Obre el menú principal

Antoni Torrandell i Jaume (Inca, 17 de juliol de 1881 - Palma, 15 de gener de 1963) fou un compositor musical mallorquí que es va formar a París, dins de la Schola Cantorum de César Franck i Charles Tournemire. És un dels grans creadors espanyols de la primera meitat del segle XX i tot un exemple de les mancances existents als estudis musicològics sobre els autors del nostre segle. Amb excepció del treball documental, de conservació de l'arxiu musical i difusió de la figura del compositor (iniciat el 1955 en vida de l'autor, i mantingut i actualitzat permanentment pel seu fill Bernardo), són escassos, per no dir nuls, els treballs musicals o musicològics dedicats a Antoni Torrandell.

Infotaula de personaAntoni Torrandell i Jaume
Biografia
Naixement 17 juliol 1881
Inca
Mort 15 gener 1963 (81 anys)
Palma
Activitat
Ocupació Compositor

Musicbrainz: 5b604bd1-fcbc-439b-8c3c-5d117751013c
Modifica les dades a Wikidata

La seva estètica musical, la seva infrangible personalitat introspectiva que, igual que la seva pròpia vida, fuig del fàcil, el seu elevat nivell d'exigència personal, que es tradueix en el virtuosisme i al mateix temps en l'austera virtut present en la seva producció musical, i el seu catàleg, que inclou obres magistrals com el Rèquiem, la Missa Pro-Pastura, el Concerto per a piano i orquestra, la Symphonie n° 1 per a violí i orquestra, les cançons Où va li nuage, S'il revenait i La solitude per a soprano i orquestra, mereixen un estudi en profunditat que faci possible que la seva figura ocupi el lloc que li correspon dins de la història de la música espanyola.

BiografiaModifica

Fill d'una família acomodada de venedors de loteria i mestres de música, d'Inca (Mallorca), Antoni Torrandell va realitzar els seus primers estudis musicals amb el seu pare, Juan Torrandell Campamar, que a més de regentar l'administració de loteries local, era organista de l'església parroquial Santa Maria la Major i professor de música. Entre 1893 i 1898, Antoni Torrandell rep a Palma els ensenyaments de Josep Balaguer que era un antic alumne del seu pare, i de Bartolomé Torres, amb qui estudia harmonia. Al Conservatori de Madrid, és deixeble de José Tragó, amb qui estudia piano, i de Pedro Fontanilla, harmonia, obtenint el 1900 el Primer Premi de Piano, i el 1903 el d'Harmonia per unanimitat. Durant aquest període madrileny ofereix alguns recitals, obtenint sempre elogioses crítiques.

Instal·lat a París el gener de 1905, el compositor continua la seva formació dedicant-se a l'estudi, a la docència i a la composició. D'aquesta època daten algunes partitures de música lleugera per orquestrines, que signa amb el pseudònim "Antonio del Ranto" al no ser aquesta la música que desitjava escriure. Així mateix, desenvolupa el seu virtuosisme pianístic amb Ricard Viñes, i entra en contacte amb Charles Tournemire, catedràtic del Conservatori de París i representant de la Schola Cantorum parisenca, per estudiar amb ell òrgan, contrapunt, fugida, sonata i orquestració -és a dir, composició-, convertint-se en l'únic deixeble espanyol del successor de César Franck. Tournemire, famós per les seves improvisacions a l'òrgan, permet que Torrandell li reemplaci amb assiduïtat com a organista de la Basílica de Santa Clotilde de París.

Durant una ràpida escapada a Mallorca, el compositor contreu matrimoni a Inca el 5 d'abril de 1906 amb María Beltrán Suau. María havia rebut una cuidada educació, per la qual cosa coneixia el francès i els costums parisencs, integrant-se amb facilitat en l'ambient parisenc on el matrimoni desenvoluparà una intensa vida social.

El 1908, després de tres anys de treball, Tournemire dóna per conclòs el període de formació d'Antoni, període que marca inequívocament la producció torrandelliana. Com indica Joan Moll, de la formació amb Tournemire procedeix "el extraordinario uúso del contrapunt en l'obra de Torrandell".[1]

A partir de 1908, Torrandell es dóna a conèixer a París com a compositor i concertista, oferint recitals en les més prestigioses sales parisenques -Théâtre des Capucines, Salle Touche, Salle Rudy, Salle Berlioz, Salle Jeanne d'Arc, Concerts-Lery, Concerts-Rouge, Théâtre Marigny, etc., obtenint els millors resultats de públic i crítica en publicacions com La Poétique, Le Monde Musical o Comoedia.

Al mateix temps, el compositor publica les seves primeres obres per a piano, editades per Rouart, Lerolle & Cie, I. Gallet o Otto Bouwens van der Boijen & Cie, de París, entre les quals destaquen Romanç sans paroles, Barcarolle (dedicada a José Tragó; Allegro de Concert (dedicada a Ricard Viñes; Valse en la mineur; Caprice espagnol, Nuit de Printemps, i Enchantements mysterieux op. 13, que dedica al seu mestre Charles Tournemire. El setembre de 1911 Torrandell ingressa, sense examen, a la Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique de France.

En anys posteriors, el compositor acreix el seu prestigi "i ja no és presentat com Mr. Torrandell, sinó com Maître Torrandell", en paraules del seu fill Bernardo. El febrer de 1913, el matrimoni s'instal·la en un cèntric pis de la Rue Chaptal núm. 17, en el qual naixeran els seus fills i en el qual romandran fins al 1933, quan Torrandell es veu obligat a tornar a Mallorca. L'èxit obtingut pel compositor l'obliga a desenvolupar una intensa vida social, i rep en la seva residència a artistes i intel·lectuals.[2]

Entre els èxits d'aquest període, destaquem l'obtingut en el concurs internacional de la Société Nationale des Beaux-Arts de París, en el qual és premiada la seva Sonate op. 21 per violoncel i piano, sent interpretada el 3 de juny del mateix any en el Grand Palais des Champs-Élysées.[3]

Torrandell publica Menuetto Capriccioso, Tristes souvenirs, Rondo, Splendeur de Printemps, Ilusión, Déception, Praeludium & Fuga, S'il revenait, i Chimére, obres que veuen la llum en edicions a càrrec de Gallet, Bouwens van der Boijen, Rouart, Lerolle & Cie, Siever o Maurice Sénart. Amb aquesta ingent activitat, tant compositiva com interpretativa, Torrandell quedava "llançat" -en paraules de Georges Demerson- al món artístic parisenc.

Però la Primera Guerra Mundial obliga al mestre a tornar a la seva terra natal. Torrandell roman a Mallorca entre agost de 1914 i desembre de 1918. En aquest període, manté la seva activitat creadora i interpretativa, oferint concerts a l'illa, i passa part del seu temps en "Es Resquell", casa de camp propietat de la seva esposa situada a Inca.[4]

Seguint els consells de Felip Pedrell, Torrandell compon, a la casa d'Inca, Himne al Beat Ramón Llull, Te lucis ante terminum i O Mysterium, per a cor i òrgan; una transcripció per a quintet del Faust de Schumann; Le coq et la poule du Call i Impresiones de Francia per a piano, la Missa Pro-Pace per a solistes, cor i dos òrgans, i la Symphonie n° 1 per a violí i orquestra, una de les seves obres de major transcendència.[5]

La Missa Pro-Pace, obra d'objectiva dificultat vocal per les sevess exigents tesitures i modulacions llunyanes, va ser estrenada ala Catedral de Palma el 20 de gener de 1916 amb gran èxit, que obtingué novament el 1932 en ser interpretada a la Cathédrale Sainte-Croix d'Orléans. Dels concerts oferts pel mestre durant la seva estada a Mallorca, destaquen els tres interpretats a l'abril de 1916 a Palma, als quals es va afegir un concert extraordinari davant l'enorme èxit.

L'11 de novembre de 1918 es produeix la capitulació d'Alemanya. El 12 de desembre d'aquest mateix any, el matrimoni Torrandell s'instal·la al seu domicili parisenc. El compositor reprèn les seves relacions amb editors i empresaris, i aviat es dedica a la composició i interpretació, oferint concerts en sales del prestigi com les de la Salle Touche, Salle Mustel, Salle de Photographie, Institution Sainte-Geneviève, Comedie Montaigne, Torre Eiffel, Nunciatura Apostòlica a París, Université Mercereau, Casino Allevard-les-Bains, Casino Cap-Ferrat, Salle Debussy, i en salons i cercles de l'alta societat parisenca, al mateix temps que imparteix algunes classes.[6] Torrandell adquireix un merescut prestigi com a intèrpret de la Rapsòdia de Liszt. El 1923 figura ja el seu nom en la Histoire de la Musique de Franz d'Hurigny. Edita a Deiss & Crépin la Sonate op. 21 per violoncel i piano, Le coq et la poule du Call op. 32 per a piano, i Nativité op. 34 per a piano, violí i violoncel.

Amb motiu del naixement del seu primer fill, Juan, el 12 d'agost de 1920, Torrandell compon l'obra Nativité, per a piano, violí i violoncel. El 24 de desembre de 1921 neix Bernardo, a qui dedica el seu Berceuse pendant la tempêté, op. 35, per a soprano, violoncel i piano, amb text de Georges Blanchard, estrenada durant una recepció oferta a casa dels Torrandell amb motiu del bateig d'en Bernardo. Però el 2 de març de 1923 mor Juan, el primogènit, sumint a la família en el dolor, del que Torrandell no sap reposar-se, fins al punt que acudeix diàriament durant més d'un any a plorar davant la tomba del seu fill al cementiri de Batignolles. Escriu lletra i música de Suprême Espoir, op. 36, per a soprano, violí, viola, violoncel i piano. Al temps, esbossa i escriu els primers nombres del Rèquiem, la seva obra mestra, que en aquest moment queda sense concloure i que serà represa el 1933. El 5 de març de 1924 neix el seu tercer fill, batejat com Juan en memòria del primogènit. Dos anys més tard escriurà, per aquesta efemèride, Sommeil paisible, op. 39, per a violí, violoncel i piano.

L'obra de Torrandell continua sent divulgada pels millors solistes del moment, obtenint excel·lents crítiques.[7] El març de 1925, la Radiodiffusion Français, des de la Torre Eiffel, dedica un programa a Torrandell.[8]

Torrandell realitza gires per Bèlgica, Holanda i Iugoslàvia. També actua com a director d'orquestra a la Comedie Montaigne i en la Nunciatura Apostòlica a París, però una lesió que patia a l'oïda dreta no li va permetre continuar aquesta activitat. El 1929, la Société Génerale et Internationale de l'Edition Phonographique et Cinematographique subscriu amb el compositor un contracte, per deu anys, renovables cada cinc, per a tota la seva producció. Torrandell compon algunes obres inspirades en cants de la seva terra natal: Chant de l'elagueur, Copeo i Sonatine Majorquine. El dia de Pasqua de 1932 s'estrena a la Cathédrale Sainte-Croix d'Orléans, amb rotund èxit, la Missa Pro-Pace, ja donada a conèixer prèviament a Mallorca. Al desembre de 1932, la Salle Debussy de París dedica una sessió a Torrandell, que dóna lloc a crítiques molt positives.[9] En carta del prestigiós crític i compositor Henri Collet a Torrandell, aquest comenta a "el seu fidel amic" l'èxit de la Sonata Mallorquina a la Sala Érard de París, l'abril de 1933.[10]

El 17 de novembre de 1932 va morir a Inca (Mallorca) la mare del compositor. El pare, octogenari i malalt, demana al fill que torni a la llar, i aquest, en el cim de la seva fama, sacrifica el seu avenir i torna a Mallorca per atendre-li.[11]

Torrandell fixa la seva residència a Palma a principis de febrer de 1933, encara que amb l'esperança de tornar a París en moments més propicis. El març de 1933 realitza el seu primer recital a Palma.[12] Però la realitat va ser diferent, ja que, entre d'altres factors, certs professors locals es van sentir inquiets davant l'arribada del mestre. Torrandell va continuar component i actuant com a pianista, al mateix temps que retroba a Manuel de Falla en el viatge que aquest realitza a l'Illa. Després de la defunció del pare del compositor, ocorregut el 2 de febrer de 1935, Torrandell realitza un viatge a París per veure si és possible el retorn a la capital francesa. La Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique de France només admetia com a membres definitius -amb dret a pensió- a compositors francesos o ex-aliats de guerra, per la qual cosa la solució més adequada per a ell seria nacionalitzar-se francès. Però està a l'aire la creació d'un conservatori a Palma, la qual cosa faria possible que el mestre es mogués entre ambdues poblacions. Al temps, el Banc de Crèdit Balear, al qual Torrandell havia dipositat els seus estalvis, havia fet fallida, amb el que la situació econòmica del compositor era molt difícil. El setembre de 1935, Torrandell és convidat pel Delegat del Govern per parlar de la possible creació del Conservatori. A l'octubre s'inaugura el Conservatori, però es prescindeix de Torrandell, adduint que no havia estat autoritzada la càtedra que requeria la seva talla artística, per no haver-hi encara a l'illa alumnes que requerissin «ensenyaments superiors». La correspondència mantinguda amb Falla i la d'aquest amb Joan Maria Thomàs mostren amb claredat el que sens dubte va ser un engany, sense que mai s'arribés a produir la «reparació» desitjada per Falla i Thomàs. Torrandell es resisteix a nacionalitzar-se francès, doncs, en paraules del seu fill Bernardo, "ama França, a la seva París li té gratituds, va deixar allà llaços inesborrables, el seu primogènit descansa allà... però alhora, adora la seva terra, el seu bressol mallorquí, i sobretot, a la seva arrelada ètica, creu o entén que un canvi de nacionalitat seria sinònim de traïció... i no podria mai tornar a Mallorca, aquesta Mallorca tan profundament enquistada al seu cor. Torrandell és, abans de res, un sentimental".

Durant la Guerra Civil, la docència és escassa, gairebé nul·la. Torrandell passa llargs períodes a la seva casa de camp, dedicat a la composició. Escriu, entre altres obres, la Marcha Heroica, el Concerto per a piano i orquestra, i completa el Réquiem, la seva obra mestra. En paraules de Joan Maria Thomàs, "recorda amb honor el passat, viu del present i treballa per al futur". Després de la contesa, emprèn un cicle de recitals amb el violinista Umberto Bisi, que els brinda un nou èxit, i es plantegen realitzar una gira de concerts per Madrid i altres capitals; però les circumstàncies imposades per la postguerra són tremendament adverses, i diverses opinions els fan desistir. El panorama artístic tan poc encoratjador mou a Torrandell a retirar-se de la vida activa com a concertista i dedicar-se plenament a la docència i a la composició. Els seus últims concerts els ofereix a Barcelona i a Palma el març de 1941.

La Segona Guerra Mundial li fa finalment desistir de tornar a París. I és a partir d'aquesta data quan es posa més en relleu la tremenda injustícia comesa amb el mestre, que, desgraciadament, ja no podrà ser reparada en vida del compositor. L'obra torrandelliana és divulgada molt a poc a poc, amb grans dilacions i amb les limitacions dels mitjans locals, sense que moltes de les seves obres arribin a ser estrenades en vida de l'autor. El 1949 s'estrena la Sinfonía n° 1 per a violí i orquestra, per l'Orquestra Simfònica de Mallorca, dirigida pel coreà Eaktai-Ahn, amb Umberto Bisi com a solista. El 1950 s'estrenen Fiesta Báquica a Madrid, i Où va la nuage i S'il revenait a Palma de Mallorca. L'any següent, Valle de Muza, per l'Orquestra Simfònica de Mallorca. El 1956, el Concierto en Si menor per a piano i orquestra, amb Leopold Querol. El 1959 obté el Premi "Ciutat de Palma" de composició pel seu Réquiem, obra que no va ser estrenada fins al 1984, vint-i-tres anys després de la defunció de Torrandell. El premi tenia com a al·licient la possible publicació de l'obra, que fins ara no s'havia realitzat.

NotesModifica

  1. Recogiendo palabras de Leopoldo Querol, "en Torrandell, el credo artístico de César Franck se conserva incólume en el tratamiento de la armonía gozando además de una inspiración de primer orden, que ha dado por resultado una diversidad de producción que le colocan a la cabeza de nuestros compositores".
  2. Según Julián Samper, "las exigencias de la vida artística obligaron a ambos esposos a alternar con la buena y alta sociedad parisién.
  3. Curinier, crítico de la Revue Moderne, afirma que "La Sonate es una obra de un gran encanto y de un sentimiento exquisito.
  4. Antonio Mulet escribía en 1915 en La Almudaina: "bajo el Puig de Santa Magdalena, a su amparo, se levanta una sencilla y simpática casita blanca, diminuto templo del Arte que cobija a un iluminado; vive en ella Torrandell...[...] es curioso oírle hablar de su «patria espiritual» y de los motivos que le han confinado lejos de aquel emporio musical.
  5. En carta fechada en Barcelona el 21 de abril de 1915, y conservada en el archivo de Bernardo Torrandell, Felipe Pedrell escribe: "Esa odiosa guerra nos ha partido en canal, y a todos nos han tocado algunas salpicaduras.
  6. Como reflejo del prestigio de Torrandell en París, se recoge aquí una crítica de un recital en el que el compositor interpretaba tres de sus obras dentro del ciclo L'Oeuvre Inédite, organizado en la Salle Touche el 1922
  7. La Musique, en 1924, indica: "Muy brillantes han sido las audiciones estos últimos tiempos de las obras del Maestro Torrandell.
  8. En sus notas al programa, André Delacour comenta: "Torrandell es un español místico y apasionado, que pasa de la melancolía profunda a la exaltada alegría, y es tan sensible a la violenta belleza de los espectáculos exteriores como al encantamiento de las armonías misteriosas del alma y del pensamiento.
  9. Entre ellas las del prestigioso crítico y compositor Henri Collet: "Pudimos apreciar la personalidad, la emoción, la finura, el encanto y el humor que se desprende de estas páginas interpretadas de forma magistral por el gran violinista Aghazarian y por el autor, él mismo, pianista consagrado".
  10. En la revista Lyrica, de mayo de 1933, Collet afirma que "se trata de una obra moderna que sin perder los perfumes de su tierra, se manifiesta por su magistral arquitectura.
  11. Según Juan Mª Thomàs: "Torrandell se ve precisado a escoger entre su carrera artística y sus sentimientos filiales.
  12. En palabras del cronista de La última hora: "el auditorio se desbordó de entusiasmo y tributó una delirante ovación al artista.

BibliografiaModifica

  • HISTOIRE DE LA MUSIQUE / Ouvrage adoptè parell divers Professeurs des Conservatoires de Paris et de Province, au Lycée Voltaire et dans les cours préparant aux exàmens des Écoles Normales et de la Ville de Paris. / Franz D'Hurigny / Editions du Fauconnier. Paris
  • HISTOIRE DE LA MUSIQUE / Henri Woollet / Editions Max Eschig et Cie. Paris
  • LA MUSIQUE DES ORIGINES A NOS JOURS / Norbert Dufourcq / Librairie Larousse. Paris
  • WHO’S IS WHO IN SPAIN / First Edition Intercontinental Book and Publishing Co. Ltd. Montreal / S. Oliver Canals i Stephen S.Taylor / Editorial Herder S. A. Barcelona
  • DICCIONARIO DE LA MÚSICA ESPAÑOLA E HISPANOAMERICANA. Vol. X. / Edició Musicològica. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. / Emilio Casares Rodicio - Dirección y  Coordinación) / Sociedad General de Autores y Editores. Madrid
  • HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA, VALENCIANA I BALEAR.- DICCIONARI Vol. X / Xose Aviñoa - Direcció i Coordinació / Edicions 62. S.A. Barcelona
  • GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA MÚSICA Vol. VIII / Jesús Giralt i Radigales, Francesc Rovira i Garell, Victor Solé i Udina / Enciclopèdia Catalana Barcelona
  • ENCICLOPEDIA DE LA MÚSICA / Uitgevers Maatschppij W. de Haann N.V. Utrech. Holland / Casper Howeler / Editorial Noguer S. A. Barcelona
  • DICCIONARIO BIOGRÁFICO DE LA MÚSICA / J.Ricart Matas / Editorial Iberia S.A. Barcelona
  • DICCIONARIO DE LA MÚSICA LABOR / Joaquín Pena, Higinio Anglés / Editorial Labor S.A. Barcelona
  • DICCIONARI DE LA MÚSICA. Los hombres y sus obras / Marc Honegger, Tomás Marco / Espasa Calpe. Madrid
  • DICCIONARI BIOGRÀFIC DELS GRANS COMPOSITORS DE LA MUSICA / Edició Banc de Bilbao-Biscaia / Marc Honegger, Tomás Marco / Espasa Calpe. Madrid
  • DICCIONARIO DE LA MÚSICA / Manuel Valls Gorina / Alianza Editorial. Madrid
  • DICCIONARIO DE LA MÚSICA Y LOS MÚSICOS / Mariano Pérez / Editorial Istmo. Madrid
  • HISTORIA DE LA MÚSICA ESPAÑOLA / Tomás Marco / Alianza Editorial S.A. Madrid
  • HISTORIA DE LA MÚSICA / Leopoldo Querol / Editorial Mialpo. Castelló
  • HISTORIA DE LA MÚSICA / La música occidental desde la Edad Media hasta nuestros días / Marie-Claire Beltrando, Jean Duron / Espasa Calpe. Madrid
  • INTRODUCCIÓN A LA HISTORIA DE LA MÚSICA EUROPEA / Fco. José León Tello, Dt..M.V. Sanz Sanz / Nacher. València
  • GRAN ENCICLOPEDIA DE MALLORCA / Miquel Dolç Dolç, Pere A. Serra Bauzá / Promallorca Edicions S.A. Palma de Mallorca
  • HISTORIA DE MALLORCA / José Mascaró Pasarius / Gràfiques Miramar. Palma de Mallorca
  • 30 EXCURSIONES CON COCHE POR MALLORCA / José Mascaró Pasarius / Gràficas Miramar. Palma de Mallorca
  • CIEN AÑOS DE HISTORIA DE BALEARES / Edició Caixa de Ahorros y Monte de Piedad de Baleares “Sa Nostra” / Bartomeu Barceló Pons - Director i Coordinador / Salvat Editors S.A. Barcelona
  • HISTORIA DE LLUCHMAJOR / Bartolomeu Font Obrador / Grafic Art. L'Arenal
  • HOMENATGE A MOSSEN BERNAT SALES SEGUÍ / Miquel Duran / Obradors de Ca-Nostra. Inca
  • RECUERDOS DE ANTAÑO / A. Vic Cladera / Impremta Vic. Palma de Mallorca
  • MANUEL DE FALLA EN LA ISLA / Juan-María Thomàs / Ediciones Capella Clásica. Palma de Mallorca
  • MALLORCA Y EAKTAI-AHN / M. D. Talavera / Impremta Mn. Alcover. Palma de Mallorca
  • BIOGRAFÍAS DE MÚSICOS MALLORQUINES / Antoni Matheu / A. Matheu. Palma de Mallorca
  • DICCIONARI DE COMPOSITORS MALLORQUINS (Segles XV-XIX) / Coedició Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear / Joan Parets Serra, Pere Estelrich Massuti, Gabriel Massot Muntaner / Edicions Cort. Palma de Mallorca
  • TRES MUSICS MALLORQUINS - ANTONI TORRANDELL, JOAN-MARIA THOMÀS I ANTONI MATHEU / Edició de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear / Joan Company i Florit, Pere Estelrich i Massuti, Joan Moll i Marquès / José J. Olañeta Editor. Barcelona
  • COMPOSITORS MALLORQUINS / Àlbum per a Piano. Amb el suport del Consell Insular de Mallorca / Miquel Estelrich i Serralta - Selecció, Redacció i Elaboració / Piles, Editorial de Música S.A. València
  • HOMENATGE Al COMPOSITOR ANTONI TORRANDELL / Patronat Fundació Àrea Creación Acústica i la Fundació Guillem Cifre de Colonya / Joan Parets i Serra, Biel Massot i Muntaner, Pere Estelrich i Massuti / Són Bieli. Buger
  • COMPOSITORS DELS ILLES BALEARS / Centre de Recerca i Documentació Històrico-Musical de Mallorca / Joan Parets i Serra, Pere Estelrich i Massuti, Biel Massot i Muntaner / El Gall, Editors. Pollença
  • CRÓNICA COMENTADA DE L’ORFEÓ L’HARPA D’INCA / Edició revisada i ampliada per Mª Magdalena i Margalida Aguiló Estrany – Ajuntament d’Inca / Llorenç M. Duran i Coll / Gràfiques Miramar. Palma de Mallorca
  • TONINADES / Antoni Pons Sastre / Gràfiques García. Inca
  • EL DARRER CANONGE / Bruno Morey, Miquel Segura / Els Edicions de Bitzoc. Palma de Mallorca
  • ANTONIO TORRANDELL. UNA IMPRESCINDIBLE REIVINDICACIÓN / Actas del Congreso Español de Musicología / Ramón Nebot / Revista de Musicologia, vol. XX, núm. 1. Madrid - 1997
  • ANTONIO TORRANDELL. UNA VIA DE SUPERACIÓN DEL 98 MUSICAL / Ramón Nebot / Fundación Asturiana de Estudios Hispánicos La Granda. Avilés-Gozon
  • LAS CANCIONES DEL OP. 27 DE ANTONIO TORRANDELL / Una sonoridad abierta a Europa en la música mallorquina a principios del siglo XX / María-Alzina Cortizo / Actas del Congreso Internacional "Lamote de Griñón y la música catalana entre 1875-1935". Barcelona.
  • ANTONIO TORRANDELL.- RÈQUIEM / Edición critica .- Colección Música Hispana. Instituto Complutense de Ciencias Musicales / Ramón Nebot / ICCMU. SGAE. Madrid
  • MISCEL-LÀNIA. ORIOL MARTORELL / La correspondencia entre Antonio Torrandell y Manuel de Falla. Crònica de un "aislamiento" y una injusta marginación en el Conservatorio de Palma / Xosé Aviñoa - Editor i Coordinador: Ramón Nebot / Universitat de Barcelona. Barcelona
  • LA INFLUÈNCIA DEL SEMINARI I DELS SEMINARISTES EN LA CULTURA MALLORQUINA. EL CAS DE LA MUSICA ENTRE 1865-1934. / Joan March Noguera / Centre d 'Estudis Teològics de Mallorca, Comunicació 97. - 2000 Palma de Mallorca
  • ANTONIO TORRANDELL. CONCERTO en si menor per a Piano i Orquestra / Edició critica.-Colección Música Hispana. Instituto Complutense de Ciencias Musicales / Ramón Nebot / ICCMU. - SGAE. Madrid
  • MÚSICA DE COMPOSITORS BALEARS / Joan Moll / Editorial Moll. Palma de Mallorca
  • LA BANDA MUNICIPAL DE PALMA / Pere Estelrich i Massuti / Edita Ajuntament de Palma. Palma de Mallorca
  • BREU HISTORIA D’INCA / Gabriel Pieras Salom / Edita Magnific Ajuntament d’Inca. Inca.
  • ESTAMPAS DE AYER COMENTADAS HOY/ A. Quetglas Martorell / Colón S.A. Inca
  • UN SIGLO DE LA HISTORIA DE INCA A TRAVÉS DE SU GUARNICIÓN MILITAR / Simón Gual Truyol / Impremta Politécnica. Palma de Mallorca
  • GUIA DELS POBLES DE MALLORCA.- INCA / Edición Hora Nova S.A. - nº 6 / Josep Benítez, Miquel Pieras, Pere Rac, Francesa Vives / Gràfiques García. Inca
  • AMB LA PAU DINS L’ANIMA / Miquel Bota Totxo / Punt Grafic. Pollença
  • HISTÒRIES, TRADICIONS I LLEGENDES / Miquel Bota Totxo / Edicions Cort. Palma de Mallorca
  • 200 HOMES DEL MON / Edición Colonia Caixa d’Estalvis de Pollença / Miquel Bota Totxo / Edicions Cort. Palma de Mallorca
  • 125 ANYS DE MÚSICA A POLLENÇA (1.865 – 1.990) / Edición Ajuntament de Pollença / Miquel Bota Totxo / Punt Grafic. Pollença
  • EL COLLARET DE LA PENÍNSULA / Jorge Demerson / Casa de Velázquez. Madrid
  • CAPELLA ORATORIANA / 50 anys de música coral (1947-1997) / Joan Company.- Direcció: Gori Marcus.- Coordinació / Grafic Ramón. Palma de Mallorca
  • SUITE VERBAL / Escritos en la prensa local sobre música y músicos / Bernat Julià / Impremta Mallorquina. Palma de Mallorca
  • BALEÀRICA / Bibliografia de la música impresa de compositors balears, de tema balear o editada als Illes Balears (1506-1996) / Jaume Bover i Pujol, Joan Parets i Serra / Miquel Font, Editor. Palma de Mallorca
  • LA DIMENSIÓ MUSICAL I BIOGRÀFICA DEL COMPOSITOR INQUER I FILL IL·LLUSTRE ANTONI TORRANDELL JAUME (1881-1963) / Inca. V Jornades d'Estudis Locals / Bartomeu Martínez Oliver / Edició Ajuntament d'Inca. Inca
  • ANTONI TORRANDELL. EL COMPOSITOR I L’HOME / Inca. VI Jornades d'Estudis Locals / Joan Moll Marquès/ Edició Ajuntament d’Inca. Inca
  • ANTONIO TORRANDELL.- SYMPHONIE nº 1 per a Violín y Orquesta / Edición Crítica. Col·lección "Música Hispana" del Instituto Complutense de Ciencias Musicales / Ramón Nebot / ICCMU. Madrid
  • ANTONIO TORRANDELL.- CUATRO CANCIONES para Soprano y Orquesta / Edició Crítica. Col·lección "Música Hispana" del Instituto Complutense de Ciencias Musicales / María-Encina Cortizo / ICCMU. Madrid
  • BIBLIOGRAFIA DE LA MÚSICA IMPRESA D’AUTORS INQUERS O REFERENT A INCA / Inca IX Jornades d'Estudis Locals / Joan Parets i Serra / Edició Ajuntament d’Inca. Inca
  • NITS SINFÒNIQUES / Antonio Pizà / ENSIOLA EDITORIAL - MURO
  • ANTONIO TORRANDELL - RHAPSODIE RUMAINE / Ramón Nebot / Para piano y orquesta - Edición crítica. Colección "Música Hispana" del ICCMU - Madrid
  • ANTONIO TORRANDELL - Edición Crítica / Ramón Nebot / Obres simfòniques: "TRISTES SOUVENIRS", "CANTO DE PODA - COPEO", "SON BATLLE", "VALLE DE MUZA", "MARCHA HERÓICA", "NOCHE BURLESCA", "FIESTA BÁQUICA" / Colección "Música Hispánica" del ICCMU - MADRID
  • EL ALLEGRO DE CONCIERTo / José R. Càmera Artigas / Para piano sólo en España en la primera década del siglo XX / Universidad de Granada

Enllaços externsModifica