15 de gener
data
| << | Gener 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 350 dies per finalitzar l'any i 351 en els anys de traspàs.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1931 - Mallorca: Homenatge de l'Associació per a la Cultura de Mallorca a Miquel Costa i Llobera.
- 1939 - Tarragona: Tarragona és ocupada per les forces nacionals durant la Guerra Civil espanyola.
- 1941: el Futbol Club Barcelona castellanitza el seu nom (Club de Fútbol Barcelona) en obediència a un decret de la dictadura.franquista que obliga a usar el castellà en les denominacions de les associacions. #TalDiaComAvui
- 1978 - Barcelona es produeix l'incendi del «Scala», on moren 4 treballadors afiliats a la CNT. S'inculpa a membres d'aquest sindicat per l'incendi. En medis anarquistes s'ha sostingut que l'incendi era a causa d'un complot governamental.
- 1981 - Andorra: amb la creació del govern andorrà, denominat Consell Executiu, s'inicia la separació de poders al país i el procés de reformes que culminarà amb l'elaboració de la primera Constitució, votada pel poble en referèndum el 14 de març de 1993.
- Resta del món
- 1724 - Madrid, Espanya: Lluís de Borbó i Savoia és proclamat rei d'Espanya.
- 1759 - Londres (Regne Unit): s'hi inaugura el Museu Britànic.
- 1777 - Vermont es declara independent d'Anglaterra.
- 1797 - Rivoli (Província de Torí, Itàlia): l'exèrcit de Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Rivoli contra els austríacs durant la Primera Coalició de les Guerres Napoleòniques. A la batalla hi ha 14.000 baixes austríaques i 5000 baixes franceses.
- 1869 - Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions generals amb sufragi universal masculí.
- 1889 - Atlanta: La Coca-Cola, es registra com a Pemberton Medicine Company.
- 1919 - Alemanya: Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht i Wilhelm Pieck, dirigents del Partit Comunista d'Alemanya, són assassinats pel Freikorps.
- 1967 - Los Angeles: Els Green Bay Packers guanyen la I Super Bowl de la història després de derrotar els Kansas City Chiefs per 35 a 10.
- 1967 - Kenya: Louis Leakey anuncia el descobriment de fòssils humans, als quals anomena Kenyapitecus africanus.
- 1969 - Cosmòdrom de Baikonur: La Unió Soviètica llença el Soiuz 5, amb tres cosmonautes, amb la missió d'acoblar-se al Soiuz 4, que es trobava en òrbita.
- 1970 - Níger: Després de 32 mesos de lluita per la independència de Nigèria, Biafra es rendeix.
- 1970 - Líbia: Muammar al-Gaddafi és proclamat president de Líbia.
- 1973 - Washington: El president dels Estats Units d'Amèrica, Richard Nixon, anuncia la suspensió d'accions ofensives al nord del Vietnam, com a conseqüència dels progressos en les negociacions de pau.
- 1991 - Nova York: Expira el termini marcat per les Nacions Unides per a la retirada de les tropes Iraqianes que ocupaven Kuwait, preparant el camí cap a l'inici de l'anomenada Operació Tempesta del Desert.
- 1992 - La Comunitat Econòmica Europea reconeix la independència d'Eslovènia i de Croàcia, que aquests països havien declarat el 25 de juny de 1991 disgregant-se de la República Federal Socialista de Iugoslàvia.[1]
- 2001 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure basada en el sistema col·laboratiu Wiki, neix oficialment.
- 2007 - Microsoft està preparant per llançar l'Xbox 360 a la Xina.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1870 - Castelló d'Empúries: Agustí Cervera i Marquès, músic i compositor de sardanes (m. 1947).
- 1874 - Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic.
- 1913 - Sant Vicenç dels Horts: Narcís Lunes i Boloix, poeta, assagista i escriptor. Mestre en Gai Saber (m. 1987).
- 1920 - Barcelona: Antoni Ribera i Jordà, escriptor, investigador ufòleg i submarinista català (m. 2001).
- 1940 - la Seu d'Urgell: Lluís Racionero i Grau, escriptor i urbanista, que escrigué en català i castellà (m. 2020).[2]
- 1976 - Tortosa: Meritxell Roigé, advocada i política catalana que ha estat diputada al Parlament de Catalunya; alcaldessa de Tortosa.[3]
- Resta del món
- 1622 - París, França: Molière, dramaturg i actor francès (m. 1673).
- 1809 - Besançon, França: Pierre-Joseph Proudhon, un dels pares de l'anarquisme modern (m. 1865).
- 1850 - Moscou: Sófia Kovalévskaia, matemàtica russa (m. 1891).[4]
- 1862 - Illinois, EUA: Loïe Fuller, ballarina nord-americana (m. 1928).[5]
- 1864 - Grafton, EUAː Frances Benjamin Johnston, fotògrafa pionera estatunidenca, primera dona fotoperiodista (m. 1952).[6]
- 1866 - Trönö, Suècia: Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.
- 1869 - Cracòvia (Polònia): Stanisław Wyspiański, dramaturg, poeta, pintor, arquitecte i ebenista (m. 1907).
- 1871 - Boston: Bertram Shapleigh, compositor estatunidenc interessat en la cultura asiàtica.
- 1872: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci.
- 1885 - Venècia: Cesare Barison, violinista, director d'orquestra, musicòleg i compositor italià.
- 1895 - Hèlsinki, Imperi Rus: Artturi Ilmari Virtanen, químic, Premi Nobel de Química de 1945 (m. 1973).
- 1901 - Sèvres, Illa de França: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia
- 1908 - Senra, Parada de Sil, Província d'Ourense: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres.
- 1916 - El Caire (Egipte): Denise Soriano-Boucherit, violinista francesa (m. 2006).[7]
- 1926 - Viena: Maria Schell, actriu austro-suïssa (m. 2005).[8]
- 1929 -
- Atlanta, Geòrgia (Estats Units): Martin Luther King, religiós i activista en favor dels drets civils dels negres, per la qual cosa va ser distingit amb el Premi Nobel de la Pau el 1964 (m. 1968).
- Manatí (Cuba): Faure Chomón, comandant de la Rebolució cubana (m. 2019).[9]
- 1947 - Chicago, Illinois (EUA): Martin Chalfie, científic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2008.
- 1955 - Xiraz: Shirazeh Houshiary, artista i escultora d'instal·lacions iraniana.[10]
- 1976 - Madrid: Mamen Mendizábal, periodista i presentadora espanyola de televisió.[11]
- 1979 – Austin, Texas, EUA: Drew Brees, jugador estatunidenc de la Lliga Nacional de Futbol Americà.
- 1981 - Miami: Pitbull, raper, cantant, compositor i productor estatunidenc.
- 1986 - Stavropol, Rússia: María Abakúmova, atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina.[12]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1729 - Palma: Mateu Reus, Rotget, és executat.
- 1920 - Vilanova i la Geltrú: Francesc Ferrer Ferret, escriptor i periodista vilanoví (n. 1847).
- 1924 - Barcelona: Carme Parreño i Gibert, actriu catalana, la primera a interpretar Marta, de Terra baixa (n. 1856).[13]
- 1963 - Palma: Antoni Torrandell i Jaume, compositor mallorquí.
- 2005 - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 2019 - Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (n. 1927).[14]
- Resta del món
- 1209 - Sant Geli, Comtat de Tolosaː Pere de Castellnou, legat papal. La seva mort desencadenarà l'inici de la Croada albigesa (n. ?).[15]
- 1728 - Segòvia, Castella i Lleó: Joan Baptista Basset i Ramos, militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
- 1907 - París: Clémence de Grandval, cantant, pianista i una de les compositores més famoses del segle xix (m. 1828).[16]
- 1911 - Lisboa, Portugal: Carolina Coronado: escriptora romàntica espanyola.[17]
- 1914 - Madrid, España: Camilo García de Polavieja y del Castillo-Negrete fou un militar i polític espanyol.
- 1919 -
- Berlín, Alemanya: Rosa Luxemburg, militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya, nascuda en el si d'una família jueva.[18]
- Leipzig, Alemanya: Karl Liebknecht, socialista alemany.
- 1935 - Lucien Fugère, cantant francès.
- 1956 - Madrid: Bartolomé Pérez Casas, director d'orquestra i compositor espanyol (n. 1873).
- 1970 - Jerusalem, Israel: Lea Goldberg, escriptora en hebreu (n. Königsberg, 1911)
- 1978 - Parísː Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (n. 1894).[19]
- 1988 - Dublín (Irlanda): Seán MacBride, periodista, advocat i polític irlandès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1974 (n. 1904).
- 1994 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Harry Nilsson, músic estatunidenc.
- 2001 - Debrecenː Margit Nagy-Sándor, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica als Jocs de Berlín i de Londres (n. 1921).[20]
- 2007 - Iraq: l'antic cap de la intel·ligència d'Iraq i germanastre de Saddam Hussein, Barzan Ibrahim, i el cap de la Cort Revolucionària, Awad Hamed executats a la forca.[21]
- 2008 - Darp: Carel Kneulman, escultor, il·lustrador i artista gràfic neerlandès.
- 2009 - Moscou, Rússiaː Veroníka Dudàrova, la primera directora d'orquestra soviètica i russa (n. 1916).[22]
- 2010 - Nova York (EUA): Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (n. 1927).
- 2012:
- Madrid, Espanya: Manuel Fraga Iribarne, polític i diplomàtic espanyol d'extensa carrera, tant durant la dictadura franquista, com durant la transició i l'època democràtica posterior (n. 1922).
- Vadodara, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia (n.1913).[23]
- 2018 - Londres, Anglaterra: Dolores O'Riordan, cantant i guitarrista irlandesa, líder de The Cranberries (n. 1971).
Festes i commemoracionsModifica
- Festa Local de Prullans a la comarca de la Cerdanya
- Onomàstica: sants Pau l'Ermità, Isidor d'Alexandria, Remigi de Reims, Maur abat, Sant Mauri, Amaro el Pelegrí, Macari el Gran, Habacuc i Miquees profetes, Joan Calibita, Tarsícia de Rodès, vídua; Emebert de Cambrai, bisbe; Jaume de Città della Pieve, terciari servita i màrtir; Bonet de Clarmont, bisbe; Nikolaus Gross, Efisi de Sardenya; beat Pere de Castellnou
Als Estats Units d'Amèrica se celebra el Dia de Martin Luther King Jr. el tercer dilluns de gener, festa que pot caure entre el dia 15, aniversari del seu naixement el 1929, i el dia 21.
ReferènciesModifica
- ↑ Drozdiak, William «12 west europen countries recognize Croatia, Slovenio» (en anglès). The Washington Post, 16-01-1992 [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Lluís Racionero i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «L'alcaldessa – Junts per Tortosa». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Sofja Kovalevskaja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ «Loie Fuller» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 gener 2021].
- ↑ Lawrence, John H. «Frances Benjamin Johnston» (en anglès). 64 Parishes. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Obituaires de janvier 2006 à juin 2006. Denise Soriano». Le Panthéon des musiciens. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Maria Schell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Fallece Faure Chomón Mediavilla, Comandante del Ejército Rebelde» (en castell+a). Cuba Debate, 05-12-2019. [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ Tate. «Shirazeh Houshiary born 1955» (en anglès britànic). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Villacastín, Rosa. «Mamen Mendizábal concede su entrevista más personal a su amiga Rosa Villacastín» (en castellà). Diez minutos, 27-10-2018. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Mariya ABAKUMOVA | Profile». World Athletics. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Vila Fernández, Anna. «Carme Parreño i Gibert». Institut del teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30.
- ↑ Obrecht, Edmond M. Catholic Encyclopedia - Pierre de Castelnau (en anglès). vol. 12, 1913.
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016-08-09, pàg. 50. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ «El 12 de desembre de 1820 nace Carolina Coronado» (en castellà). Diario de Guadalajara, 12-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. Editorial Complutense, D.L. 2002. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Thérèse Bonney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ «Margit NAGY - Olympic Gymnastics Artistic | Hungary» (en anglès), 25-03-2021. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Saddam aides hanged, but not as planned» (en anglès). nbc news, 15-01-2007. [Consulta: 5 agost 2013].
- ↑ «Умерла Вероника Дударова (Rèquiem per Dudarova)» (en rus). Gazeta, 16-01-2009. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Un objetivo que retrató a figuras claves en la India» (en castellà). Deia, 25-01-2012. [Consulta: 4 desembre 2021].
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de gener. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de gener |