Saddam Hussein

Ex president iraquià abans de la invasió de 2003

Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti —en àrab صدام حسين عبد المجيد التكريتي, Ṣaddām Ḥusayn ʿAbd al-Majīd al-Tikrītī— (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià. Com a membre del partit Baas, va ser president de l'Iraq entre 1979 i 2003 i primer ministre en els períodes 1979 a 1991 i 1994 a 2003.

Infotaula de personaSaddam Hussein صدام حسين
Saddam Hussein at trial, July 2004.JPEG
(2004) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) صدام حسين Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1937 Modifica el valor a Wikidata
[[d:Special:EntityPage/Q311336 (en) Tradueix|Al-Awja (en) Tradueix (Regne de l'Iraq)]] Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Kadhimiya (Iraq) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentAl-Awja (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Iraq (1991–2004).svg  5è president d'Irak
16 de juliol de 1979 – 9 d'abril de 2003
Coat of arms of Iraq (1991–2004).svg  Primer ministre d'Irak
29 de maig de 1994 – 9 d'abril de 2003

16 de juliol de 1979 – 23 de març de 1991
Dades personals
ReligióSunnisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del Caire . dret (1960–)
Universitat de Bagdad Modifica el valor a Wikidata
Alçada186 cm Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i polític
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –  2003 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Baas Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarForces Armades Iraquianes i Republican Guard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMuixir
mariscal Modifica el valor a Wikidata
ComandamentForces Armades Iraquianes Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Iran-Iraq, invasió de Kuwait, guerra del Golf, Guerra de l'Iraq, insurrecció de l'Iraq de 1991, conflicte kurdoiraquià, Kurdish Rebellion of 1983 (en) Tradueix i Invasió iraquiana d'Iran Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
CònjugeSajida Talfah (en) Tradueix (1958–2006)
Samira Shahbandar (en) Tradueix (1986–2006) Modifica el valor a Wikidata
FillsUday Hussein
Rana Hussein (en) Tradueix
Hala Hussain (en) Tradueix
Raghad Hussein (en) Tradueix
Qusay Hussein Modifica el valor a Wikidata
PareHussein 'Abid al-Majid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Condemnat percrim contra la humanitat
genocidi
neteja ètnica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Saddam Hussein Signature.svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0404010 Find a Grave: 17206247 Modifica els identificadors a Wikidata

JoventutModifica

No se sap gran cosa sobre els primers anys de la seva vida. Va néixer el 28 d'abril de 1937 en el si d'una família molt pobra de pagesos sense terra al poble d'al-Auja, a prop de Tikrit. Segons els biògrafs oficials, el seu pare, Saddam Hussein al-Majid, morí poc abans o poc després del seu naixement, però segons d'altres no oficials, abandonà la seva dona i fills.

Guerra amb l'IranModifica

Article principal: Guerra Iran-Iraq

Entre 1980 i 1988 va materialitzar l'enfrontament amb l'Iran amb el suport dels Estats Units, ocasionant una llarga i sagnant guerra. Els Estats Units varen donar suport al règim iraquià, per interessos geopolítics a la regió persa, ja que no els interessava la progressió d'un altre estat islàmic, però d'altra banda, també venien armes a l'Iran per tal d'allargar la guerra i desgastar l'Iraq.[1]

Primera guerra del GolfModifica

Article principal: Guerra del Golf

Amb aquest nom es coneix l'enfrontament que va començar el 2 d'agost de 1990, quan l'Iraq va envair Kuwait, que immediatament s'annexionà. A començaments de 1991, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units obligà l'Iraq a retirar-se de Kuwait, però la guerra s'aturà quan l'exèrcit iraquià es replegà dins de les seves fronteres.

La caiguda del règim de Saddam HusseinModifica

Article principal: Invasió de l'Iraq de 2003

Acusat de no haver complert les obligacions imposades per la comunitat internacional i de posseir encara armes nuclears, químiques i biològiques, mai trobades, però, pels inspectors de l'ONU, l'Iraq és atacat. El 19 de març de 2003, 300.000 soldats nord-americans i britànics envaeixen l'Iraq des del sud, donant lloc a l'operació Iraqi Freedom (Llibertat Iraquiana) amb l'objectiu de desarmar i destruir el règim de Saddam, acusat de col·lusió amb el terrorisme internacional. Després de pocs dies de guerra, les tropes britàniques conquereixen la península d'al-Faw i Umm Qasr; la 3a Divisió d'Infanteria i la 2a divisió de marines arriben a les portes de Bagdad el 2 d'abril. El 3 d'abril comença la batalla per la conquesta de l'Aeroport Internacional "Saddam" al sud-oest de la capital iraquiana; el 5 d'abril els nord-americans controlen totalment l'aeroport; en la mateixa jornada, unitats de reconeixement entren per primera vegada a Bagdad bo i trobant escassa resistència; el 6 d'abril comença la batalla de Bagdad amb violents combats entre fedaïns i nord-americans. El 9 d'abril, la capital iraquiana cau. La televisió transmet en directe a tot el món com els marines entren victoriosos a la plaça del Paradís on abaten l'estàtua de Saddam Hussein. El 15 d'abril, les tropes nord-americanes ataquen i conquereixen Tikrit, el darrer bastió de Saddam. L'1 de maig de 2003, el president George W. Bush proclama la fi dels combats a l'Iraq: "En la guerra contra l'Iraq, els Estats Units i els seus aliats han prevalgut".

PostguerraModifica

Malgrat l'emergiment d'una violenta i sagnant insurrecció portada endavant per la resistència iraquiana amb accions de guerrilla i dels homes d'Abu Mus'ab al-Zarqawi, líder d'al-Qaida a l'Iraq, l'expresident iraquià és capturat pels soldats nord-americans en un poblet prop de Tikrit el 13 de desembre de 2003 i és posat sota custòdia de les forces nord-americanes a Bagdad.

Judicis per crims contra la humanitatModifica

Sotmès a procés per un tribunal iraquià ensems amb altres set imputats, entre els quals el germanastre, tots jerarques del seu règim, per crims contra la Humanitat, en relació a la massacre de Dujayl de 1982 (148 xiïtes assassinats), el 5 de novembre de 2006 és condemnat a morir penjat (Saddam Hussein havia demanat l'afusellament) i el 26 de desembre de 2006 la condemna és confirmada per la Cort d'Apel·lació. Amb ell també és condemnat a la forca Awwad al-Bandar, president del tribunal revolucionari, mentre Taha Yassin Ramadan, vicepresident, és condemnat a cadena perpètua.

El 30 de desembre de 2006, pocs minuts després de les 6 del matí hora de Bagdad (les 3 UTC) Saddam és executat a la forca.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. The Iran-Contra Affair 20 Years On. The National Security Archive (George Washington University), 2006-11-24
  2. «Saddam Hussein mor a la forca». 324, 02-01-2007. [Consulta: 25 agost 2013].

Enllaços externsModifica

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Saddam Hussein, penjat a la forca.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Saddam Hussein, condemnat a la forca.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Enterrament de Saddam Hussein.