1970. ISBN 0674870387
• Goekijan Zahirsky Valerie, The conversion of Armenia to Christianity: a retelling of Agathangelos History, Diocese of the Armenian Church of America, 2001.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori l'Il·luminador