Catedral d'Edjmiatsín

La catedral d'Edjmiatsín[nota 1] (armeni: Էջմիածնի մայր տաճար, Edjmiatsní mair tatxar), situada a la ciutat armènia de Vagharxapat,[nota 2] és la seu de l'Església Apostòlica Armènia. La majoria dels estudiosos creuen que fou la primera catedral bastida a l'antiga Armènia. Sovint es considera la catedral més antiga del món.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Catedral d'Edjmiatsín
Imatge
Dades
TipusCatedral Modifica el valor a Wikidata
Part decatedral i esglésies d'Edjmiatsín i jaciment arqueològic de Zvartnotx i Santa Seu d'Edjmiatsín Modifica el valor a Wikidata
Construcció303 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura armènia Modifica el valor a Wikidata
Mesura27 (alçària) × 23 (amplada) × 29 (longitud) m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEdjmiatsín (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 09′ 43″ N, 44° 17′ 28″ E / 40.16186°N,44.291°E / 40.16186; 44.291
Format per50
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2000 (24a Sessió)
Identificador1011-001
Monument del patrimoni cultural a Armènia
Identificador4.2/14.1
Plànol

Activitat
Diòcesidiòcesi d'Armavir Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Apostòlica Armènia Modifica el valor a Wikidata
FundadorGregori l'Il·luminador Modifica el valor a Wikidata
Lloc webarmenianchurch.org Modifica el valor a Wikidata

L'església original fou construïda a principis del segle iv (segons la tradició, entre el 301 i el 303)[1] per Gregori l'Il·luminador, sant patró d'Armènia, després de la proclamació del cristianisme com a religió oficial pel rei Tiridates III. La seva ubicació sobre un antic temple pagà és un símbol de la conversió del paganisme al cristianisme. El nucli de l'edifici actual fou bastit per Vahan I Mamikonian el 483/484 després de la destrossa perpetrada per una invasió persa. La catedral fou la seu del catolicós —el cap suprem de l'Església Armènia— des de la seva fundació fins a la segona meitat del segle v.

La seva importància religiosa no impedí que quedés molt deteriorada a l'edat mitjana. El 1441 recuperà el catolicosat, que encara conserva avui en dia,[2] i la Seu Mare de la Santa Edjmiatsín ha estat el centre administratiu de l'Església Armènia des d'aleshores. El 1604, el xa Abbas I de Pèrsia saquejà la catedral i se n'endugué relíquies i pedres a Nova Julfa en un intent d'afeblir el vincle entre els armenis i la seva pàtria.

Notes modifica

  1. Coneguda ocasionalment com a catedral de la Santa Edjmiatsín, la Santa Edjmiatsín (Սուրբ Էջմիածին, Surb Edjmiatsín) o, simplement, Edjmiatsín.
  2. La ciutat ha estat coneguda com a «Vagharxapat» durant la major part de la seva història. Entre el 1945 i el 1995, el seu nom oficial fou «Edjmiatsín». Avui en dia, els dos noms es fan servir de manera intercanviable.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catedral d'Edjmiatsín