Gregori l'Il·luminador
Gregori l'Il·luminat (en armeni: Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich, en grec: Γρηγόριος Φωστήρ/Φωτιστής), (257-325), fou el primer patriarca d'Armènia (298-325). Considerat l'evangelitzador d'Armènia,[1] després dels apòstols Bartomeu i Tadeu. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
![]() Fresc del segle XIV | |||
Nom original | (hy) Գրիգոր Լուսավորիչ | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement |
Գրիգոր Լուսաւորիչ, Grigor Lusavorich; grec: Γρηγόριος Φωστήρ, Gregórios Fostér 257 Armènia | ||
Mort |
325 Mont Sepouh (Armènia) | ||
Lloc d'enterrament | Mà esquerra a Etxmiadzin (Armènia); mà dreta a la catedral d'Antelias (Líban; fins al 1920 a Sis, avui Turquia); crani a San Gregorio Armeno (Nàpols) | ||
| |||
Dades personals | |||
Religió | Cristianisme ortodox | ||
Activitat | |||
Ocupació | Sacerdot i clergue | ||
bisbe i confessor | |||
Celebració | Tota la cristiandat | ||
Festivitat | 30 de setembre; 23 de març (luterans) | ||
Esdeveniment significatiu | Primer patriarca i fundador de l'Església Armènia | ||
Iconografia | Com a bisbe; batejant Tiridates III | ||
Patró de | Armènia | ||
Altres | |||
Títol | Patriarques d'Armènia | ||
Família | Gregòrides | ||
Fills |
St. Vrtanes I ![]() St. Aristaces I ![]() | ||
Pare |
Anak the Parthian ![]() | ||
![]() |
BiografiaModifica
Va néixer el 257 i es pensa que el seu pare fou Anak, noble part de la família reial dels arsàcides, de Suren, que va assassinar al rei Khosrov I d'Armènia. La família, arran d'aquest fet, va haver de marxar a refugiar-se a Cesarea de Capadòcia per evitar la revenja. La seva mare Okohe era cristiana i va tenir una influència decisiva sobre l'educació del seu fill. A Cesarea, Gregori fou instruït per Eutali, noble també cristià. Es va casar amb Mariam, de família noble, i va tenir dos fills, Vrtanes i Aristakes.
Retorn a ArmèniaModifica
Ja convertit al cristianisme, va voler introduir-lo a Armènia. Hi regnava Tiridates III d'Armènia, fill de Khosrov I, a qui havia mort el seu pare. Tiridates considerava els cristians com a perillosos, ja que alteraven l'statu quo de la societat romanitzada, i en perseguí els primers missioners. Quan Gregori començà la seva predicació, aconseguint bons resultats, el rei el va fer empresonar a Khor Virap (Artashat), on hi fou tancat durant tretze anys.
La llegenda vol que el rei emmalatís i cap metge pogués guarir-lo; la seva germana va tenir un somni que li revelà el poder guaridor de Gregori, que era empresonat: el rei acceptà de cridar-lo i Gregori el guarí. Segons aquesta tradició, Tiridates es convertí al cristianisme vers el 301, fet que va convertir Armènia en el primer regne on el cristianisme era religió oficial,[2] ja que l'instaurà com a religió de l'Estat.[3]
Evangelització d'ArmèniaModifica
Gregori era un prevere, només; anà a Cesarea i va rebre del metropolità Leonci la seva consagració com a bisbe d'Artaxata i patriarca, el primer katholikós de l'Església Armènia, considerant-se per això com a fundador de l'Església Apostòlica Armènia. Va fer construir esglésies i monestirs arreu del país, com també escoles cristianes, amb el suport financer del rei. Entre les fundacions destaca Etxmiadzin, considerada la primera catedral del món,[4] que esdevingué el centre del cristianisme armeni.
Gregori recorregué el país predicant, malgrat les nombroses amenaces de diversos senyors locals que continuaven fidels al paganisme. Finalment, es retirà a fer vida eremítica a les muntanyes d'Akilisene, deixant l'administració de la comunitat cristiana al seu fill Aristakes, consagrat bisbe el 318, i que va participar en el Concili de Nicea en 325. Aquell mateix 325, Gregori va morir com a eremita al mont Sepouh.
VeneracióModifica
La font més autoritzada de la vida de Gregori és la Història de Tiridates escrita per Agatàngelos.[5] També apareix àmpliament en la Historiae Armenicae de Moisés de Chorene, i en l'obra de Simeon Metaphrastes. El 1749 es va publicar a Venècia una biografia de Gregori escrita en armeni per Vartabed Mateo, que va ser traduïda a l'anglès per S.C. Malan el 1868.
És venerat com a sant per totes les confessions cristianes, especialment per l'Església Apostòlica Armènia, que el considera com a pare fundador.
Les relíquies del sant foren primer al poble de Tharotan (Armènia), però se'n repartí una bona part: la mà esquerra és a Etxmiadzin, on es feia servir per beneir els nous Katholikos; la dreta era a Sis, i amb la diàspora es portà a la nova Seu de Cilícia a Antelias (Líban); el cap arribà a l'església de San Gregorio Armeno de Nàpols, a través de Constantinoble.
BibliografiaModifica
- Thomson W. Robert, The Teaching of Saint Gregory: an early armenian cathechism, Cambridge, Harvard University Press, 1970. ISBN 0674870387
- Goekijan Zahirsky Valerie, The conversion of Armenia to Christianity: a retelling of Agathangelos History, Diocese of the Armenian Church of America, 2001.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori l'Il·luminador |
ReferènciesModifica
- ↑ Entrada Gregori l'Il·luminador, Gran Enciclopèdia Catalana
- ↑ Bada, Joan. id=NZO0_NgTXcEC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_v2_summary_r&cad=0 Història del cristianisme', Centre de Pastoral Litúrgica, 2000, p.12, ISBN 8474676339,9788474676334
- ↑ No deixà d'ésser una decisió amb contingut polític ja que en adoptar una religió oficial perseguida per l'Imperi romà veí, se'n diferenciava i en feia una "religió nacional".
- ↑ «Etchmiadzin: El templo más antiguo del mundo». Nueva Época, 11-03-2019.(castellà)
- ↑ (anglès) Redgate, Anne Elizabeth. The Armenians, Wiley-Blackwell, 2000, p.108, ISBN 0631220372,9780631220374